Edicions Internacionals Sedov. Versió catalana establerta des de: La catástrofe que nos amenaza y como combatirla, en Obras Escogidas en XII toms, Tom VII, Editorial Progreso, Moscou, 1977, pàgines 175-220. Versió també disponible en .pdf.
PASSIVITAT COMPLETA DEL GOVERN
S’observa pertot arreu un sabotatge sistemàtic i incessant de tot control, fiscalització i comptabilitat, de totes les temptatives que emprèn l’Estat per a organitzar-los. I fa falta ser increïblement ingenu per a no comprendre (o profundament hipòcrita per a aparençar que no es comprèn) d’on part aqueix sabotatge i quins recursos empra. Perquè aqueix sabotatge dels banquers i els capitalistes, aqueix torpedinament per ells de tot control, fiscalització i comptabilitat, s’adapta a les formes estatals de la república democràtica, s’adapta a l’existència de les institucions “democràtiques revolucionàries”. Els senyors capitalistes han assimilat a la perfecció una veritat que reconeixen de paraula tots els adeptes del socialisme científic, però que els menxevics i els eseristes van procurar oblidar en quant els seus amics van ocupar els lucratius llocs de ministres, viceministres, etc. Aqueixa veritat consisteix en el fet que l’essència econòmica de l’explotació capitalista no experimenta el menor canvi pel fet que les formes monàrquiques de govern siguen substituïdes amb les formes democràtiques republicanes, i que, per consegüent, ocorre també el contrari: n’hi ha prou amb canviar la forma de lluita per la intangibilitat i la santedat dels guanys capitalistes per a salvaguardar-les en la república democràtica amb la mateixa eficàcia que en la monarquia absoluta.
El sabotatge modern, novíssim, democràtic republicà de tot control, de tota comptabilitat i de tota fiscalització consisteix en el fet que els capitalistes reconeixen de paraula “fervorosament” el “principi” del control i la seua necessitat (com fan també, per descomptat, tots els menxevics i tots els eseristes); però fan insistència en què aqueix control s’implante d’una manera “gradual”, regular, d’acord amb una “reglamentació establida per l’Estat”. En realitat, amb aqueixes belles paraules es vol ocultar el sabotatge del control, la seua reducció al no-res, a una ficció; es vol ocultar una comèdia de control, la demora de totes les mesures eficaces i de vertadera importància pràctica, la creació d’organismes de control complicats, confusos, inerts i burocràtics en extrem, que depenen completament dels capitalistes i no fan ni poden fer absolutament res.
Per a no fer afirmacions gratuïtes, ens remetrem a testimonis de menxevics i eseristes, és a dir, precisament dels qui van tenir la majoria en els Soviets en els primers sis mesos de revolució, van participar en el “govern de coalició” i, per això, són responsables políticament davant els obrers i els camperols russos de la connivència amb els capitalistes i que aquests hagen frustrat tot control.
El periòdic oficial de l’organisme màxim entre els anomenats organismes “competents” (no és broma!) de la democràcia “revolucionària”, Izvestia del CEC (és a dir, del Comitè Executiu Central del Congrés dels Soviets de diputats obrers, soldats i camperols de tota Rússia), publica en el seu número 164 del 7 de setembre de 1917 una disposició d’una institució especial que s’ocupa dels problemes del control, creada per aqueixos mateixos menxevics i eseristes i que es troba completament en els seus mans. Aquesta institució especial és la “Secció d’Economia” del Comitè Executiu Central. En aqueixa disposició s’hi reconeix oficialment, com un fet, “la passivitat completa dels organismes centrals de reglamentació de la vida econòmica annexos al govern”.
¿Pot haver testimoni més eloqüent que aquest, subscrit pels mateixos menxevics i eseristes, de la fallida de la política menxevic i eserista?
La necessitat de reglamentar la vida econòmica va ser ja reconeguda en temps del tsarisme, i, per a això, es crearen diferents organismes. Però, sota el tsarisme, la ruïna feia progressos cada dia majors, arribant a assolir proporcions monstruoses. Es va reconèixer en l’acte que era missió del govern republicà, del govern revolucionari, adoptar mesures serioses i enèrgiques per a acabar amb la ruïna. Quan es va formar, amb la col·laboració de menxevics i eseristes, el govern de “coalició” va publicar la seua solemníssima declaració del 6 de maig, en què va prometre públicament establir el control i la reglamentació estatals i va contraure el compromís de portar-los a la pràctica. Els Tsereteli i els Txernov, i amb ells tots els líders menxevics i eseristes, van jurar i van perjurar que no sols ells responien de la gestió del govern, sinó que, a més, “els organismes competents de la democràcia revolucionària”, que es trobaven a les seus mans, vigilaven de fet la tasca del govern i la controlaven.
Des del 6 de maig han transcorregut quatre mesos, quatre llargs mesos, durant els quals Rússia ha sacrificat centenars de milers de soldats en l’absurda “ofensiva” imperialista, i la ruïna i la catàstrofe s’han acostat amb botes de set llegües, tot i que l’estiu oferia possibilitats extraordinàries per a fer moltes coses, tant en el transport per aigua com en l’agricultura, en les prospeccions geològiques, etc., etc. I al cap d’aquests quatre mesos, els menxevics i els eseristes es veuen obligats a confessar oficialment la “passivitat completa” dels organismes de control annexos al govern!!
I avui (escrivim aquestes línies precisament en vigílies de l’obertura de la Conferència Democràtica, convocada per al 12 de setembre), aqueixos mateixos menxevics i eseristes proclamen, amb prestància de sensats estadistes, que encara pot posar-se remei a la situació, substituint la coalició amb els democonstitucionalistes per una coalició amb els Kit Kítitx de la indústria i del comerç, amb els Riabushinski, els Búblikov, els Teréstxenko i companyia!
Com s’explica, es pot preguntar hom, aquesta sorprenent ceguesa dels menxevics i els eseristes? ¿Hem de considerar-los “xiquets polítics”, que pel seu extrem candor i poc de cap no saben el que fan i s’equivoquen de bona fe? ¿O serà que les abundants poltrones de ministre, viceministre, governador general, comissari, etc., etc., tenen la virtut d’originar una ceguesa especial, “política”?