Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic

 


Al


Alienació

L'alienació és el procés pel qual les persones esdevenen estranyes al món on viuen.

El concepte d'alienació es troba ben arrelat en totes les grans religions i teories socials i polítics de l'època civilitzada, és a dir, la idea que en un temps passat la gent vivia en harmonia, i en algun moment hi hagué una mena de ruptura que va fer que la gent se sentís estranya en el seu món, però en el futur aquesta alienació serà superada i la humanitat viurà de nou en harmonia amb ella i amb la natura.

Marx tenia una concepció específica sobre l'alienació que d'una forma tan forta experimenta la moderna societat burgesa. Marx desenvolupà la seva visió a través de la crítica de Hegel.

Segons Hegel, mitjançant llur activitat, les persones creen una cultura que se'ls hi enfronta com una força aliena. Però per a Hegel l'activitat humana no és res més que l'expressió de l'esperit (o Zeitgeist) que actua a través de la gent.

En primer lloc, Marx insistí en què era el treball humà el que creava la cultura i la història, i no a la inversa; en altres paraules, l'esperit era un producte humà, no la causa.

“La subjectivitat és una característica dels subjectes i la personalitat ho és de la persona. En lloc de considerar-les com a predicats de llurs subjectes, Hegel fa independents els predicats i deixa, en conseqüència que misteriosament aquests es converteixen en llurs subjectes.

“L'existència del predicat és el subjecte; així el subjecte és l'existència de la subjectivitat, etc. Hegel fa independent el predicat, l'objecte, però amb una independència que el separa de la seva independència real, el seu subjecte. En conseqüència, el subjecte real sembla ser el resultat; quan hom ha de començar el subjecte real i examinar-ne l'objectificació. La substància mística esdevé el subjecte real i el subjecte real pareix ésser una cosa diferent, diguem-ne un moment de la substància mística. Precisament degut a que Hegel comença de predicats de determinació universal en lloc del subjecte real, i com cal un portador per a aquesta determinació, hi apareix la idea mística.” [Zur Kritik der Hegelschen Rechtsphilosophie]

Però en segon lloc, com la pràctica canvia el món material, la pràctica és per tant objectiva; el procés laboral és per tant una objectificació dels poders humans. Però si els treballador es relacionessin amb llur producte com una expressió de llur pròpia essència i s'hi reconeixen en el producte, llavors això no seria la base de l'alienació; ben al contrari, això seria l'única relació genuïnament humana.

“Suposem que hem dut a terme la producció com a ésser humans. Cadascú de nosaltres s'haurà afirmat de dues formes per si mateix i per les altres persones. 1) En la meva producció hauré objectificat la meva individualitat, el meu caràcter específic, i per tant gaudiré no sols d'una manifestació individual de la meva vida durant l'activitat, sinó també, quan miri l'objecte, tindré el plaer individual de saber que la meva personalitat és objectiva, visible als ulls i per tant un poder sense cap dubte. 2) En el vostre delit o ús del meu producte tindré el goig directe alhora de ser conscient d'haver satisfet una necessitat humana que li calia el meu treball, és a dir, d'haver objectificat la natura essencia de l'home, i d'haver creat així un objecte que es correspon a la necessitat d'una altra natura essencial humana... Els nostres productes serien així molts miralls en el que veure reflectida la nostra natura essencial.” [Comentari a James Mill]

En aquest treball, escrit el 1844, Marx ensenya com l'alienació sorgeix del treball privat, de la producció de mercaderies:

“Revisem els diversos factors tal com els hem vist en la nostra suposició: el meu treball seria una lliure manifestació de vida, per tant un goig de vida. Si presuposem la propietat privada, el meu treball és una alienació de vida, ja que treballo per viure, per obtenir-ne els mitjans de vida. El meu treball no és la meva vida. [Comentari a James Mill]

Marx continuà amb la demostració que la forma específica de treball característica de la societat burgesa, el treball assalariat, correspon a la forma més profunda d'alienació. Com els treballadors assalariats venen llur força de treball per guanyar-se la vida, i el capitalista posseeix el procés laboral, el producte del treball de l'obrer és en un sentit ben real aliè al treballador. No és el seu producte sinó el producte del capitalista. El treballador fa el garrot per la pròpia esquena.

Una vegada que el producte entra en el mercat, ningú no en té cap mena de control, i segueix un curs que sembla que el governen lleis sobre-humanes.

“... amb mercaderies... és una relació social definida entre homes, que assumeix, als seus ulls, la forma fantàstica d'una relació entre coses. Així per tal de trobar una analogia hem de recòrrer a les regions més tenebroses del món religiós. En aquell món les produccions del cervell humà apareixen com a ésser independents dotats de vida, i que entren en relació mútua i amb la raça humana. Així passa amb el món de les mercaderies, amb els productes de les mans humanes. Això l'anomeno fetitxisme que s'adhereix als productes del treball, tan bon punt són produïts com a mercaderies, i per tant és inseparable de la seva producció. Aquest fetitxisme de les mercaderies té el seu origen, com l'anàlisi anterior ha demostrat, en el peculiar caràcter social del treball que les produeix. [Kapital, primer capítol]

L'alienació, i el ‘fetitxisme de les mercaderies’, es relacionen per tant amb el concepte de reificació, pel qual les relacions socials són concebudes com a relacions entre coses. L'alienació pot superar-se amb la restauració d'autèntiques relacions humanes amb el procés laboral, amb la gent treballant per tal de satisfer llurs necessitats, treballant com a expressió de la seva pròpia natura humana, no simplement per guanyar-se la vida.

Lectures addicionals: La Filosofia del dret de Hegel i la Teoria hegeliana de l'estat modern de Shlomo Avineri, El jove Hegel de Lukacs i Orígens del concepte d'alienació by István Mészáros.

.


Índex de la lletra a

Índex temàtic | Enciclopèdia del marxisme