Lev Trockij

DUES LLETRES A ALBERT GOLDMAN

febrer de 1940





10 de febrer de 1940

19 de febrer de 1940



10 de febrer 1940


Benvolgut camarada Goldman:


Estic completament d’acord amb la seua lletra del 5 de febrer. En publicar la frase d’Abern sobre l’escissió, pretenia que ell i altres líders de l’oposició es pronunciassen clarament i sense ambigüitats sobre les seues pròpies intencions, no sobre les que atribueixen als líders de la majoria.


Ja he escoltat l’aforisme sobre els “ciutadans de segona categoria”. Preguntaria als líders de l’oposició, quan criden a la majoria “la colla de Cannon” o “conservadors burocràtics”, ¿no l’estan tractant també com a ciutadans de segona categoria? No puc deixar d’afegir que la susceptibilitat excessiva és característica de totes les fraccions petitburgeses. Per exemple, ignore si Shachtman, en la seua Lletra Oberta, vol convertir-me en ciutadà de segona. M’interessen les seues idees, no fer-li psicoanàlisi.


Tinc la sensació que, enervats per una sèrie d’errors successius, els líders de l’oposició s’empenten els uns als altres a la histèria i després, per a justificar la histèria col·lectiva de la fracció, atribueixen als seus adversaris els designis més sinistres i increïbles. Quan diuen que les lletres que hem creuat Cannon i jo no són més que un camuflatge, l’única cosa que se m’ocorre és aixecar els muscles.


L’objectivitat marxista és el millor tractament per a la histèria petit burgesa. Continuarem discutint sobre dialèctica, sociologia marxista, la naturalesa de classe de l’estat soviètic, el caràcter de la guerra, però no amb l’absurd propòsit de provocar una escissió, sinó per a convèncer una part important del partit i per ta d’ajudar-los a passar de la seua posició petit burgesa a la proletària.


Amb les millors salutacions del camarada

Lev Trotski

 


18 de febrer de 1940


Benvolgut camarada Goldman:


Un congrés de la minoria no és més que una reunió informal a escala nacional. Per tant, no suposa un canvi de principi de la situació, és un pas més pel mateix camí, un mal pas pel camí de l’escissió, però no és encara l’escissió. Probablement hi haurà dins de l’oposició dues o tres tendències respecte a l’escissió i el propòsit de la conferència és unificar-les. Sobre quina base? Probablement alguns líders, en la seua desesperació, no veuen una altra sortida que l’escissió.


Sota aquestes condicions, una intervenció vigorosa de la majoria faria més difícil la tasca dels escissionistes conscients. El seu grup, o millor inclús, la majoria oficial del Comitè Nacional o del Comitè Polític podrien dirigir a Cleveland un comunicat sobre un sol punt, la unitat del partit. Seria millor no introduir-hi el tema de l’URSS o de la guerra, perquè en cas contrari podrien considerar que se’ls posa com a precondició per a romandre en el partit l’abandó de les seues postures sobre aqueixos punts. Res d’això. Els acceptem tal com són, si són realment fidels al partit i a la IV Internacional i estan disposats a acceptar, en la pràctica, la seua disciplina.

Amb les meues millors salutacions,

Lev Trotski