Sis mesos vermells a Rússia

Louise Bryant

CAPÍTOL V:
EXPLICACIÓ DE PARTITS POLÍTICS




TOT canvi o desenvolupament de la situació política a Rússia, semblarà vague i incomprensible si hom no entén els punts essencials dels diversos partits polítics i té una idea definida de la manera de funcionar d’un govern soviètic. Per tal de fer-ho no cal anar dins dels punts fins del socialisme, que el lector mitjà probablement no té ni inclinació de fer, sinó fer-se amb una idea general àmplia. En escriure això no escric com a socialista, sinó com a llega que parla a llecs. No intent d’oferir cap orientació a estudiants d’economia política. Seran familiars amb aquest resum i molt més.


La primera cosa a recordar és que tots els partits polítics importants a Rússia són partits socialistes – excepte els cadets.


El partit cadet és el partit de les classes propietàries; no té cap força armada ni cap gran massa popular al darrera. En una època l’únic partit legal acreditat que defensava la justícia i la reforma, a mesura que la revolució progressà perdé influència i caigué ràpidament en una mala reputació.

PARTITS POLÍTICS RUSSOS

Partits

Partits monàrquics i reaccionaris que desaparegueren al començament de la revolució. Més tard aquests elements entraren en el partit cadet

Cadets

Menxevics, social-revolucionaris i altres grups socialistes moderats

Bolxevics i social-revolucionaris d’esquerres

Classes representades

Terratinents feudals, capitalistes reaccionaris

Terratinents liberals, capitalistes liberals, classes professionals

Intel·lectuals socialistes, propietaris, pagesos acomodats

Obrers industrials, jornalers, pagesos pobres

Attitud envers el socialisme

Incondicionalment hostil

Incondicionalment hostil

Pel socialisme però consideren que aquest no és el moment per realitzar-lo

Pel socialisme a través d’una dictadura proletària

Forma de govern

Autocràcia

República parlamentària burgesa o monarquia constitucional com Anglaterra

República parlamentària basada en la coalició de classes socialistes i burgeses

República basada en Soviets de Representants de Soldats, Obrers i Camperols

Attitud envers la guerra

Coalició d’autocràcies i Gran Rússia

Rússia com a gran potència en aliança amb els aliats. Volen els Dardanels i expansió en Àsia Menor

Volen la pau però sense trencar amb els aliats

Pau democràtica general immediata. Hostils a Alemanys però també sense simpatia amb els pretesos objectius bèl·lics imperialistes d’altres bel·ligerants


Maria Spirodonova, en parlar dels cadets, deia: «És impossible en el moment actual d’ésser més reaccionari que un cadet. La raó és simple. Ningú no gosa de sortir obertament a favor d’una monarquia o de dir que és hostil al socialisme, de manera que naturalment tota aquesta gent s’amaga rere del partit cadet – afirmen ésser cadets, encara que no en són realment membres i fan tot el possible per destruir-los. És per això que el partit que abans era un partit honest i liberal ha esdevingut l’organització de les Centúries Negres – odiat i menyspreat».


Katherina Breshkovsky, en un dels seus discursos, expressava justament la mateixa opinió. «Pel que fa als nostres capitalistes, grans i petits, us he de dir que en ells roman un gran i cruel pecat. Sóc imparcial – sabeu la classe d’on vinc – quan repetesc que el nostre enemic a l’interior és precisament aquesta classe comercial i capitalista».


En provar de comparar el profund quiasma entre la massa del poble a Rússia i el nostre propi poble on les línies són difícilment destriables, hem de recordar que a Rússia més del 80% del poble són proletariat o semi-proletariat. És a dir, o bé són completament sense propietat o tenen possessions tan petites que són incapaços de guanyar-se la vida amb elles. D’altra banda – després de la revolució les classes propietàries refusaren de cooperar de cap manera amb les organitzacions democràtiques de les masses. Realitzaren tot esforç per enfonsar aquelles institucions.


Sovint la nostra premsa parla dels social-revolucionaris o dels menxevics com si fossen partits «raonables» i conservadors oposats als bolxevics radicals. Parlament habitualment dels bolxevics com a anarquistes i com a maximalistes. Totes aquestes idees són lluny d’ésser correctes. Els menxevics i els bolxevics són branques del mateix partit i fins el 1903 treballaven plegats. Encara tenen precisament el mateix programa, però difereixen en la tàctica. Uns i altres són socialdemòcrates – marxians. Reberen el nom degut a l’escissió. La majoria del partit anà amb els bolxevics i la minoria anà amb els menxevics. Això és el que volen dir els noms – majoritaris i minoritaris. Uns i altres defensen la socialització de la indústria i de la terra. Difereixen en la tàctica.


L’octubre del 1917 els bolxevics acceptaren el programa agrari social-revolucionari. Aquest era dividir provisionalment la terra però al mateix temps abolir tota propietat privada de la terra.


Els social-revolucionaris – el partit dels camperols – és de lluny el partit més gran de Rússia. El 1917 aquest partit també s’escindí. Es divideix ara en dos grups coneguts com a social-revolucionaris i social-revolucionaris d’esquerres – representant els sectors conservador i radical. L’ala dretana del socialistes revolucionaris i els menxevics – com els cadets – no tenen en l’actualitat cap seguiment ni força armada. Les masses actives han passat a l’ala esquerra dels social-revolucionaris que treballa amb els bolxevics i sosté el govern soviètic.


Aquest desplaçament de les masses lluny dels grups dels moderats és deu en gran mesura a la política d’un govern integrat per socialistes i burgesos que conduí a la negació dels desitjos de les masses russes – una pau, terra i control de la indústria.


En una revolució moderna tots els partits mitjans desapareixen o esdevenen gens importants. A Rússia, on el proletariat és armat, el proletariat esdevé l’únic cos influent real. Els bolxevics són en el poder perquè es vinclen a la voluntat de les masses. Els bolxevics serien enderrocats el mateix moment que no expressassen aquesta voluntat.


Hi ha altres grups socialistes petits a Rússia – és a dir, els menxevics internacionalistes, una branca del partit menxevic; Iedinstvo, el partit de Plekhanov, el partit bel·licista extrem dels menxevics; trudovics o socialistes populistes, un partit semi-socialista; els internacionalistes socialdemòcrates units (el partit de Gorki), etc.


Els maximalistes són un petit grup – una escissió del Partit Social Revolucionari. El llur programa és pràcticament anarquisme agrari.


Que els bolxevics no són anarquistes sinó socialistes amb un programa polític per comptes d’un d’enterament econòmic ho demostrar millor el fet que s’oposen a l’intent de confiscació irresponsable de propietat per part dels anarquistes per la força de les armes.

El govern soviètic

Els soviets eren una forma tan natural d’organització per a les masses russes degut a la llarga experiència amb institucions comunistes primitives. Deuen el fort arrelament popular al fet que són els òrgans polítics més democràtics i més sensibles que s’hagen inventat mai.


El soviet és un òrgan de representació proporcional directa basada en petites unitats de població amb un representant per cada 500. És elegit per sufragi igual, vot secret, amb ple dret de remoció. Un soviet no s’elegeix en períodes regulars. Els diferents delegats, però, poden ésser remoguts i reelegits pels llurs representats en qualsevol moment. Per tant, la composició del soviet registra immediatament el sentiment de les masses de la població. Els soviets es basen directament en els obrers de les fàbriques, els soldats de les trinxeres i els pagesos dels camps.


Cada ciutat té un Soviet conjunt de Representants de Soldats i d’Obrers. Els diferents districtes de les ciutats tenen també soviets. Les províncies, comtats i algunes viles tenen soviets de camperols. El Congrés Panrús dels Soviets és integrat per delegats dels soviets provincials, que també poden ésser elegits directament, amb una proporció d’un delegat per cada 25.000.


El Soviet Panrús habitualment es troba cada tres mesos. Elegeix un Comitè Executiu Central que és el Parlament del país. El Comitè Executiu Central consisteix en gairebé 300 membres. Els Comissaris del Poble, que són el gabinet o ministeri, del qual Trockij és un. Lunac’arskij un altre, etc., són elegits pel Comitè Executiu Central. Els comissaris són simplement homes al capdavant d’un col·legi per a cada departament del govern. Lenin és el president dels comissaris.


L’objectiu global dels soviets no és simplement una representació territorial, sinó també un òrgan de classe – un òrgan que representa principalment una classe – la classe obrera.


Els soviets són l’única força organitzada a Rússia que és decididament anti-alemanya. No cal cap explicació addicional més que dir que s’hi oposen en cada punt i els dos governs no poden existir un al costat de l’altre.


Un altre punt important a recordar és que tots dos governs provisionals existiren tan sols mentre foren tolerats pels soviets.