Dotze recomanacions o Accions que «s’haurien de fer» i que «no s’haurien de fer»
abril 1948
Text publicat originàriament el 5 d’abril del 1948.
La nació descansa en el poble.
Per a la resistència i la reconstrucció nacional, les forces essencials sorgeixen del poble. Per tant, en les seves relacions o la seva vida en comú amb el poble, tots els combatents de l’exèrcit i tots els quadres que treballen als organismes governamentals o a les organitzacions populars, han de recordar i posar en pràctica aquests dotze punts:
Sis prohibicions:
1. No fer res que pugui perjudicar les terres o les collites de la població, ni les seves cases o propietats.
2. No insistir en comprar o manllevar allò que la gent no vulgui vendre ni prestar.
3. No dur aus de corral vives a les cases dels nostres compatriotes de les muntanyes.[1]
4. No trencar mai la nostra paraula.
5. No atacar els costums i les creences populars (no estirar-se davant l’altar dels avantpassats, no posar els peus sobre la llar de foc, no tocar música dins de la casa,[2] etc.).
6. No fer ni dir res que pugui fer pensar a la població que la menyspreem.
Sis exhortacions:
1. Ajudar activament a la població en la seva feina quotidiana (fer la collita, fer llenya, traginar aigua, apanyar roba, etc.).
2. Quan sigui possible, fer les compres per la gent que viu lluny dels mercats (comprar-los ganivets, sal, agulles, fil, plomes, paper, etc.).
3. En les estones d’oci, explicar anècdotes divertides, senzilles i útils per a la resistència, però evitant revelar secrets de defensa nacional.
4. Ensenyar l’alfabet i les nocions d’higiene quotidiana.
5. Estudiar els costums regionals per entendre’ls bé i guanyar-nos la simpatia dels habitants, així com per anar eradicant les supersticions de les seves ments mica en mica.
6. Mostrar al poble que som seriosos, treballadors i disciplinats.
Poema estimulant:
En aquests
dotze punts,
què és el que hi ha de difícil?
En tots nosaltres hi ha un mínim de patriotisme
i no els oblidarem.
Fem d’ells un hàbit
per a tots i
per a cadascun.
Un poble i
un exèrcit valents
no coneixen
l’impossible.
L’arrel fa
sòlid l'arbre,
la victòria
té la seva arrel en el poble.