Lev Trockij

LLETRA A SHERMAN STANLEY

(8 octubre 1939)


8 d’octubre de 1939


Volgut camarada Stanley:


Rebí la seua lletra a O’Brien en vista de la seua marxa. La lletra em produí una estranya impressió perquè, al contrari del que succeeix amb els seus excel·lents articles, estava plena de contradiccions.


No he rebut encara cap material sobre el pla ni conec el text de la resolució majoritària ni de la de M. S., però puc assegurar-li que no hi ha oposició irreconciliable entre els dos textos. Afirma vostè que el partit està a la vora del desastre, per què? Encara que hi hagués hagut dues posicions irreconciliables, no seria un “desastre”, sinó la necessitat de portar la lluita política fins al final. Però si les dues postures no són més que matisos del mateix punt de vista expressat en el programa de la IV Internacional, ¿com pot anomenar catàstrofe una divergència “sense fonament” (segons les seues pròpies paraules)? Que la majoria preferís el seu propi matís (si és només un matís) és natural. Però el que és absolutament antinatural és que la minoria diga: “perquè vosaltres, la majoria, preferiu la vostra pròpia interpretació i no la nostra, nosaltres, la minoria, pronostiquem una catàstrofe”. Per part de qui? Vostè diu: “veig les coses objectivament, per damunt de les distintes faccions”. La meua impressió no és aqueixa, en absolut.


Escriu, per exemple, que al meu article “per un o altre motiu, li mancava una pàgina”. Expressa d’aquesta manera una sospita verinosa envers els camarades responsables. La pàgina hi mancava a causa d’un error en l’oficina d’ací, i ja he enviat un text complet perquè el traduïsquen
El seu argument sobre l’“imperi obrer” em sembla una idea desafortunada. Hom acusà els bolxevics de tenir un “programa d’expansió tsarista” des del primer dia de la Revolució d’Octubre. Fins a un estat obrer pur tendeix a l’expansió i les seues línies geogràfiques coincidiran necessàriament amb les de l’expansió tsarista, perquè una revolució no sol canviar la geografia. Allò que critiquem a la banda del Kremlin no és l’expansió ni la direcció de l’expansió, sinó els mètodes burocràtics i contrarevolucionaris de l’expansió. Però, al mateix temps, i ja que com a marxistes hem de veure objectivament els fets històrics, hem de reconèixer que ni el tsar, ni Hitler, ni Chamberlain, han tingut el costum d’abolir la propietat privada en els països ocupats i aquest fet, tan progressiu, depèn d’un altre: que la Revolució d’Octubre encara no ha estat totalment aixafada per la burocràcia, que en últim terme es veu obligada a prendre mesures que hem de recolzar en determinades situacions contra els enemics imperialistes. Aquestes mesures progressistes són, naturalment, molt menors que l’activitat contrarevolucionària generalitzada que porta a terme la burocràcia; per això és pel que considerem necessari destruir-la...


Els camarades estan indignats pel pacte Hitler-Stalin. És natural. Volen prendre’s la revenja amb Stalin. Molt bé. Però avui encara no estem preparats per a destruir el Kremlin immediatament. Alguns camarades es conformen amb una satisfacció purament voluntarista: li lleven a l’URSS el títol d’Estat Obrer, com li lleva Stalin a un funcionari caigut en desgràcia l’Ordre de Lenin. A mi açò em sembla, benvolgut amic, un poc infantil. La sociologia marxista i la histèria són absolutament irreconciliables.

Salutacions del camarada,
Crux (Lev Trotski)