Lev Trockij



LLETRA A MAX SCHACHTMAN

6 de novembre de 1939


Benvolgut camarada Schachtman:


He rebut la transcripció del seu discurs del 15 d’octubre que m’envià vostè i l’he llegida amb tot l’interés que es mereix. He trobat un munt d’excel·lents idees i de formulacions en complet acord amb la nostra posició comuna, tal com s’expressa als documents fonamentals de la IV Internacional. Però allò que no he pogut trobar-hi és una explicació de per què ataca la nostra posició prèvia com “insuficient, inadequada i no actual”.


Diu vostè: “Els esdeveniments, que han resultat ésser diferents de les nostres hipòtesis i prediccions teòriques, han canviat la situació”. Però malauradament, parla vostè tan en abstracte de “els esdeveniments” que no sóc capaç de comprendre com canvien la situació i quins poden ésser les conseqüències d’aquests canvis per a la nostra política. Vostè menciona alguns exemples del passat. Així, “veiérem i preveiérem” la degeneració de la III Internacional (p 18); però només després de la victòria de Hitler consideràrem necessari proclamar la IV Internacional. L’exemple no està formulat exactament. Havíem previst no sols la degeneració de la III Internacional, sinó també la possibilitat de la seua regeneració. Únicament l’experiència alemanya de 1929-33 ens convencé que la Komintern estava podrida i res podria regenerar-la. Però llavors canviàrem la nostra política radicalment: oposàrem a la III la IV Internacional.


Però no deduirem les mateixes conclusions respecte a l’estat soviètic. Per què? La III Internacional era un partit, una selecció de persones basant-se en idees i mètodes. Aquesta selecció era tan oposada al marxisme que haguérem d’abandonar tota esperança de regenerar-la. Però l’estat soviètic no és només una selecció ideològica, és un complex d’institucions socials que persisteix tanmateix que les idees de la burocràcia siguen oposades a les de la Revolució d’Octubre. Aquesta és la raó per la qual no renunciem a regenerar l’estat soviètic mitjançant una revolució política. ¿Creu vostè que ara hem de canviar d’actitud? Si no, i estic segur que vostè no vol proposar això, ¿on està el “canvi” fonamental que s’ha produït arran dels darrers esdeveniments?


Veig amb satisfacció que accepta vostè la consigna “per una Ucraïna soviètica independent”. Però afegeix: “Jo sempre entenguí la nostra posició bàsica com oposada a les tendències separatistes en les Repúbliques Soviètiques Federades”. Veu respecte a açò “un canvi fonamental en la nostra política”. Però: (1) la consigna sobre Ucraïna independent es proposà abans del pacte Hitler-Stalin; (2) aquesta consigna és únicament una aplicació a una qüestió nacional del nostre eslògan general de lluita contra la burocràcia. Podria vostè dir amb el mateix dret: “Tal com jo entenc la nostra posició bàsica, ens hem oposat sempre a tot acte de rebel·lió contra El govern soviètic”. Naturalment, però canviàrem aquesta postura bàsica fa ja diversos anys. No veig quin nou canvi proposa vostè ara.
Cita vostè la marxa de l’Exèrcit Roig en 1920 sobre Polònia i Geòrgia, i diu: “Ara, si no ha canviat res en la situació, ¿per què la majoria no proposa recolzar l’avanç de l’Exèrcit Roig en Polònia, els països bàltics o Finlàndia?”. En aquesta part decisiva del seu discurs, vostè estableix que “quelcom ha canviat” entre 1920 i 1939. Clar, home! La novetat és la situació de fallida de la III Internacional, la degeneració de l’estat soviètic, el desenvolupament de l’Oposició d’Esquerra, i la creació de la IV Internacional. Els “esdeveniments concrets” han ocorregut precisament entre 1920 i 1939. I aquests esdeveniments expliquen prou per què hem canviat radicalment la nostra postura envers el Kremlin, incloent-hi la seua política militar.


Sembla que oblida vostè que en 1920 recolzàrem no sols les actuacions de l’Exèrcit Roig, sinó també les de la GPU. Des de la nostra concepció de l’estat, no hi ha diferència radical entre l’Exèrcit Roig i la GPU. Les seues activitats estan estretament connectades i són interdependents. Podem afirmar que en 1910 i els anys següents, recolzàrem a la Txeca en la seua lluita contra els russos contrarevolucionaris i els espies imperialistes, però que, quan en 1927 la GPU començà a arrestar, exiliar i perseguir els autèntics bolxevics, canviàrem la nostra apreciació d’aqueixa institució. Aquest canvi es produí als menys onze anys abans del pacte germanosoviètic. Per això m’ha sorprès profundament que parle vostè sarcàsticament “del rebuig de la majoria a adoptar la mateixa postura que tots prenguérem en 1920...”. Tots nosaltres començàrem a canviar de postura en 1923 avançant a poc a poc d’acord amb els desenvolupaments objectius. El punt decisiu de l’evolució fou 1933-34. Si no som capaços de veure quins canvis fonamentals s’han produït ara i per què hem de canviar la nostra política, segons proposa vostè, això no significa que hàgem tornat a 1920!


Insisteix vostè fonamentalment en la necessitat d’abandonar la consigna de la defensa incond
icional de l’URSS, perquè vostè interpretà en el passat aqueixa consigna com a suport a tota acció diplomàtica o militar del Kremlin, és a dir, de la política de Stalin. No, el meu benvolgut Shachtman, això no correspon “als esdeveniments concrets”. Ja en 1927 proclamàrem en el Comitè Central: “Per la pàtria socialista? Sí! Per la orientació de Stalin? No! “ (The Stalin School of Falsification) A més, sembla oblidar vostè l’anomenada “tesi de Clemenceau”, que significava que, en interès de l’autèntica defensa de l’URSS, l’avantguarda proletària podria estar obligada a destruir el govern de Stalin i reemplaçar-lo pel seu propi govern. Tot açò es digué en 1927! Cinc anys després, expliquem als treballadors que el canvi de govern podria portar-se a terme només per mitjà de la revolució política. Així separem la nostra defensa de l’URSS com a estat obrer de la defensa de l’URSS que feia la burocràcia. Malgrat això, vostè interpreta la nostra política anterior com a suport incondicional a les activitats diplomàtiques i militars de Stalin! Permeta’m dir-li que això és una deformació horrible de la nostra postura, no sols des de la creació de la IV Internacional, sinó des del principi de l’Oposició d’Esquerra.


La defensa incondicional de l’URSS significa, simplement, que la nostra política no està determinada per les gestes, maniobres o crims de la burocràcia del Kremlin, sinó únicament per la nostra concepció dels interessos de l’estat soviètic i de la revolució mundial.


Al final d
el seu discurs cita vostè la fórmula de Trotski de subordinar la defensa de la propietat nacionalitzada en l’URSS als interessos de la revolució mundial, i prossegueix: “La meua interpretació de la nostra postura en el passat significava que no podia haver-hi contraposició entre ambdós... Mai interpretí que s’havia de subordinar una a l’altra. Si entenc anglès, el terme significa que hi ha, o pot haver-hi, conflicte entre ambdós”. I d’ací deriva vostè la impossibilitat de mantenir la consigna de la defensa incondicional de l’URSS.


Aquest argument es basa almenys sobre dos malentesos. ¿Com i per què han d’entrar en conflicte els interessos de la revolució mundial i el manteniment de la propietat nacionalitzada a l’URSS? Vostè infereix tàcitament que la política del Kremlin (no la nostra) pot entrar en conflicte amb els interessos de la revolució mundial. Naturalment! A cada pas! En tots els aspectes! Per això la nostra política de defensa no està condicionada per la política del Kremlin. Aquest és el primer malentès. Però, pregunta vostè, si no hi ha conflicte, per a què cal la subordinació? Ací està el segon malentès. Hem de subordinar la defensa de l’URSS a la revolució mundial al igual que subordinem una part al tot. En 1918, en la polèmica amb Bukharin, que insistia en la necessitat d’una guerra revolucionària contra Alemanya, Lenin contestà, si fa o no fa: “Si hi hagués ara una revolució a Alemanya, el nostre deure seria anar a la guerra, fins i tot a risc de perdre-la. La revolució alemanya és més important que nosaltres i hauríem de sacrificar el poder soviètic en Rússia (per un temps) si calgués, per tal d’ajudar a establir-lo en Alemanya.” Una vaga a Chicago en aquest moment podria ésser irracional per si mateixa, però si els treballadors de Chicago han de recolzar una vaga general han de subordinar els seus interessos als de la seua classe i cridar a la vaga. Si l’URSS es veu embolicada en la guerra del costat d’Alemanya, la revolució alemanya amenaçaria els interessos de la defensa de l’URSS. Hem de dir-los als treballadors alemanys que no la facen? La Komintern segurament s’ho diria, però nosaltres no. Els direm: “Hem de subordinar els interessos de la defensa de l’URSS als interessos de la revolució mundial.”


Em sembla que alguns dels seus arguments han estat rebatuts per Trotski en el seu darrer article “Una vegada i una altra sobre la naturalesa de l’URSS”, escrit abans que jo rebés la transcripció del seu discurs.


Vostès tenen centenars i centenars de nous camarades que no han passat per la nostra experiència comuna. Em tem que els seus arguments els facen creure que alguna vegada hem recolzat incondicionalment el Kremlin, almenys en el camp internacional, que no havíem previst la possibilitat de cooperació entre Hitler i Stalin, que els esdeveniments ens han agafat desprevinguts i que hem de canviar fonamentalment la nostra posició.


I això no és veritat! I, independentment d’altres qüestions, discutides o només tocades en el seu discurs (direcció, conservadorisme, règim del partit i la resta), crec que hem d’examinar novament la nostra posició sobre la qüestió russa, tan curosament com ens siga possible, en bé de la secció americana i de la IV Internacional en el seu conjunt.


El vertader perill ara no és la defensa “incondicional” del que mereix ésser defès, sinó l’ajuda directa o indirecta al corrent polític que tracta d’identificar l’URSS amb els estats feixistes en benefici de les democràcies, o amb els que intenten posar totes les tendències al mateix sac per a comprometre bolxevisme o marxisme amb stalinisme. Som l’únic partit que preveié els esdeveniments, no concretament, com és natural, però sí la seua tendència general. El nostre avantatge rau en el fet que no hem de canviar la nostra orientació, encara que comence la guerra. I em sembla molt poc adequat que alguns dels nostres camarades, moguts per la lluita de faccions per un “bon règim” (que, que jo sàpia, no han definit mai) insistisquen en cridar: “Ens han agafat desprevinguts! La nostra orientació ha esdevingut inadequada! Hem d’improvisar una nova línia!” Tot açò em sembla totalment incorrecte i força perillós. 

Amb les mes caloroses salutacions comunistes
LUND (Lev Trotski)

 
Còpia a J. P. Cannon


P.S.: Les formulacions d’aquesta lletra estan lluny d’ésser perfectes, perquè no és un article elaborat, sinó simplement una lletra que he dictat al meu col·laborador en anglès i que ell ha corregit sobre la marxa.