L’Hora es defineix

Publicat a «L'Hora», número 2 (7 de gener del 1931)


La idea del setmanari L'Hora va néixer al caliu d'unes reunions d'amics, els quals se sentien en una generosa fraternització ideològica. L'Hora no pot oblidar a aquells que la idearen i que la patiren, fecunda de promeses i magnífica de realitats. Avui, doncs, veiem aquell magnífic manifest i no podem menys que reproduir-ne les seves parts essencials perquè en elles es sintetitza abastament i defineix la posició de L'Hora, que crida novament a tots els amics d'una llibertat i d'una justícia vertadera a aplegar-ne novament en la doble consigna d'amics de Monde [1] i amics de L'Hora per a portar a cap una obra de possibilitats immediates per al nostre proletariat, per al proletariat de tot el món!

Els amics de Monde i de L'Hora de Catalunya, inquiets per l'esperit conformista de la nostra terra; inquiets, encara més, per aquest esperit de burgesia arribista que sembla ésser la finalitat del major nombre de la nostra joventut –amb una visió estreta o nul·la, dels problemes plantejats a l'horitzó del món–, hem cregut que era l'hora d'aplegar-nos en un grup ben compacte i llançar el crit d'alerta de les aspiracions d'una classe recordada només –com a xifra– en les hores de moltonisme de les eleccions, o –com a víctima– en la ferotge repressió d'una demanda de salari i de jerarquia. Abans que tot –criden, ens criden– hi ha els interessos de la pàtria... És la fórmula burgesia, és la fórmula republicana, la de certs socialismes que encara volen matisar, la de certs nacionalismes embrionaris. Ens cal, però, reaccionar d'una vegada, els obrers no podem tenir –en la concepció tradicional– ni fronteres ni pàtries. Per damunt d'elles, ens hem de posar en contacte amb els obrers de tot el món, puix que només ells sabran comprendre les nostres necessitats i només amb ells podrem comptar en les grans hores de la lluita. El nostre enemic, ací i allà és la burgesia i el capitalisme. Heus-vos ací la veritable frontera.

Per inèrcia, per manca d'aptituds cíviques s'ha manifestat una dolorosa crisi ideològica, que han sabut aprofitar els partits pseudo-liberals, pseudo-socialistes, en llur política egoista. Esperonada pel mateix retrocés de les esquerres, l'alta i petita finança agiotista –secundada eficaçment pel militarisme i la religió– ha guanyat elements de combat per repel·lir les primeres ofensives obreres. I així, en nom de la democràcia, les mateixes esquerres europees empeses pel capitalisme, han atacat a fons l'única garantia obrera, l'URSS. Tot seguit, per distreure l'atenció de les masses proletàries, s'han afanyat a aixecar la nova bandera que no volgueren seguir a l'hora sagnant de la Gran Guerra.

La burgesia basteix el seu clos dintre els quadros obrers en silenci. Per això no regateja elements de defensa. És, doncs, per aticisme, que el grup d'amics de Monde i de L'Hora ha de viure en un constant alerta i ha d'aixecar la seva veu per desemmascarar els falsos i enganyadors sentiments de pàtria amb els quals s'intenta desviar el nostre problema. Encara que siguin l'embrionari xauvinisme català, el clàssic pairalisme reaccionari. Que no s'aixecaren per ells, a Prats de Molló, les ardides banderes de llibertat d'una pàtria viva, jove, generosa i afanyosa de fraternitat universal.

Cal descoratjar els militarismes, els patriotismes i els sentimentalismes, cal atacar els farcidors de patrioteria, els fumistes bel·licosos, els emmetzinadors de cervells, els cretins patriotes i cerebrals. Cal ésser dur i viu en la crítica dels símbols patriòtics. El patriotisme, en nom del qual s'oprimeixen les masses obreres d'Amèrica, d'Àsia, d'Àfrica i d'Europa, ha esdevingut l'enemic de la civilització. La batalla per la pau del món és una batalla per les idees internacionals, per la negació de tot egoisme de raça, per la liquidació de tot sentiment nacionalista. Què en farem els obrers de les pàtries si en nom de les pàtries se'ns trepitja a nosaltres i s'ataca l'única experiència social grandiosa i dolorosa, l'únic esforç puisant de la vella Europa per a crear un món nou i una justícia pel proletariat: la URSS? ¿Què en farem els obrers de les pàtries si en nom de les pàtries se'ns crida a la guerra que els feixismes capitalistes han forjat? ¿Què en farem els obrers de les pàtries si en nom de les pàtries ha de persistir una tradició d'odiosos esclavatges medievals i una religió de grotesques adoracions als déus inventats per la clerecia?

Què volem? Volem ésser els hereus d'aquella herència fecunda de rebel·lia que les masses proletàries de Catalunya, en hores històriques de la batalla social, van deixar-nos com un exemple i com un estímul. Volem reavivar, volem engrapar tota aquella inquietud de lluita que les masses afanyoses van deixar als nostres carrers, tacats amb la sang generosa de Francesc Ferrer i de Salvador Seguí. Volem enquadrar aquella herència dintre l'hora nova, que comporta realitats noves i horitzons nous. Volem lluitar contra tots els imperialismes, contra totes les injustícies, contra tots els pairalismes reaccionaris, contra els capitalismes promotors de la desfeta moral i material de la vella Europa.

Cal destruir, per dolorós que sigui, i, sobre les runes, aixecar un món nou, just i racional. Els amics de Monde de Catalunya i de L'Hora, volem ésser, també, una veu d'alerta i un braç disposat a la lluita. Volem ocupar el nostre lloc de catalans en les avançades proletàries del món. Volem donar la batalla, units colze amb colze, a les forces de la reacció i del capitalisme, sigui quin sigui el seu nom.

Això volen ésser i són els amics de Monde; això serà L'Hora.


[1] La revista dirigida per Henri Barbusse.