Publicat originàriament com a «Norman Thomas in Display of Political Impotence», Labor Action, Vol. 6. No. 8, 23 de febrer del 1942, p.3.
Transcrit i indexat per Einde O’Callaghan per a Encyclopaedia of Trotskyism On-Line (ETOL). Traducció de l’AVM.
XICAGO – Norman Thomas i Maynard Krueger, en adreçar-se a una audiència de diversos centenars d’estudiants de la Universitat de Xicago recentment, oferiren una manifestació espectacular de la impotència del Partit Socialista davant de la guerra declarada. El tema de la discussió era La guerra portarà el socialisme? La conclusió d’aquests homes, dirigents del Partit Socialista, era completament desesperada. Desanimats pel fet de la declaració de guerra, s’escorrien a la recerca de refugi en el camp de la guerra imperialista i renunciaven completament fins i tot als llurs anteriors intents febles de contemplar la guerra des d’un punt de mira genuïnament socialista.
Maynard Krueger és professor d’economia a la Universitat de Xicago. Hi parlà com a tal. Ço que els obrers senten com a lluita de classes, ho descriu abstractament com el factor de «conflicte» en una societat. Però fins i tot admet, com ha de fer, que els factors del «conflicte» en la societat augmenten mentre els factors «cooperatius», és a dir, la capacitat dels patrons per fer concessions, disminueixen. Amb tot, el seu remei és un accent indegut en la importància del moviment cooperatiu de consumidors.
Kreuger reconeix que les arrels de la guerra són imperialistes. Però, tallats els tendons per la declaració ambigua recent del Partit Socialista, li és prohibit afirmar que la guerra roman imperialista en caràcter. Així Krueger roman lligat als regnes de la manca d’esperit del Partit Socialista.
Maynard Krueger sembla apàtic, sense esperança. Norman Thomas sembla viu però no té pel que viure. La guerra? Bé, a Thomas no li avergonyeix haver lluitat per «mantindren Amèrica Fora de la Guerra». Però ara som en guerra, diu, i hem d’encarar el fet que una victòria esclafadora de l’Eix arruïnaria tota oportunitat per a la democràcia mundial. Vol dir això que sou per la guerra, senyor Thomas? Bé, no sóc per una victòria esclafadora damunt dels poders de l’Eix, tampoc, respon Thomas, sinó per una pau justa en el moment apropiat. I qui ha d’escriure aquesta pau, senyor Thomas? Bé, no sóc per una altra conferència de Versalles, respon. Ja veieu que Thomas anticipa una altra taula de conferència dominada per les actuals potències bel·ligerants davant de la qual treballadors i anomenats progressistes poden IMPLORAR una pau més just que l’anterior. Però l’única pau realment justa, consumada pels obrers mateixos, és completament oblidada per Thomas.
I què hi ha del Tercer Camp – els obrers i els pobles colonials, senyor Thomas? No té res a dir sobre els pobles colonials. Ignorar el miler de milions o més de treballadors i camperols colonials que poden determinar el resultat de la guerra amb les llurs revoltes contra l’opressió imperialista.
I es juguen res els obrers americans en aquesta guerra imperialista, senyor Thomas? Haurien de lluitar pels llurs drets en temps de guerra? Bé, diu el senyor Thomas, crec que algunes vagues són justificades però que moltes s’haurien d’evitar. «I, a més, no hi ha prou democràcia en els sindicats». Així, Thomas posa l’accent principal en les febleses dels sindicats i evitar discutir els llurs aspectes essencialment sòlids.
La desesperació de Krueger i la superficialitat de Thomas no són accidentals. Més aviat, són manifestacions d’un partit decadent, que professa objectius socialistes mentre s’absté del marxisme; vacil·lant entre una compassió de cor tendre per la classe obrera i una confiança real en la classe dominant.