“Els grans ens semblen grans, sols perquè som agenollats:
ALCEM-NOS”.

Companys obrers,

Els súbdits lleials de Victòria, reina de Gran Bretanya i Irlanda, emperadriu d'Índia, etc., celebren enguany el regnat més llarg que es recorde. Ja l'aire es carrega amb rumors de preparatius d'una fabricació a l'engrós de “festes populars” fingides d'avant d'aquesta gloriosa (?) commemoració.

Els oradors autonomistes i els batlles nacionalistes, els polítics liberals i els periodistes parnel·listes, posen a disposició el llur prestigi i influència per tal d'atreure l'interès públic en els detalls més morbosos d'aquesta Festa de la Llagoteria. És temps doncs que un partit organitzat a Irlanda – a banda dels qui en boca llur patriotisme vol dir compromís, i llibertat, alts dividends – expresse amb valentia i honestedat els sentiments que es desvetllen en el pit de tot amant de la llibertat davant aquesta repugnant farsa que es representa davant els nostres ulls. Per tant el Partit Republicà Socialista Irlandès – que, d'ençà de la seua creació, mai no ha vacil·lat de proclamar la seua hostilitat insobornable a la Corona Britànica, i a l'ordre polític i social del qual en aquestes illes aquella Corona no és més que el símbol – aprofita aquesta oportunitat de llençar contra els caps d'aquesta mascarada cortesana que s'ajup davant la lluentor de la reialesa el menyspreu i l'odi de la democràcia revolucionària irlandesa. Nosaltres, si més no, no som homes lleials; confessam tindre més respecte i fer més honors pel nen més esparracat del treballador més pobre de la Irlanda d'avui que per cap, ni tan sols el més virtuós, descendent del llarg llinatge d'assassins, adulters i bojos que han assegut en el tron d'Anglaterra.

Durant aquest regnat gloriós Irlanda ha vist morir de fam 1.225.000 de les seues criatures, desnutrides fins a la mort mentre el producte del seu sòl i del llur treball era menjat per una aristocràcia rapinyaire, que aconseguia les llurs rendes mitjançant les baionetes d'un exèrcit assassí de lloguer pagat per la “millor de les reines angleses”; el desnonament de 3.668.000, una multitud més gran que tota la població de Suïssa; i l'emigració forçosa de 4.186.000 dels nostres, una host més gran que tot el poble de Grècia. En l'actualitat el 78% dels nostres assalariats reben menys de #1 per setmana, els nostres carrers són solcats per multituds famolenques de sense-feina, ramats pasturen en les nostres granges sense tinents i al voltant de les ruines de les nostres cases abandonades, els nostres ports són plens d'emigrans que se'n van, i els nostres asils són plens de pobres. Aquests són els elements constituents que se'ns ofereix per construir un Festival Nacional!

Classe obrera d'Irlanda: us cridam a no permetre que les vostres opinions siguen amagades en aquesta ocasió. Uniu la vostra veu amb nosaltres en la protesta contra l'absurda assumpció que devem a aquest Imperi cap altre deute que no siga el d'odiar totes les seues institucions de saqueig. Fem que aquest siga de fet memorable com aquell en el qual a la fi els obrers irlandesos s'aixecaren contra la dependència esclavista de la direcció de “la noblesa”, que ha paralitzat el braç de tots els soldats de la llibertat en el passat.

Els terratinents irlandesos, ara més que mai el bastió de l'enemic, donen suport institiu a qualsevol institució que, com la monarquia, rebaixa la dignitat de la gent i afebleix la fibra moral dels oprimits; la classe intermitja, absorta en l'afany de riquesa, han venut les llurs almes a les glòries prostituïdes del comercialisme i romanen obertament o secretament hostils a qualsevol moviment que posen en perill la santedat dels llurs dividends. Sols la classe obrera no té cap esperança llevat d'en una reconstrucció revolucionària de la societat; ells, i sols ells, són capaços d'aquella iniciativa revolucionària que, amb tot el desenvolupament polític i econòmic que l'ajuda, poden dur-nos endavant cap a la terra promesa de la perfecta Llibertat, la recompensa del secular treball del poble.

A vosaltres, obrers d'Irlanda, ens adreçam. AGITAU en el taller, en el camp, en la fàbrica, fins que aixecau en els vostres germans l'odi envers l'esclavitud de la qual tots som víctimes. EDUCAU, que la gent mai més no es deixe enganyar per esperances il·lusòries de prosperitat sota cap sistema social del qual monarques o nobles, capitalistes o terratinents formen part integral. ORGANITZAU, que una força sòlida, compacte i intel·ligent, conscient de la vostra missió històrica com a classe, prengau les regnes del poder polític sempre que siga possible i, mitjançant l'aplicació intel·ligent del vot de la classe obrera, aclariu el camp d'actuació de les forces revolucionàries del futur. Feu que les “classes fartes i estirades” doblen el genoll, sigueu fidels a la vostra pròpia humanitat, i a la causa de la llibertat, l'esperança de la qual és en vosaltres, i, pressionau implacablement cap a l'objectiu dels alts destins als quals la República Socialista us convida, feu que les paraules que el poeta posà en boca de Mazeppa us consolen en mig de les orgies dels tirans d'avui:

“Però el temps a la fi fa que totes les coses s'igualen,
i si no fessem més que mirar l'hora,
mai no hi hauria poder humà
que pogués eludir, si se'l perdonàs,
l'odi pacient i la llarga vigília,
dels qui atresoren un tort”.

.