Partit Comunista de Catalunya

Declaració del Partit Comunista de Catalunya davant les eleccions al Parlament Català


Manifest del PCC davant les eleccions catalanes, publicat a «Catalunya Roja», n. 1., el 9 de novembre del 1932.


Índex

Obrers i pagesos! Per la vostra alliberació social i nacional!

Ni pa ni drets obrers: bales i presons

Els aliats dels nostres enemics

L'Estatut és l'opressió

Per què acudim a les eleccions


Obrers i pagesos! Per la vostra alliberació social i nacional!

Camarades: Fa un any i mig que la lluita de les masses treballadores de la ciutat i del camp, l'esforç del proletariat, feia caure per la revolució el poder nefast de la monarquia. Però, amb el concurs del partit socialista, dels caps socialfeixistes de la U.G.T. i dels dirigents contrarevolucionaris de la C.N.T., la burgesia es féu mestressa del poder per consolidar els seus interessos i els dels grans terratinents. Gràcies a això es pogué impedir el desenvolupament de la revolució i l'organització efectiva del «Poder dels obrers i pagesos».

Quin és el balanç d'aquests divuit mesos? Les masses havien posat llurs il·lusions en la República. El proletariat esperava el millorament radical de les seves condicions de vida i treball, junt amb la conquesta dels seus drets. Els pagesos esperaven la reducció dels impostos, la revisió dels contractes de parceria, la redempció de la «rabassa», l'espoliació dels béns dels grans terratinents, l'anihilament de totes les formes d'opressió i d'explotació feudal; en un mot: la conquesta de la terra. Catalunya, Bascònia i Galícia esperaven l'alliberament nacional del jou de l'imperialisme espanyol, la sobirania nacional, el dret a separar-se de l'Estat espanyol. Res d'això no portaren els Governs d'Alcalà Zamora i Azaña ni les Corts contrarevolucionàries.

El règim del 14 d'abril és el règim de domini del bloc burgès i agrari, règim d'opressió de les grans masses, règim de l'opressió nacional.

Ni pa ni drets obrers: bales i presons

Les condicions d'existència de les masses treballadores s'han agreujat terriblement. L'exèrcit dels parats creix d'una manera incessant. La fam és la mestressa de la llar obrera. Tanquen les fàbriques i són despatxats diàriament centenars de treballadors. El cost de vida augmenta. Noves càrregues de contribucions graviten sobre les masses laborioses. Els grans propietaris i terratinents continuen essent els amos de grans pretensions. Mentrestant, el pagès, aixafat per la misèria, treballa per aquells; i la «rabassa morta» i els contractes de parceria continuen vigents.

Les masses exigeixen pai i treball; les Corts i el Govern contrarevolucionari els donen fam i l'atur forçós. Exigeixen a més l'exercici de llurs drets, les Corts i el Govern contrarevolucionari els donen fam i l'atur forçós. Exigeixen a més l'exercici de llurs drets, les Corts i el Govern contrarevolucionari responen perseguint el P.C., clausurant sindicats, suspenent i perseguint la premsa obrera revolucionària, «Mundo Obrero», «Solidaridad Obrera», i omplint d'obrers les presons. Les masses exigeixen llibertat; les Corts i el Govern contrarevolucionari els donen deportacions, bales i «llei de fugues».

Les masses exigeixen l'alliberament nacional, les Corts i el Govern contrarevolucionari, amb la complicitat de la Generalitat, els dóna l'opressió de l'imperialisme espanyol sota la forma de l'Estatut.

La causa obrera és perseguida amb ferocitat, les justes revoltes dels pagesos són esclafades amb vessament de sang.

Heus ací el trist balanç de divuit mesos de Corts i Govern contrarevolucionari, del bloc burgès-agrari, seguit a Catalunya per la Generalitat i homes de l'Esquerra!

Els aliats dels nostres enemics

¿Com àdhuc la combativitat heroica de les masses treballadores, aquestes no han pogut sostreure el Poder a aquest bloc burgès-agrari, aquest règim contrarevolucionari que fa continuar la misèria i la fam?

Es que la contrarevolució té aliats en el mateix camp obrer. El partit socialista i els dirigents de la U.G.T. són els servidors del Bloc burgès-agrari. Ells són els qui fan valer tota llur influència, tota l'organització i els ressorts de pressió i coacció del Govern contrarevolucionari per impedir i trair les masses de la ciutat i del camp i posar-les sota el domini i control del Govern. Els capitostos contrarevolucionaris de la C.N.T., el grup dels «trenta», Pestaña, Peiró i Cia., han estat els aliats directes de la burgesia, adquirint el compromís d'impedir les vagues i lluites de les masses, a fi de permetre l'afiançament de la contrarevolució. Els de la F.A.I., amagant aquesta vergonyosa traïció dels trenta, dificultaren l'organització de les lluites obreres, oposant-se a les accions justes i independents del proletariat espanyol i català. Els caps del B.O.C. seguiren Macià en l'Estatut; protegint els caps contrarevolucionaris de la C.N.T., tractant d'aliar-se per a la formació d'un govern Pestaña-Maurín-Peiró, i volgueren desviar l'orientació obrera que va cap al Partit Comunista.

Sense aquests aliats, ni el Govern contrarevolucionari d'Alcalá Zamora i Azaña ni els homes de l'Esquerra a la Generalitat no haurien aconseguit d'imposar-se contra els interessos de les grans masses; no haurien pogut fer la política de la fam i de la reacció, no haurien pogut burlar-se dels anhels d'alliberament nacional de les masses catalanes enfront de l'imperialisme espanyol.

L'Estatut és l'opressió

L'imperialisme espanyol i la burgesia catalana han considerat com una conquesta fonamental en el problema de l'alliberament nacional de Catalunya l'Estatut redactat per les Corts contrarevolucionàries amb l'ajuda dels homes de la Generalitat.

Els dirigents traïdors de l'Esquerra decapitaren la República Catalana, fomentaren les il·lusions de les masses populars entorn de l'Estatut que resol la independència de Catalunya en el marc de les fronteres de l'Estat espanyol, i han desviat el caràcter social del moviment nacionalista vers objectius purament autonòmics administratiu-culturals.

¿Reconeix, potser, l'Estatut de Catalunya el dret d'autodeterminació, fins i tot de separació? ¿Implica, potser l'alliberament nacional català de l'imperialisme espanyol? No, evidentment que no. L'Estatut marca amb la complicitat d'en Macià i de l'Esquerra la submissió catalana a l'imperialisme espanyol.

Imposa a Catalunya la legislació contrarevolucionària de l'imperialisme espanyol posada enfront de les masses: llei de defensa de la República i llei d'associacions, que són lleis de tipus feixista: institució dels jurats mixtos per a impedir la lluita de classes i encadenar la combativitat del proletariat. La famosa «independència» catalana de l'Estatut està en els fusells de la guàrdia civil i de la guàrdia d'assalt.

L'Estatut és una major opressió de les masses obreres i pageses de Catalunya, que així queden sotmeses a l'explotació de l'imperialisme espanyol i de la burgesia catalana. L'Estatut és la major espoliació fiscal, perquè implica noves contribucions que pesaran sobre les masses a fi de sostenir l'aparat de l'Estatut. Amb ell, els pagesos catalans no seran alliberats ni de la «rabassa» ni dels impostos, ni dels deutes, ni de la usura, ni de la política de preus imposats pels grans propietaris i pels banquers; amb ell es deixen en peu les supervivències feudals que pesen damunt d'ells, la brutal explotació de què són objecte.

Camarades: Aquest no és l'Estatut de l'alliberament social i nacional, sinó l'Estatut de l'opressió. L'Estatut és un contracte d'aliança entre Azaña i Macià, entre els republicans espanyols i l'Esquerra, entre l'imperialisme espanyol i la burgesia catalana per a poder organitzar millor l'explotació i la submissió de les grans masses treballadores catalanes. L'Estatut és la millor prova que la burgesia catalana, espantada davant l'amenaça de la revolució de masses i la petita burgesia catalana, que volgué tenir un paper dirigent en la lluita de l'emancipació nacional, capitula davant l'imperialisme espanyol i traeix els interessos del poble treballador de Catalunya.

La traïció de l'Esquerra és ben clara. L'Estatut i tota la seva acció d'aquests divuit mesos són la prova que ells, junt amb les corts contrarevolucionàries, fan tots els esforços per evitar el desenvolupament de la revolució obrera i pagesa.

Perquè l'Estatut és això i res més. L'aprovació entusiasta de la Lliga i de Lerroux en són una prova ben palesa.

Els dirigents anarcoreformistes i els anarquistes en llur lluita contra la gloriosa Unió Soviètica, que ha resolt el problema nacional, serveixen admirablement als partits burgesos de Catalunya impedint que les masses segueixin el camí de la veritable i sola solució del problema social i nacional.

Els Pestaña-Peiró i Cia, ajudant incondicionalment l'Esquerra, van fer que les masses possessin llurs esperances en l'Estatut com a solució de tots llurs problemes.

Els líders del B.O.C. amb llurs calúmnies sobre l'U.R.S.S. i la I.C., han estat els còmplices de la política d'en Macià i l'Esquerra, encara que avui, enfront del malestar de les masses, agafin una posició demagògica i canviïn de to, solament per no perdre el contacte amb els treballadors i continuar llur labor de disgregació al servei dels interessos de la burgesia.

Per què acudim a les eleccions

Cap il·lusió amb el Parlament de la Generalitat! Tenim l'experiència de les Corts contrarevolucionàries espanyoles, de les quals aquest serà una còpia. Aquest Parlament té la missió de realitzar l'Estatut d'opressió, de lligar les masses catalanes a l'opressió nacional que exerceix l'imperialisme i sotmetre-les a l'opressió social per partida doble del dit imperialisme i de la burgesia catalana.

Solament l'acció revolucionària de les masses pot emancipar-les socialment i nacionalment.

Enfront de la concentració contrarevolucionària de la burgesia espanyola i catalana, el Partit Comunista de Catalunya propugna la concentració de les forces revolucionàries sobre la plataforma de l'alliberació social i nacional sota la consigna de classe contra classe.

El Partit Comunista us convida a aprovar el seu programa i la seva candidatiu, per utilitzar la tribuna parlamentària per a la mobilització de les masses per a la lluita revolucionària extraparlamentària, l'única que pot solucionar tots els problemes socials i nacionals del proletariat català.

Fora l'Esquerra, que traeix la causa de l'alliberació nacional i que és la delegació de l'imperialisme espanyol a Catalunya!

Fora Samblancat, Balbontín i companyia, demagogs que tracten d'especular amb la fam popular i que no volen tocar les bases del règim capitalista, tan sagrades per a ells com per a la burgesia!

Fora les maniobres anarquistes i anarcosindicalistes, que després d'haver ajudat Macià, el traïdor, proclamen la «vaga d'electors», careta que serveix per a ajudar de fet els nous demagogs Samblancat, Balbontín i Cia.

Fora els Maurín-Colomer i Miravitlles, que aconsellaren votar i votaren l'Estatut de claudicació.

Sols el proletariat amb els seus aliats naturals, els pagesos pobres, i dirigits pel P.C. conduint tot el moviment popular de masses, lluitant revolucionàriament contra l'imperialisme espanyol i la burgesia catalana, podem obtenir l'alliberació social i nacional.

Enfront del Parlament contrarevolucionari, preu de l'aliança entre la burgesia catalana i l'imperialisme espanyol, del Foment del Treball Nacional i de l'Institut de Sant Isidre, a desgrat de la traïció de l'Esquerra, a desgrat de la maniobra de l'Estatut, les masses obreres i pageses de Catalunya, els combats de massa pel pa, per la terra, pels drets populars, creixen diàriament. Les vagues augmenten cada dia. La lluita dels «rabassaires» es desenrotlla a despit de la guàrdia civil i de la Generalitat.

Obrers anarquistes i anarcosindicalistes! No escolteu els vostres capdavanters, que us han portat de fracàs en fracàs, que han sabotejat totes les lluites veritablement revolucionàries i que us aconsellen l'abstenció en les eleccions a profit de la burgesia. Per afirmar la vostra voluntat de lluita, per la lluita revolucionària, voreu la candidatura del Partit Comunista de Catalunya, la capçalera de la qual ocupa l'obrer revolucionari Ramon Casanellas. Votar aquesta candidatura és una protesta contra el règim de la burgesia contrarevolucionària.

Obrers del B.O.C.: trenqueu amb les maniobres dels vostres caps. Ells són els enemics declarats de l'U.R.S.S. i de la Revolució russa encara que per guanyar la confiança de les masses, per enganyar-les, per allunyar-les del Partit Comunista, fan veure que la defensen. Camarades del B.O.C.! No es pot defensar l'U.R.S.S., no es pot defensar la Revolució, atacant la Internacional Comunista i el Partit Comunista, dels quals els vostres capdavanters són enemics aferrissats. Lluiteu pel programa de la Internacional Comunista. Ingresseu al Partit Comunista de Catalunya.

Obrers d'Estat Català, vosaltres que us aixequeu contra les traïcions de l'Esquerra i demostreu la vostra voluntat de lluita per l'alliberació social i nacional de Catalunya, heu de formar en el nostre front únic i lluitar pel nostre programa d'alliberació social i nacional!

Rabassaires, parcers, mitgers: vosaltres haveu realitzat ja grans lluites per la terra, pel pa i per la llibertat. L'Esquerra i els altres grups burgesos i petit-burgesos us han enganyat sistemàticament i continueu sotmesos als vostres opressors, a la «rabassa morta», als arrendaments. Lluiteu per la supressió dels impostos, no pagueu els arrendaments, no lliureu el producte del vostre treball als vostres explotadors. Preneu la terra i defenseu-la.

Obrers i pagesos de Catalunya: per l'alliberació social i nacional organitzeu, en el curs de les eleccions, Comitè pro alliberació social i nacional a les fàbriques, al port, al camp. Adheriu-vos a la candidatura comunista per a aquest programa:

25 per 100 d'augment de jornals; jornada de 7 hores pagades sense descomptes i de 6 hores per als menors i indústries poc saludables!

Prohibició de tancament de fàbriques i comiat de personal; conservació de jornals íntegres en cas de reducció d'hores o de dies de treball!

Subsidi del 75 per 100 de jornal per al sense-feina a càrrec de patrons i de la Generalitat mai menor de tres pessetes diàries!

Supressió del pagament de lloguers per al sense-feina i anul·lació dels desnonaments! Ocupació immediata dels Hotels de l'Exposició de Barcelona pels obrers sense feina que no tinguin allotjament.

Rebaixa del 50 per cent dels lloguers!

A treball igual, salari igual per als obrers de diferent sexe i per als joves.

Dret de vot per a les dones, negat per la Generalitat!

Drets polítics i civils per als joves als 18 anys i per als soldats.

Dret dels joves catalans a fer el servei militar dins de Catalunya.

Expropiació, sense indemnització de cap classe, de terres i béns, útils de treball, bestiar, dipòsits de grans, fruites, dels grans propietaris, ordres religiosos, esglésies, i repartiment entre els obrers agrícoles i pagesos pobres!

Supressió de la «rabassa morta» o de tot pagament en renda o fruits de la terra pels parcers!

Dissolució dels ordres religiosos i confiscació de llurs béns!

Supressió dels impostos que carreguen a l'artesà, al petit productor!

Retirada immediata de les tropes espanyoles del Marroc i pel dret del poble marroquí a disposar de si mateix!

Desarmament i dissolució de la guàrdia d'Assalt, Guàrdia Civil, Sometents, Mossos d'Esquadra i armament de les masses obreres i pageses!

Creació de Comitès de Soldats i Marins!

Alliberació immediata de tots els presos polítics i socials de la classe treballadora!

Llibertat de premsa, d'organització, de paraula i de vaga per als obrers i pagesos!

Reobertura immediata dels sindicats i centres obrers clausurats!

Supressió de la Llei de Defensa de la República i del projecte sobre ordre públic i de la llie d'Associacions!

Per la terra, pel pa, per la llibertat

Organitzeu els vostres comitès electorals de massa per lluitar per l'alliberació social i nacional del poble treballador de Catalunya!

Contra l'Espanya imperialista, instrument de l'imperialisme francés!

Per una Catalunya roja! Per la república lliure, socialista i soviètica de Catalunya i la seva lliure adhesió a la Federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques Ibèriques!

Per la defensa de l'U.R.S.S., on no hi ha nacions oprimides!

Per la defensa de la Internacional Comunista, guia del proletariat mundial!

Visca el front únic de tots els treballadors sobre la plataforma revolucionària del P.C.C. adherit a la S.E. de la I.C.!