ARXIU VIRTUAL DELS MARXISTES



ÍNDEX D’OBRES

Materialisme dialèctic:

Economia política:

El moviment obrer:

L'organització política:

Democràcia burgesa i democràcia obrera:

La revolució:

La revolució russa del 1905/ La revolució espanyola del 1936 / La revolució hongaresa del 1956

El socialisme:

Memòria i història del marxisme:

Marxisme i reformisme:

La degeneració burocràtica del partit i de l'estat obrers

Com més decididament ara haguem d’ésser per una autoritat implacablement ferma, per una dictadura de persones individuals per certs processos laborals, en certs aspectes de funcions purament executives, més variades haurien d’ésser les formes i els mètodes de control des de sota per aturar qualsevol ombra de possibilitat de distorsió de l’autoritat soviètica, per arrencar repetidament i infatigable les males herbes del burocratisme (LENIN, Les tasques immediates del govern soviètic, abril del 1918).

· Els perills professionals del poder, de Christian Rakovsky (1928).

· Circular número 2 a l’Oposició Internacional d’Esquerres, de Lev Trockij (1930).

· El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).

· Stalin com a teòric, de Lev Trockij (1930).

· Qui triomfarà?, de Lev Trockij (1930).

· Sobre el termidor i el bonapartisme, de Lev Trockij (1930).

· Termidor i bonapartisme, de Lev Trockij (1930).

· Les eleccions en Gran Bretanya i els comunistes, de Lev Trockij (1931).

· Leninisme i stalinisme, de Lev Trockij (1932).

· Partit Comunista Alemany o partit nou (I), de Lev Trockij (1933).

· Partit Comunista Alemany o partit nou (II), de Lev Trockij (1933).

· Partit Comunista Alemany o partit nou (III), de Lev Trockij (1933).

· El quatre d’agost, de Lev Trockij (1933).

· L’URSS i la Comintern, de Lev Trockij (1933).

· La política exterior de la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1934).

· On condueix l’URSS la burocràcia de Stalin?, de Lev Trockij (1935).

· Estat obrer, Termidor i bonapartisme, de Lev Trockij (1935).

· Més sobre el bonapartisme, de Lev Trockij (1935).

· El congrés de liquidació de la Tercera Internacional, de Lev Trockij (1935).

· La burocràcia es manté pel terror, de Lev Trockij (1935).

· On va França, de Lev Trockij (1936).

· L’entrevista Stalin-Howard, de Lev Trockij (1936).

· La nova constitució de l’URSS, de Lev Trockij (1936).

· En les columnes de Pravda, de Lev Trockij (1936).

· Repressió política a l’URSS, de Lev Trockij (1936).

· A l’opinió pública dels obrers del món, de Lev Trockij (1936).

· La Quarta Internacional i la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1936).

· Entrevista concedida al News Chronicle, de Lev Trockij (1936).

· Episodi significatiu, de Lev Trockij (1936).

· Zinoviev i Kamenev, de Lev Trockij (1936).

· La revolució traïda, de Lev Trockij (1936).

· Entrevista per al públic nord-americà, de Lev Trockij (1937).

· Per què han confessat crims que no havien comès, de Lev Trockij (1937).

· La «set de poder», de Lev Trockij (1937).

· Els processos: la burocràcia i l’antisemitisme, de Lev Trockij (1937).

· L’arrest de Sergei Sedov, de Lev Trockij (1937).

· La fi?, de Lev Trockij (1937).

· Bolxevisme i estalinisme, de Lev Trockij (1937).

· Segueix encara el govern soviètic els principis adoptats fa ara vint anys?, de Lev Trockij (1938).

· L’article de Stalin sobre la revolució mundial, de Lev Trockij (1938).

· El judici dels vint-i-un, de Lev Trockij (1938).

· Una clau als judicis de Moscou, de Lev Trockij (1938).

· Discussió entre Lev Trockij, James P. Cannon, Max Schachtman, Vincent Dunne i Rose Karsner (El problema rus) (1938).

· Què significa la lluita contra el trotskisme, de Lev Trockij (1938).

· Un diàleg polític, de Lev Trockij (1938).

· Què hi ha darrere de l’oferta de Stalin d’arribar a un acord amb Hitler, de Lev Trockij (1939).

· La capitulació de Stalin, de Lev Trockij (1939).

· La filosofia bonapartista de l’estat, de Lev Trockij (1939).

· L’enigma de l’URSS, de Lev Trockij (1939).

· La Komintern i la GPU, de Lev Trockij (1940).

· Stalin, de Lev Trockij (1940).

· La natura dels partits estalinistes, de Max Schachtman (1947).

· Rússia, de Stalin a Krus’c’ev, de Tony Cliff (1956).

· El marc històric de la revolució hongaresa, de Nahuel Moreno (1957).

· Mao Zedong i l'estalinisme, de Tony Cliff (1957).

· El rerefons d’Hongria, de Tony Cliff (1958).

· Per què el PCI no és un partit leninista, d’Onorato Damen (1970).

· Per què la burocràcia soviètica no és una nova classe dirigent, d’Ernest Mandel (1979).

· Burocràcia i producció de mercat, d’Ernest Mandel (1987).

· 20.11: «Glasnost – abans de la tempesta», de Chris Harman. (1988).

El marxisme davant la guerra:

El marxisme i la consigna dels Estats Units d’Europa

El marxisme i el moviment feminista:

Marxisme i alliberament nacional:

La Quarta Internacional ha de comprendre clarament l’enorme importància de la qüestió ucraïnesa no sols en el destí de l’est i sud-est europeus sinó d’Europa en el seu conjunt. Es tracta d’un poble que ha demostrat la seua viabilitat, numèricament igual a la població de França i que ocupa un territori excepcionalment ric i, a més a més, de la major importància estratègica. La qüestió de la sort d’Ucraïna està plantejada en tot el seu abast. Cal una consigna clara i definida, que corresponga a la nova situació. Al meu parer hi ha en l’actualitat una sola consigna: Per una Ucraïna Soviètica d’obrers i camperols, unida, lliure i independent. (Lev Trockij, La qüestió ucraïnesa, 1939)

El marxisme i la consigna dels Estats Units d'Europa

Marxisme i cultura:

· La cultura proletària, de Lenin (1920).

Marxisme i ètica:

· Contra la pena de mort, de Rosa Luxemburg (1918).

· Catorze preguntes sobre la moral i la vida en la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1932).

· Llur moral i la nostra, de Lev Trockij (1938).

Marxisme i antropologia:

· L'origen de la família, la propietat i l'estat, de Friedrich Engels (1884).

· De la reproducció a la producció, de Claude Meillassoux (1972).

· Introducció a «Treballs de camp i teories», de Claude Meillassoux (1977).

· Economia i treball infantil, de Claude Meillassoux (1996).

· Entrevista a Claude Meillassoux (2001).

· El parentiu és una qüestió de vida o de supervivència?, de Claude Meillassoux (2005).

Marxisme i educació:

· De l’educació popular, d’Anatoli Lunac’arskij (1917)

El marxisme i els intel·lectuals:

· Els intel·lectuals i els obrers, de Karl Kautsky (1903).

· Els intel·lectuals i el socialisme, de Lev Trockij (1910).

· Sobre els estudiants i els intel·lectuals, de Lev Trockij (1932).

L'antifeixisme:

Marxisme i anarquisme:

Marxisme i lluita armada

· Els dinamiters irlandesos, d’Eleanor Marx (1884).

· La guerra de guerrilles, de Lenin (1906).

· La fallida del terrorisme (extracte), de Lev Trockij (1909).

· La posició marxista sobre el terrorisme individual, de Lev Trockij (1911).

· El programa militar de la revolució proletària, de Lenin (1916).

· L'organització de l'exèrcit roig, de Lev Trockij (1918).

· El jurament socialista, de Lev Trockij (1918).

· Científicament o de qualsevol manera?, de Lev Trockij (1919).

· Les nostres tasques, de Lev Trockij (1919).

· La nostra política en allò relacionat amb l'exèrcit, de Lev Trockij (1919).

· Guerrilla i exèrcit regular, de Lev Trockij (1919).

· Vers un sistema de milícia, de Lev Trockij (1919).

· Tesis sobre la transició vers un sistema de milícies, de Lev Trockij (1920).

· Formació de les forces armades roges, de Lev Trockij (1920).

· Doctrina militar o doctrinarisme pseudomilitar?, de Lev Trockij (1921).

· El camí de l'Exèrcit Roig, de Lev Trockij (1922).

· Per una teoria de l’art de la insurrecció, de Lev Trockij (1924).

· On va França, de Lev Trockij (1936).

· Terror individual i terror de masses, de Lev Trockij (1936).

· El terrorisme i el règim stalinista en la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1937).

· El terrorisme i els assassinats de Rasputín i Nicolau II, de Lev Trockij (1938).

· Homenatge a John Brown, de George Novack (1938).

· A favor de Grynszpan: contra les bandes feixistes i la canalla stalinista, de Lev Trockij (1939)

· Sobre la qüestió de l'autodefensa obrera, de Lev Trockij (1939)

· Polis, Harry el Brut i en Junious Poole, de Hal Draper (1972).

La repressió contrarevolucionària:

· Relat de Jenny Marx sobre la seua detenció a Banhèras de Luishon (1871).

· Allò que tot revolucionari ha de saber sobre la repressió, de Victor Serge (1926).

Marxisme i art:

· Literatura i revolució, de Lev Trockij (1924).

Marxisme i ciència:

· Dèdal, o la ciència i el futur, de JBS Haldane (1923).

· Lletra de Trockij a I. P. Pavlov (1923).

· El materialisme dialèctic i la ciència, de Lev Trockij (1925).

· El món, la carn i el dimoni, de John Desmond Bernal (1929).

Marxisme i religió:

· El socialisme i les esglésies, de Rosa Luxemburg (1905).

· Actitud del partit obrer envers la religió, de Lenin (1909).

· Religió, arrels i paper socials, de Felix Morrow (1932).

Marxisme i drogoaddicció:

Relats de ficció:








LA REVOLUCIÓ RUSSA DEL 1905

La revolució a Rússia va arribar inesperadament per a tots, excepte per a la socialdemocràcia. Feia ja molt de temps que el marxisme havia pronosticat la inevitabilitat de la revolució russa, que havia d'esclatar com a conseqüència del conflicte entre les forces del desenvolupament capitalista i les de l'absolutisme burocràtic. El marxisme havia predit el contingut social de la revolució venidora. En considerar-la una revolució burgesa assenyalà que les tasques objectives immediates de la revolució serien les de crear condicions «normals» per al desenvolupament de la societat burgesa en la seua totalitat (Lev Trockij, Resultats i perspectives, 1906)


LENIN

La caiguda de Port Arthur (1.1.1905).

La vaga de Petersburg (8.1.1905).

Democràcia obrera i burgesa (11.1.1905).

Franz Mehring

La revolució permanent (1905).



LA REVOLUCIÓ RUSSA DEL 1917

La Revolució de Març

Articles de Trockij a Novi Mir








LA REVOLUCIÓ CATALANA DEL 1936

El Catorze d’Abril (1931-1934)

Les reaccions a la proclamació de la República:

- Catalunya lliure, repúbliques confederades d’Ibèria, cap a l’emancipació del proletariat hispànic, d’Àngel Estivill (15 d’abril del 1931).

- Lletra a un amic de Madrid, de Lev Trockij (17 de maig 1931).

Els partits marxistes en el nou règim polític:

- Sobre la plataforma del Bloc Obrer i Camperol de Catalunya, de Lev Trockij (juny 1931).

- Manifest del partit Estat Català (gener del 1932).

- Catalunya dintre el moviment obrer internacional (Declaració d’Estat Català-Partit Proletari, 8 d’abril del 1932).

- Estat Català no és el B.O.C. (Editorial de «Poble Insurgent», 24 de juny del 1932).

- Contesta del B.O.C. a Estat Català (16 de juliol del 1932).

- Projecte de tesi política (3 d’octubre del 1932).

- Els nostres amics del BOC, de Rafael Campalans (22 d’octubre del 1932).

La claudicació de la República Catalana i l’Estatut del 1932:

- Per la llibertat de Catalunya, d’Hilari Arlandis (17 de maig del 1931).

- Els anarquistes i les nacionalitats oprimides, d’Hilari Arlandis (21 de maig del 1931).

- L’Estatut de Catalunya, de Jordi Arquer (20 de juny del 1931).

- El Bloc Obrer i Camperol davant la votació pel poble català del Projecte d'Estatut de Núria (1 d’agost del1931).

- El fracàs de l'Esquerra Republicana de Catalunya, de Jordi Arquer (29 d’agost del 1931).

- El llast del lerrouxisme, de Jaume Compte (16 d’octubre del 1931).

- La Federació Comunista Ibèrica i el Bloc Obrer i Camperol davant les mutilacions de l'Estatut de Catalunya per les Corts espanyoles (12 de juny del 1932).

- Patriota cent per cent, de Joan Comorera (14 de juny del 1932).

El Sis d’Octubre (1934-1936)

Els antecedents del Sis d’Octubre:

- Hores decisives!, de Víctor Colomer (16 de juny 1934).

Aixecament i repressió:

- Defensem les llibertats de Catalunya! (Comunicat del POUM, 16.5.1937).

La reorganització de l’esquerra marxista:

- El problema de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE, de Jordi Arquer (28 de desembre del 1935).

- Problemes sobre els quals la minoria del P.O.U.M. presentarà projectes de llei a les Corts de la República (març del 1936).

- Davant el Congrés d’Estat Català, de Rossend Cabré (21 de maig del 1936).

- Després del triomf electoral. A tots els treballadors! (comunicat del Comitè Executiu del POUM, 18.2.1936).

- Allibereu immediatament els 30.000 empresonats (comunicat del Comitè Executiu del POUM, 19.2.1936).

- Al Congrés de la Federació Socialista Catalana, de Rafael Vidiella (17 de juliol del 1936).

El Dinou de Juliol (1936-1937)

- Visca la vaga general! (comunicat del Comitè Executiu del POUM i del Comitè Central de la JCI, 19.7.1936).

- El POUM davant la situació política actual (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 8.1936).

- Notes d'una estada a Catalunya, d’August Thalheimer (4 de desembre del 1936).

- Revolució espanyola, dins La revolució mundial 1917-1936, de CLR James (gener del 1937).

Els fets de maig (1937-1939)

Els antecedents:

- Contra un projecte reaccionari de reforma de l’ordre públic (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 23.2.1937).

- Una nova conquesta de la contrarevolució (Posicionament del POUM davant la dissolució de les Patrulles de Control, 2.1937).

- Per un Exèrcit Regular Revolucionari del Proletariat (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 24.2.1937).

- ¿Per què se’ns persegueix sistemàticament? (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 18.3.1937).

- Quin govern li cal a Catalunya? (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 7.4.1937).

El desenllaç:

- La situació política i les tasques del proletariat, d’Andreu Nin (maig-juny del 1937).

- Defensem les llibertats de Catalunya! (Comunicat del POUM, 16.5.1937).

- Després de la crisi del govern de Catalunya (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 1.7.1937).

- El POUM a la classe treballadora (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 5.8.1937).

- Cal retirar les barricades, de Paul Mattick (agost del 1937).

- Les lliçons d'Espanya: el darrer avís, de Lev Trockij (gener del 1938).

- Revolució i contrarevolució a Espanya, de Felix Morrow (1937-1938).

La derrota (1939)



Les anàlisis retrospectives (1945-)






LA REVOLUCIÓ HONGARESA DEL 1956

L’OCTUBRE HONGARÈS DEL 1956

La llarga, cruenta i, amb tot, magnífica lluita de cinc dies, l’han desencadenada els nostres propis errors i crims, entre els quals hem d’assenyalar com a primer el fet que no fórem capaços de mantindre viva la flama sagrada de la independència nacional heretada dels nostres grans avantpassats. (Editorial de Szabad Nep, diari oficial del Partit Comunista hongarès, 29.10.1956).

El marc històric de la revolució hongaresa, de Nahuel Moreno (1957).

El rerefons d’Hongria, de Tony Cliff (1958).






EL MARXISME I LA CONSIGNA DELS ESTATS UNITS D'EUROPA

La unió democràtica republicana d'Europa, una unió realment capaç de garantir el lliure desenvolupament nacional, únicament és possible per mitjà de la lluita revolucionària contra el militarisme, l'imperialisme, el centralisme dinàstic, per mitjà de revoltes en cada país i la convergència de tots aquestos aixecaments en una revolució europea. La revolució europea victoriosa únicament pot, independentment del seu curs en els diferents països i en absència d’altres classes revolucionàries, transmetre el poder al proletariat. I d'aquesta manera, els Estats Units d'Europa són l'única forma concebible de la dictadura del proletariat europeu. (Lev Trockij, El dret de les nacions a l'autodeterminació, 1917).

LENIN

De la consigna dels Estats Units d’Europa (1915)



TROCKIJ

El dret de les nacions a l'autodeterminació (1917).

Els Estats Units d'Europa, dins de «El programa de la pau» (maig del 1917)

El dret de les nacions a l'autodeterminació (1917).

És apropiat el moment per a la consigna dels Estats Units d’Europa? (1923).

La consigna dels Estats Units Soviètics d'Europa, dins de «Crítica del programa de la Internacional Comunista» (1928).

El desarmament i els Estats Units d’Europa (1929).

Observacions sobre Txecoslovàquia (1938).

MANDEL

Una altra Europa! Un altre món! (1993).