Associació Internacional del Treball 1864
«Address of the International Working Men’s Association to Abraham Lincoln, President of the United States of America». Redactada per Marx entre el 22 i el 29 de novembre del 1864
Publicada originàriament a The Bee-Hive Newspaper, No. 169, November 7, 1865;.
Senyor,
Felicitam al poble americà per la vostra reelecció per una gran majoria. Si la resistència al Poder Esclavista fou la consigna reservada de la vostra primera elecció, el crit de guerra triomfant de la vostra re-elecció és Mort a l’Esclavatge.
Des del començament de la titànica lluita americana els treballadors d’Europa sentiren instintivament que la bandera de les barres i estrelles portava el destí de la llur classe. La pugna pels territoris que obria l’esforçada epopeia, no era per decidir si el sòl verge de territoris immensos s’havia de llaurar amb el treball de l’emigrant o prostituir per la trampa del traficant d’esclaus?
Quan una oligarquia de 300.000 propietaris d’esclaus gosà d’inscriure, per primera vegada en els annals del món, «esclavatge» en la bandera de la Revolta Armada, quan en els mateixos indrets on amb prou feines fa un segle la idea d’una gran República Democràtica havia sorgit per primera vegada, on es promulgà la primera Declaració dels Drets de l’Home, i es donà el primer impuls a la revolució europea del segle XVIII; quan en aquests mateixos indrets la contrarevolució, amb una profunditat sistemàtica, es gloriava de rescindir «les idees sostingudes en l’època de la formació de l’antiga constitució», i mantenia que l’esclavatge era «una institució benefactora», de fet, l’antiga solució del gran problema de «la relació del capital amb el treball», i cínicament proclamava la propietat en homes «pedra fundacional del nou edifici» - llavors les classes treballadores d’Europa entengueren tot d’una, fins i tot abans que la parcialitat fanàtica de les classes superiors per l’aristocràcia confederada hagués donat el seu advertiment inequívoc, que la rebel·lió dels esclavistes havia de tocar la botzina d’una santa croada general de la propietat contra el treball, i que per als homes del treball, amb les llurs esperances de futur, fins i tot les llurs conquestes passades eren en joc en aquell conflicte tremend en l’altra banda de l’Atlàntic. Arreu suportaren doncs pacientment les dureses que els imposà la crisi del cotó, s’oposaran entusiàsticament a la intervenció proesclavista dels llurs patrons – i, des de moltes parts d’Europa, contribuïren amb la llur quota de sang a la bona causa.
Mentre els treballadors, els veritables poders polítics del Nord, permetien que l’esclavatge tacàs la llur pròpia república, i ja abans que el negre fos dominat i venut sense la seua competència exhibien com la màxima prerogativa del treballador de pell blanca la de vendre’s ell mateix i de triar el propi amo, eren incapaços d’assolir la veritable llibertat del treball, o de donar suport als llurs germans europeus en la lluita per l’emancipació; però aquesta barrera al progrés ha estat agranada per la marea vermella de la guerra civil.
Els treballadors d’Europa se senten segurs que, així com la Guerra Americana de la Independència inicià una nova era d’ascens per a la classe mitjana, també la Guerra Americana Antiesclavista ho farà per a les classes treballadores. Consideren un orgull per a l’època venidora que recaigués en les mans d’Abraham Lincoln, el fill decidit de la classe treballadora, de dirigir el seu país a través de la lluita incomparable per al rescat d’una raça encadenada i la reconstrucció d’un món social. [B]
Signa de part de l’Associació Internacional del Treball, el Consell Central:
Longmaid, Worley, Whitlock, Fox, Blackmore, Hartwell, Pidgeon, Lucraft, Weston, Dell, Nieass, Shaw, Lake, Buckley, Osbourne, Howell, Carter, Wheeler, Stainsby, Morgan, Grossmith, Dick, Denoual, Jourdain, Morrissot, Leroux, Bordage, Bocquet, Talandier, Dupont, L.Wolff, Aldovrandi, Lama, Solustri, Nusperli, Eccarius, Wolff, Lessner, Pfander, Lochner, Kaub, Bolleter, Rybczinski, Hansen, Schantzenbach, Smales, Cornelius, Petersen, Otto, Bagnagatti, Setacci;
George Odger, president del Consell; P.V. Lubez, secretari corresponsal per a França; Karl Marx, secretari corresponsal per a Alemanya; G.P. Fontana, secretari corresponsal per a Itàlia; J.E. Holtorp, secretari corresponsal per a Polònia; H.F. Jung, secretari corresponsal per a Suïssa; William R. Cremer, secretari general honorífic.
18 Greek Street, Soho.
[A] De les actes del Consell Central (General) de la Internacional – 19 de novembre del 1864:
«El doctor Marx llavors presentà el report del subcomitè, i també un esborrany de la lletra que ha redactat per presentar-la al poble d’Amèrica felicitant-los per haver reelegit Abraham Lincoln com a president. La lletra és com segueix i fou aprovada unànimement».
[B] L’acta de la reunió continua:
«Hi seguí una llarga discussió quant a la manera de presentar la lletra i la idoneïtat de tindre un membre del parlament amb la delegació; a això s’oposaren molts membres, que deien que els treballadors havien de basar-se en ells mateixos i no cercar un ajut aliè... Es va proposar llavors... i s’adoptà unànimement. El secretari es posarà en contacte amb l’ambaixador dels Estats Units per fixar un temps per rebre la delegació, la qual consistirà en membres del Consell Central».
Ambaixada dels Estats Units
Londres, 28 de
gener del 1865
Senyor,
Se m’ordena d’informar-vos que la lletra del Consell Central de la vostra Associació, que fou degudament transmès mitjançant aquesta Ambaixada al President dels Units, ha estat rebuda per ell.
En la mesura que els sentiments expressats eren personals, els accepta amb un desig sincer i amatent que puga ésser capaç de demostrar-se no immereixedor de la confiança que li han estès recentment els seus companys ciutadans i per molts dels amics de la humanitat i del progrés d’arreu del món.
El Govern dels Estats Units té una consciència clara que la seua política ni és ni podria ésser reaccionària, sinó que al mateix temps s’adhereix al curs que adoptà al començament, d’abstindre’s a tot arreu del propagandisme i de la intervenció il·legal. Lluita per fer una justícia igual i exacta a tots els estats i a tots els homes i es fonamenta en els resultats beneficiosos d’aquest esforç per rebre suport a casa i respecte i bona voluntat per tot el món.
Les nacions no existeixen per elles soles, sinó per promoure el benestar i la felicitat de la humanitat amb la relació i l’exemple benevolents. És en aquesta relació que els Estats Units contemplen la llur causa en el conflicte present amb l’esclavatge, mantenint la insurgència com la causa de la natura humana, i extrauen nous ànims per perseverar a partir del testimoni dels treballadors d’Europa que l’attitud nacional és afavorida amb la llur aprovació il·lustrada i les honestes simpaties.
Tinc l’honor, senyor, d’ésser el vostre servidor obedient,
Charles Francis Adams