Notes crítiques sobre una filosofia reaccionària
1908
COMPLEMENT AL § I DEL CAPÍTOL IV
Des de quina banda va abordar N. G. Txernishevski la crítica del kantisme?
Hem demostrat fil per randa, en el primer paràgraf del capítol IV, que els materialistes han criticat Kant i continuen criticant-lo des d’un punt de vista diametralment oposat al de la crítica feta per Mach i Avenarius. No creiem superflu afegir ara, tot i que siga breument, l’actitud adoptada en gnoseologia pel gran hegelià i materialista rus, N. G. Txernishevski.
Poc després de la crítica de Kant pel deixeble alemany de Feuerbach, Albrecht Rau, el gran escriptor rus N. G. Txernishevski, deixeble també de Feuerbach, va intentar per primera vegada precisar la seua actitud envers Feuerbach i Kant. Ja en els anys cinquanta del segle passat N. G. Txernishevski intervenia en la literatura russa com a partidari de Feuerbach, però la nostra censura no li va permetre ni tan sols mencionar el nom de Feuerbach. En 1888, en el pròleg d’una tercera edició, llavors en preparació, de La posició estètica de l’art davant de la realitat, N. G. Txernishevski va intentar citar d’una manera explícita Feuerbach, però tampoc en 1888 la censura russa va tolerar la menor referència a Feuerbach! Aqueix pròleg no va veure la llum fins a l’any 1906: v. t. X, part 2ª de les Obres Completes de N. G. Txernishevski, pàgs. 190-197. En aquest “Pròleg” N. G. Txernishevski dedica mitja pàgina a la crítica de Kant i dels naturalistes que en les seues conclusions filosòfiques s’inspiren en Kant.
Heus aquí el magnífic raonament de N. G. Txernishevski fet en 1888:
“Aquells naturalistes que es creuen constructors de teories universals, continuen sent en realitat deixebles i, generalment, deixebles poc avantatjats dels antics pensadors que van crear els sistemes metafísics i normalment deixebles de pensadors els sistemes dels quals van ser ja parcialment destruïts per Schelling i definitivament derrocats per Hegel. Basta recordar que la major part dels naturalistes que intenten edificar àmplies teories de les lleis de l’activitat del pensament humà, repeteixen la teoria metafísica de Kant sobre la subjectivitat del nostre coneixement”... [avís als machistes russos que tot ho han confós: Txernishevski és inferior a Engels en tant que confon en la seua terminologia l’antítesi entre el materialisme i l’idealisme amb l’antítesi existent entre el pensament metafísic i el pensament dialèctic; però Txernishevski està a la mateixa altura que Engels quan retrau Kant no pel seu realisme, sinó pel seu agnosticisme i el seu subjectivisme, no per admetre la “cosa en si”, sinó per no saber deduir el nostre coneixement d’aqueixa font objectiva]... “diuen, repetint les paraules de Kant, que les formes de la nostra percepció sensorial no s’assemblen a les formes de l’existència real dels objectes”... [avís als machistes russos que tot ho han confós: la crítica de Kant per Txernishevski és diametralment oposada a la crítica de Kant per Avenarius i Mach i pels immanentistes, perquè per a Txernishevski, com per a qualsevol materialista, les formes de la nostra percepció sensorial s’assemblen a les formes de l’existència real, és a dir, objectivament real dels objectes]... “que pel mateix, els objectes realment existents i les seues propietats reals, les relacions reals que entre ells existeixen són incognoscibles per a nosaltres”... [avís als machistes russos que tot ho han confós: per a Txernishevski, com per a qualsevol materialista, els objectes o, per a emprar l’amanerat llenguatge de Kant, les “coses en si” existeixen realment i són absolutament cognoscibles per a nosaltres, cognoscibles tant en allò que fa a la seua existència, com pel que es refereix a les seues propietats i a les seues relacions reals]... “i si foren cognoscibles, no podrien ser objecte del nostre pensament, que tanca tot allò material del coneixement en unes formes completament diferents de les formes de l’existència real, que també les lleis mateixes del pensament no tenen més que un valor subjectiu”... [avís als machistes embrolladors: per a Txernishevski, com per a tot materialista, les lleis del pensament no tenen un valor únicament subjectiu, és a dir, les lleis del pensament reflecteixen les formes de l’existència real dels objectes; lluny de diferir, són perfectament semblants a aqueixes formes]... “que en la realitat no hi ha res del que ens sembla ser la relació de causa a efecte, ja que no hi ha ni antecedent, ni conseqüent, ni tot ni parts, etcètera, etcètera”... [avís als machistes embrolladors: per a Txernishevski, com per a tot materialista, la realitat tanca allò que ens sembla la relació de causa a efecte; hi ha una causalitat objectiva o una necessitat natural]... “Quan els naturalistes deixen de parlar d’aquests i altres semblants absurds metafísics, arribaran a ser capaços d’elaborar, com elaboraran sens dubte, sobre la base de les Ciències Naturals, un sistema de nocions més precises i més completes que les que va exposar Feuerbach”... [avís als machistes embrolladors: Txernishevski qualifica d’absurds metafísics totes les desviacions del costat del materialisme tant cap a l’idealisme com cap a l’agnosticisme]... “I mentre, la millor exposició dels conceptes científics de les anomenades qüestions fonamentals plantejades per la curiositat humana, és la que ha fet Feuerbach” (pàgs. 195-196).
Txernishevski anomena qüestions fonamentals plantejades per la curiositat humana les qüestions que en el llenguatge actual s’anomenen qüestions fonamentals de la teoria del coneixement o de la gnoseologia. Txernishevski és l’únic escriptor rus vertaderament gran que ha sabut seguir des de la dècada del 50 fins a 1888 a l’altura del materialisme filosòfic íntegre i rebutjar els mísers absurds dels neokantians, dels positivistes, dels machistes i la resta d’embrolladors. Però Txernishevski no va saber o, més exactament, no va poder, en raó a l’endarreriment de la vida russa, elevar-se fins al materialisme dialèctic de Marx i Engels.