Nikolaj Lenin

Un breu esquema de l'escissió del POSDR


Full de distribució interna (Kratkij oc'erk raskola v RSDRP) publicat el 1905 pel grup promotor del POSDR de Berna, el 2 de febrer (15 de gener).


El conegut dirigent dels socialdemòcrates suïssos Herman Greulich en la lletra de l'1 de febrer del 1905 al consell editorial de la publicació «Vperjod» (POSDR) expressava de passada un retret per la nova escissió entre els socialdemòcrates russos i assenyalava: «Wer die größere Schuld an dieser Zersplitterung trägt, das werde ich nicht entscheiden und ich habe den internationalen Entscheid bei der deutschen Parteileitung angeregt» («Qui es du la més gran culpa d'aquesta escissió, no ho aclariré i he proposat a la direcció del partit alemany un aclariment internacional»).

A aquesta lletra de Greulich el consell editorial de «Vperjod» juntament amb el representat a l'exterior de l'«Oficina de Comitès Bolxevics» russa, el camarada Stepanov hi respongué amb la lletra que segueix.

Com que el camarada Greulich vol demanar una decisió internacional informam de la lletra a Greulich a tots els amics de «Vperjod» de l'exterior i els demanam que traduesquen aquesta lletra a la llengua del país on viuen, i que la mostren al nombre més gran possible de socialdemòcrates forasters.

També caldria traduir a les llengües forasteres el pamflet de Lenin «Declaració i documents sobre la ruptura de les institucions centrals del partit», i igualment 1) la resolució de la conferència septentrional, 2) la resolució de la conferència caucasiana i 3) resolucions de la conferència meridional.

Respongueu per informar-nos si aquesta petició es realitzarà.

La lletra a Greulich, 3 de febrer del 1905

Benvolgut camarada! Us demanau en la lletra la qüestió de la culpabilitat de tal o tal fracció del nostre partit (POSDR) en l'escissió. Díeu que heu demanat l'opinió sobre això als socialdemòcrates alemanys i a l'oficina internacional. Ens consideram obligats a explicar-vos com hi hagué l'escissió. Ens limitarem a presentar els fets precisos en evidència, refusant, sempre que siga possible, qualsevol valoració.

Fins a la fi del 1903 els nostre partit es basava en organitzacions socialdemòcrates locals sense connexió denominades comitès. El Comitè Central i l'Òrgan Central, triats en el 1er Congrés (primavera del 1898) ja no hi eren. La policia els havia dissolt i no se'ls ha renovat. A l'exterior hi hagué una escissió entre «la Unió de Socialdemòcrates Russos» (òrgan «Raboc'ee Delo», i per tant «rabotxedelistes») i Plekhanov. Al costat del darrer hi havia la publicació «Iskra», fundada el 1900. Durant tres anys, 1900-1903, «Iskra» guanyà una influència aclaparadora en els comitès russos. «Iskra» sostingué les idees de la socialdemocràcia revolucionària contra l'«economisme» (alias(a)a--«rabotxedelisme» = versió russa de l'oportunisme).

L'absència d'unitat en el partit s'hi feia sentir en tot.

A la fi, l'agost del 1903, fou possible de reunir a l'exterior el segon congrés. Tots els comitès russos, la Bund (Bund = organització independent del proletariat hebreu) i totes dues fraccions de l'exterior, «iskristes» i «rabotxedelistes» hi participaren.

Tots els participants del congrés n'han reconegut la validesa. La lluita al congrés es realitzà entre iskristes i anti-iskristes (rabotxedelistes i Bund); el mig era ocupat pel denominat «marjal». Els iskristes guanyaren. Introduiren un programa pel partit (el projecte d'«Iskra» fou aprovat). «Iskra» fou reconegut com l'òrgan central, la seua direcció com a direcció del partit. Una sèrie de resolucions sobre tàctica eren en el seu esperit. El reglament organitzatiu (projecte de Lenin) aprovat era iskrista. Tan sols en determinats punts fou empitjorat pels anti-iskristes, amb la participació d'una minoria d'iskristes. El nombre total de vots en el congrés fou de tan sols 51. D'ells 33 eren iskristes (24 iskristes dels actuals bolxevics, 9 iskristes dels actuals menxevics), 10 del «marjal» i 8 anti-iskristes (3 rabotxedelistes i 5 bundistes). A la fi del congrés, abans de les eleccions, set delegats (2 rabotxedelistes i 5 bundistes) abandonaren el congrés (La Bund deixà el partit).

Llavors els iskristes minoritaris, amb el suport, degut als errors que feren, de tots els anti-iskristes i del «marjal» esdevingueren la minoria del congrés (24 i 9+10+1, és a dir 24 i 20). En la tria de les institucions centrals es resolgué de nomenar 3 persones pel consell editorial del CO i 3 al Comitè Central. De les 6 persones de l'antic consell editorial d'«Iskra» (Plekhanov, Axelrod, Zasulic', Starover, Lenin, Martov) foren triats Plekhanov, Lenin i Martov. En el Comitè Central hom volia triar dos de la majoria i un de la minoria.

Martov refusà d'ingressar en el consell editorial sense els tres camarades «exclosos» (no-elegits), i tota la minoria refusà l'elecció al Comitè Central. Ningú mai no disputà i ni tan sols ara es disputa la validesa de les eleccions. Però la minoria després del congrés refusà de treballar sota la direcció dels centres triats en el congrés.

Aquest boicot continuà per tres mesos, des de la fi de l'agost del 1903 a la fi de novembre del 1903. «Iskra» (sis nombres, n. 46-51) fou editada conjuntament per Plekhanov i Lenin. La minoria constituí una organització secreta en el partit (fet confirmat ara en la premsa pels partidaris de la minoria i no desmentida fins ara per ningú). Els comitès russos per una majoria aclaparadora (12 dels 14 comitès que tingueren temps per pronunciar-se) s'han declarat contraris a un boicot desorganitzador.

Però Plekhanov, després del dur congrés de la «Lliga» exterior (= l'organització del partit a l'exterior), a la fi d'octubre del 1903, decidí de passar-se a la minoria, i declarà davant tot el partit en l'article «Allò que no s'ha de fer» del novembre del 1903 (n. 52 «Iskra»), que per tal d'evitar l'escissió hom ha de fer de vegades concessions fins i tot als qui cauen per error en el revisionisme i els qui actuen com a individualistes anàrquics (les expressions en cursiva són expressions originals de Plekhanov en l'article «Allò què no s'ha de fer»). Lenin abandonà el comitè editorial, en no voler anar contra les decisions del congrés. Plekhanov «co-optà» llavors tots quatre antics membres. Els comitès russos declararen que esperarien a veure quina direcció prendria la nova «Iskra» i si els menxevics havien entrat en l'edició per bé.

S'esdevingué ben bé allò que havien predit els bolxevics, que la direcció de l'antiga «Iskra» no es mantingué ni arribà la pau al partit amb el nou consell editorial menxevic. La direcció d'«Iskra» girà tant cap a l'antic rabotxedelisme refusat pel II congrés, que el propi Trockij, membre destacat de la minoria, autor del pamflet programàtic «Les nostres tasques polítiques», pamflet que aparegué sota l'edició de la nova «Iskra», declarà literalment: «entre l'antiga i la nova 'Iskra' hi ha un precipici». Ens limitam a aquesta declaració del nostre oponent per no entrar en llargues explicacions sobre la inestabilitat bàsica d'«Iskra».

D'altra banda, l'«organització secreta de la minoria» no fou dissolta, i continuà el boicot al Comitè Central. Aquesta escissió secreta d'un partit en una organització oberta i secreta frena intolerablement la feina i una majoria enorme dels comitès russos que s'han expressat sobre la crisi, han condemnat decididament tant la direcció de la nova «Iskra» com el comportament desorganitzadors dels menxevics. Des de diferents direccions s'ha difosa la demanda de la convocatòria immediata del tercer congrés per una eixida a aquesta situació intolerable.

Sota el nostre reglament de partit, cal la sol·licitud d'organitzacions que plegades suposen la meitat dels vots general per la convocatòria d'un congrés d'emergència (els congressos es convoquen cada dos anys «sempre que siga possible). La meitat ja hi és. Però ara el Comitè Central s'ha apartat de la majoria, aprofitant la detenció de diversos membres seus que pertanyen a la majoria. Sota el pretext d'una «reconciliació» la resta després de les detencions dels membres del Comitè Central entraren en un acord amb l'organització secreta de la minoria i han declarat que aquesta organització s'ha dissolt, i d'amagat del partit i contra les disposicions escrites del Comitè Central s'han co-optat tres menxevics en el Comitè Central. Aquesta co-optació tingué lloc el novembre o desembre del 1904. Així la minoria lluità des d'agost del 1903 fins el novembre del 2004, trencat tot el partit, per aconseguir la co-optació de tres dels seus a CO i tres al Comitè Central.

Les institucions central així forjades han respost la demanda d'un congrés amb insults o silencis.

Llavors s'esgotà tota la paciència dels comitès russos. Començaren a convocar conferències privades. Fins ara han tingut lloc tres conferències: 1) la de quatre comitès caucasians; 2) la de tres meridionals (Odessa, Nikolaev i Ekaterinoslav) i 3) sis septentrionals (Petersburg, Moscou, Tver, Riga, «Nord», és a dir Iaroslav, Kostroma i Vladimir, i finalment Niz'nij Novgorod). Totes aquestes conferència han donat suport a la «majoria», han decidit de donar suport al grup d'autors de la majoria (el grup de Lenin, Rijadovoi, Orlovskij, Galjorka, Voinov i d'altres) i han elegit l'oficina; aquesta «oficina» la tercera conferència, és a dir la septentrional, l'ha transformada en un comitè organitzador per convocar el congrés dels comitès russos, és a dir el tercer congrés a banda dels centres de l'exterior que han trencat amb el partit.

Així és com eren les coses l'1 de gener (estil nou) del 1905. L'Oficina de Comitès Bolxevics començà la feina (en virtut de les nostres condicions policials la convocatòria del congrés es retardarà, certament, uns mesos: el segon congrés s'havia declarat el desembre del 1902, i fou convocat l'agost del 1903). El grup d'autors de la majoria fundà com a òrgan de la majoria, la publicació «Vperjod», que començà a eixir setmanalment el 4 de gener (estil nou) del 1905. Ara (a 3 de febrer del 1905) s'han publicat 4 números. La direcció de la revista «Vperjod» és la direcció de l'antiga «Iskra». En el nom de l'antiga «Iskra» «Vperjod» lluita decididament contra la nova «Iskra».

Realment, per tant, hi ha dos partits obrers socialdemòcrates russos. Un amb l'òrgan «Iskra», oficialment denominat Òrgan Central del partit, amb el Comitè Central, amb quatre comitès russos de vint (hi ha altres comitès a Rússia, a banda dels vint representats al segon congrés, que han sorgit després i dels quals es qüestiona la validesa de la llur creació). L'altre partit amb l'òrgan «Vperjod», «l'Oficina de Comitès Russos Bolxevics» amb 14 comitès de Rússia (els tretze esmentats abans amb Voronez', i probablement també Saratov, Ural, Tula i Sibèria).

De part dels «nouiskristes» hi ha tots els contraris a l'antiga «Iskra», tots els rabotxedelistes i la major part de la intel·lectualitat propera al partit. De part dels «vperjodistes» hi ha essencialment tots els partidaris convençuts de l'antiga «Iskra» i la major part dels treballadors conscients i avançats i dels activistes del partit a Rússia. Plekhanov que en el segon congrés (agost del 1903) i en el congrés de la Lliga (octubre del 1903) era bolxevic i que d'ençà del novembre del 1903 lluita desesperadament contra el «bolxevisme», ha declarat públicament el 2 de setembre del 1904 (aquesta resposta s'ha publicat), que les forces de totes dues parts són aproximadament iguals.

Nosaltres, els bolxevics, confirmam que tenim de la nostra part la majoria dels activistes actuals de Rússia. A més consideram que la principal raó de l'escissió i el principal obstacle és el comportament desorganitzador del menxevisme que ha refusat d'obeir les decisions del segon congrés i que ha preferit l'escissió a la convocatòria del tercer congrés.

Ara els menxevics realitzen arreu de Rússia escissions de les organitzacions locals. Així, a Petersburg impediren el comitè d'organitzar una manifestació el 28 de novembre (vegeu «Vperjod», 1). Ara s'han separat a Petersburg amb un grup particular denominat «grup del Comitè Central» i treballen contra el comitè local del partit. Fa uns dies a Odessa fundaren un grup local similar («del Comitè Central») per lluitar contra el comitè del partit. Era necessari per les institucions central menxevistes del partit, per la falsedat de la llur situació, desorganitzar el treball local del partit ja que aquestes institucions centrals no volien obeir la decisió dels comitès del partit que els havien triat.

Les diferències de principis entre «Vperjod» i la nova «Iskra» són de fet les mateixes que hi havia entre l'antiga «Iskra» i «Raboc'ee Delo». Les consideram importants, però, amb la condició de tindre l'oportunitat de tractar aquests desacords, les nostres idees, les idees de l'antiga «Iskra», no consideram aquests desacords per si mateixos un obstacle per treballar plegats en un partit.