Lenin

La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la

Edicions Internacionals Sedov. Versió catalana establerta des de: La catástrofe que nos amenaza y como combatirla, en Obras Escogidas en XII toms, Tom VII, Editorial Progreso, Moscou, 1977, pàgines 175-220. Versió també disponible en .pdf.




EL GOVERN DESTRUEIX LA TASCA DE LES ORGANITZACIONS DEMOCRÀTIQUES


Hem examinat els diversos mitjans i mètodes de lluita contra la catàstrofe i contra la fam. Hem vist per tot arreu el caràcter inconciliable de les contradiccions entre la democràcia, d’una part, i el govern i el bloc dels eseristes i menxevics que el recolza, d’una altra. Per a provar que aqueixes contradiccions existeixen en la realitat i no sols en els nostres escrits, i que la seua inconciliabilitat la demostren en la pràctica conflictes de significació nacional, bastarà de recordar dos “resultats” molt típics, dos ensenyaments del mig any d’història de la nostra revolució.


Uns d’aquests ensenyaments és la història del “regnat” de Paltxinski. Una altra, la història del “regnat” i la caiguda de Peshekhónov. En els fons, totes les mesures que hem apuntat per a combatre la catàstrofe i la fam es redueixen a fomentar per tots els mitjans (arribant fins i tot a la coerció) l’“associament” de la població, i en primer terme de la democràcia, és a dir, de la majoria dels habitants del país: o siga, abans que res, de les classes oprimides, dels obrers i els camperols, principalment dels camperols pobres. I la població mateixa, d’una manera espontània, ha començat ja a seguir aqueix camí per a contrarestar les inaudites dificultats, càrregues i calamitats de la guerra.


El tsarisme obstaculitzava per tots els mitjans l’“associament” voluntari i lliure de la població. Però una vegada derrocada la monarquia tsarista, les organitzacions democràtiques van començar a brollar i a desenvolupar-se amb rapidesa per tota Rússia. Van emprendre la lluita contra la catàstrofe organitzacions democràtiques sorgides espontàniament, comitès d’aprovisionament de tot gènere, comitès d’abastiment, conferències de combustible, etc., etc.


Doncs bé, allò de més notable de tot aquest mig any d’història de la nostra revolució, en allò tocant el problema que estudiem, és que un govern que s’anomena republicà i revolucionari, un govern recolzat pels menxevics i els eseristes en nom “dels organismes competents de la democràcia revolucionària” ha combatut les organitzacions democràtiques i les ha derrotat.


Paltxinski ha adquirit en aquesta lluita la més trista i vasta celebritat, una celebritat nacional. Ha actuat a recer del govern, sense intervenir públicament davant el poble (de la mateixa manera que preferien actuar, en general, els democonstitucionalistes, empenyent per davant Tsereteli “per baix poble”, mentre ells arreglaven a la callada tots els assumptes importants). Paltxinski ha frenat i sabotejat totes les mesures serioses de les organitzacions democràtiques constituïdes per pròpia iniciativa, perquè cap d’aqueixes mesures serioses podia portar-se a la pràctica sense “detriment” dels incommensurables guanys i del despotisme dels Kit Kítitx, dels qui Paltxinski era fidel advocat i servidor. I tan lluny van arribar les coses, que Paltxinski (la premsa en va informar) va arribar a anul·lar sense solta ni volta els acords de les organitzacions democràtiques sorgides per pròpia iniciativa!!


Tota la història del “regnat” de Paltxinski (i “va regnar” molts mesos, precisament quan eren “ministres” Tsereteli, Skóbeliev i Txernov) és un escàndol incessant i abominable, un sabotatge de la voluntat del poble, dels acords de la democràcia, per a complaure els capitalistes, per a satisfer la seua immunda cobdícia. Per descomptat, els periòdics únicament han pogut informar d’una ínfima part de les “gestes” de Paltxinski; la investigació completa de com obstaculitzava la lluita contra la fam només podrà efectuar-la un govern vertaderament democràtic del proletariat quan aquest conquerisca el poder i sotmeta al tribunal del poble, sense ocultacions, els negocis de Paltxinski i consorts.


Se’ns objectarà, potser, que Paltxinski era una excepció i que, al capdavall, el van arraconar... Però d’això es tracta precisament: que Paltxinski no és l’excepció, sinó la regla. Arraconat Paltxinski, les coses no han millorat gens ni mica, perquè han ocupat el seu lloc altres Paltxinski amb altres cognoms, i tota la “influència” dels capitalistes, tota la política de sabotatge de la lluita contra la fam, practicada per a complaure aqueixos capitalistes, segueix com abans. Perquè Kerenski i companyia no són més que una pantalla que encobreix la defensa dels interessos dels capitalistes.


La prova més evident d’això és que Peshekhónov, ministre d’Abastiment, ha sortit del govern. Com hom sap, Peshekhónov és un populista dels més moderats. No obstant, va voler organitzar l’abastiment conscienciosament, en contacte amb les organitzacions democràtiques i recolzant-s’hi. L’experiència de la seua tasca i la seua sortida del govern són més interessants per quant aquest moderadíssim populista, afiliat al Partit “Socialista Popular” i disposat a qualsevol arranjament amb la burgesia, s’ha vist obligat, malgrat tot, a sortir del govern! Perquè per a complaure els capitalistes, els grans terratinents i els kulaks, el govern Kerenski ha pujat els preus fixos dels cereals!!


Vegem com descriu M. Smit, en el núm. 1 de Svobódnaia Zhizn, del 2 de setembre, aquest “pas” i la seua importància:


Pocs dies abans que el govern acordés pujar els preus fixos, al Comitè Nacional d’Abastiments es va desenrotllar la següent escena: el representant de les dretes, Rolóvitx, ferm defensor dels interessos del comerç privat i enemic implacable del monopoli del blat i de la intervenció de l’Estat en la vida econòmica, va declarar als quatre vents, amb un somriure de satisfacció, que estava segur que prompte anaven a pujar els preus fixos del blat.


El representant del Soviet de diputats obrers i soldats li va replicar que ell no en tenia la menor notícia; que mentre durés en Rússia la revolució, aqueixa mesura no es podria aplicar, i que, en qualsevol cas, el govern no podria aplicar-la sense posar-se d’acord abans amb les organitzacions competents de la democràcia, amb el Consell d’Economia i el Comitè Nacional d’Abatiments. A aquestes manifestacions s’hi va adherir el representant del Soviet de diputats camperols.”


Però, ai!, la realitat la realitat a vingut a esmenar molt cruelment aquesta controvèrsia i ha donat la raó al representant dels elements posseïdors i no als representants de la democràcia. És el cas que aquell estava magníficament informat de l’atemptat que es tramava contra els drets de la democràcia, tot i que els representants d’aquesta última rebutjaren indignats la mateixa possibilitat d’aquest atemptat.”


És a dir, tant el representant dels obrers com el representant dels camperols expressen de manera precisa la seua opinió en nom de la majoria aclaparadora del poble; però el govern Kerenski fa tot el contrari, en interès dels capitalistes!


Rolóvitx, el representant dels capitalistes, va resultar estar magníficament informat a esquenes de la democràcia; de la mateixa manera que, com hem vist sempre i veiem també ara, els periòdics burgesos, Rietx i Birzhovka, són els que estan millor informats del que ocorre en el govern Kerenski. Què denota aqueixa excel·lent informació? Està clar: que els capitalistes tenen els seus “fils” i que el poder està de fet en les seues mans. Kerenski no és més que un testaferro, que utilitzen quan i com a ells els plau. Els interessos de desenes de milions d’obrers i camperols són sacrificats per a assegurar els guanys d’un grapat de ricassos.


¿I com responen els nostres eseristes i menxevics a aquestes burles indignants de què hom fa objecte el poble? ¿Potser han dirigit als obrers i als camperols una crida per a dir-los que, en vista de tot això, el lloc de Kerenski i dels seus col·legues està a la presó?


Déu ens en lliure! Els eseristes i els menxevics, per mitjà de la “Secció Econòmica”, que tenen en les seues mans, s’han limitat a votar la tremebunda resolució a què ens hem referit! Hi declaren que la pujada dels preus del blat pel govern Kerenski és “una mesura funesta, que assesta un colp extraordinàriament fort al règim d’abastiments i a tota la vida econòmica del país”, i que aquestes mesures funestes s’han aplicat “violant” obertament la llei!!


A això condueix la política de conciliació, la política de coquetejos amb Kerenski i el desig de “tractar-lo amb miraments”!


El govern infringeix la llei en adoptar, per a complaure els rics, els grans terratinents i capitalistes, una mesura que llança per terra tot control, el règim d’abastiments i el sanejament de la Hisenda, trencada fins a més no poder. Però els eseristes i els menxevics continuen parlant d’un acord amb els mitjans comercials i industrials, segueixen reunint-se amb Teréstxenko i tractant a Kerenski amb miraments i es limiten a votar una resolució de protesta que es queda en el paper, que el govern arxiva tranquil·lament!!


Ací tenim, revelada d’una manera ben patent, la veritat que els eseristes i els menxevics han traït el poble i la revolució; la veritat que els bolxevics s’estan convertint avui en els vertaders dirigents de les masses, fins i tot de les masses eseristes i menxevics.


Perquè és precisament la conquesta del poder pel proletariat, amb el Partit Bolxevic al capdavant, l’única cosa que podria posar fi als abusos de Kerenski i companyia, i restaurar l’obra de les organitzacions democràtiques d’abastiments, aprovisionament, etc., sabotejada per Kerenski i el seu govern.


Els bolxevics obren (l’exemple adduït ho demostra amb tota claredat) com a representants dels interessos de tot el poble, lluitant per assegurar l’abastiment i l’aprovisionament, per satisfer les necessitats més urgents dels obrers i dels camperols, en contraposició a la política vacil·lant i irresoluda dels eseristes i dels menxevics, que és una vertadera traïció i ha portat el país a una vergonya com la pujada dels preus del blat!