Sis mesos vermells a Rússia

Louise Bryant

CAPÍTOL IX:
L’ASSEMBLEA CONSTITUENT




CREC que tenim més confusió sobre l’Assemblea Constituent que sobre la majoria de coses que han passat a Rússia. I hi ha una bona raó per això. Havent seguit els desenvolupaments política tan a prop com ho vaig fer aquells dies, trob prou difícil d’entendre-ho. Ací els partits radicals havien cridat durant mesos per la Constituent – de fet sempre des de la primera revolució. Finalment fou convocada, sobtadament dissolta, i ni un moviment en el país!


És clar que la raó destacada fou que la Constituent votà contra els soviets. I aquesta era una prova ben bona per als soviets. Si cap poder a Rússia podia haver trencat els soviets hauria estat la Constituent i la Constituent s’esvaí al primer intent. Com s’esdevingué? demanava un món sorprès. Amb baionetes? Sí i no. S’esdevingué perquè el poble era amb els soviets i les baionetes eren en les mans del poble; no hi havia cap força que s’oposàs als soviets.


Els delegats de l’Assemblea Constituent foren elegits en llistes elaborades el setembre i l’Assemblea Constituent no fou convocada fins el gener següent. Les eleccions se celebraren el novembre. El mètode de les eleccions russes és aquest: votar per partit i programa, amb els candidats nominats pel Comitè Central del partit. Ara la majoria dels delegats de l’Assemblea Constituent eren social-revolucionaris i abans que les eleccions arribassen el partit social-revolucionari s’havia escindit. La majoria dels membres anà al partit de l’esquerra, però el Comitè Executiu Central era encara dominat per la dreta. Per tant, els delegats de l’Assemblea Constituent no representaven el sentiment del país en aquell moment. A més, les eleccions foren celebrades dues setmanes després de la insurrecció bolxevic, quan el país no s’havia desplaçat completament cap a l’esquerra; el bolxevisme no s’havia acomplert encara. El genera, quan la Constituent es reuní, el país havia mudat. En altres mots, s’havien fet eleccions per a un òrgan suprem de la mena de govern que ja no era existent.


Maria Spiridonova, que es manté en un contacte més estret amb els camperols que cap altra persona que conega a Rússia, em digué que la majoria de camperols ni tan sols votaren i que els delegats no volien que ho fessen. L’única cosa que tenien clara era que els Soviets de Representants de Soldats i d’Obrers encara continuarien, amb independència d’allò que fes l’Assemblea Constituent... Calgueren quatre o cinc setmanes perquè l’onada de bolxevisme arribàs a alguns dels diversos centres, però quan ho féu, aquest era el resultat produït. En la mesura que podia aplegar de tota font d’informació disponible, el poble demanava: tot el poder als soviets – i això no era matisat amb res.


Se celebrà una Conferència Panrussa de Camperols a Petrograd poc després de l’aixecament bolxevic. La majoria dels delegats arribats eren socialrevolucionaris de dretes – en tres dies s’hi havien unit els d’esquerres; havien elegit Spiridonova presidenta i anaren vers els soviets, marxant en cos a Smolni. Hi hagués dues assemblees panrusses de camnperols – totes dues feren el mateix.


Els dirigents bolxevics no sabien quant de poder tindria l’Assemblea Constituent, però a mesura que passava el temps hi havia quelcom clar – els soviets i l’Assemblea Constituent es cancel·laven mútuament de manera absoluta. La principal diferència entre els dos òrgans era que l’Assemblea Constituent incloïa els cadets, i per derrotar-los s’havia fet la revolució de novembre.


Vaig ésser present a la inauguració de la Constituent; fou una representació espectacular de cap a fi. A les vuit en punt els delegats es reuniren i l’ambient escruixia d’excitació. Havia estat extremadament difícil aconseguir entrades i el Palau Tàurid era atapeït. Seia directament davant del presídium en una petita galeria reservada als reporters.


Lindhagen, el batlle socialista d’Estocolm, s’hi passejava i ens xiuxiuejava: «Això va a ésser un espectacle regular del salvatge oest... tothom du pistola».


Victor Txernov, abans tan poderós entre els camperols però desacreditar perquè defensà una coalició en el Congrés Democràtic, fou elegit president. Sempre que parlava era escridassat i xiulat per l’esquerra. Tseretelli era l’únic membre de l’Assemblea Constituent escoltat per tots dos bàndols amb respecte. Tseretelli era un gran home, el més elegant de tots els dirigents dels partits socialistes moderats. Per què Kerenski i no Tseretelli fou fet cap de la nació sota el Govern Provisional no ho podré entendre mai. Tseretelli s’alça damunt de Kerenski com Lincoln ho feia damunt de Buchanan o Cleveland. Però els partits del mig i els llurs dirigents mai no resisteixen en temps de revolució i Tseretelli caigué amb tota la resta.


En la inauguració de l’Assemblea Constituent, Sverdlov, president del Comitè Executiu Central dels Soviets – el nou parlament – llegí la declaració següent, que el Govern Soviètic demanava que fos adoptada per la Constituent com a base de treball:


«DECLARACIÓ DELS DRETS DEL POBLE TREBALLADOR I EXPLOTAT»


I.


1. Rússia es declara una república de soviets d’obrers, de soldats i de camperols. Tot el poder en les ciutats i en el camp pertany als soviets.


2. La República Soviètica Russa es basa en la lliure federació de pobles lliures, en la federació de repúbliques soviètiques nacionals


II.


Assumint com a deure la destrucció de tota explotació dels obrers, la completa abolició del sistema de classes de la societat, i la col·locació de la societat damunt una base socialista, i la consecució última de la victòria del socialisme en cada país, l’Assemblea Constituent decideix a més:


1. Que la socialització de la terra s’ha de realitzar, la propietat privada de la terra s’ha d’abolir, que tota la terra s’ha de proclamar propietat comuna del poble, i lliurar-la a les masses treballadores sense compensació damunt la base d’un dret igual a l’ús de la terra.

Tots els boscos, mines i aigües, que són d’importància social, així com totes les formes vivents i altres de propietat, i totes les empreses agrícoles, es declaren propietat nacional


2. Confirmar el decret dels soviets sobre la inspecció de condicions laborals, el departament més elevat de l’economia nacional, que és el primer pas per assolir la propietat pels soviets de les fàbriques, mines, ferrocarrils i mitjans de producció i transport.


3. Confirmar el decret dels soviets que transfereix tots els bancs a la propietat de la República Soviètica, com un dels passos en l’alliberament de les masses treballadors del jou del capitalisme.


4. Aplicar el treball obligatori general, per tal de destruir la classe de paràsits, i reorganitzar la vida econòmica.

Per tal de garantir el poder de les masses treballadores i impedir la restauració del domini dels explotadors, les masses treballadores s’armaran i es formarà una Guàrdia Vermella integrada per obrers i camperols, i les classes explotadores seran desarmades.


III.


1. Declarant la ferma determinació d’alliberar la societat del caos del capitalisme i imperialisme, que ha regat de sang el país en la guerra més criminal de totes les guerres, l’Assemblea Constituent accepta completament la política dels soviets, el deure dels quals és publicar tots els tractats secrets, organitzar la fraternització més extensiva entre els obrers i camperols de les nacions bel·ligerants, i amb mètodes revolucionaris aconseguir una pau democràtic entre totes les nacions en guerra sense annexions ni indemnitzacions, damunt la base de la lliure autodeterminació de les nacions – a qualsevol preu.


2. Per a aquest objectiu l’Assemblea Constituent declara la seua completa separació de la política brutal de la burgesia, que promou el benestar dels explotadors en unes poques nacions escollides amb l’esclavització de centenars de milions de pobles treballadors de les colònies i de les petites nacions en general.

L’Assemblea Constituent accepta la política del Consell de Comissaris del Poble en concedir independència completa a Finlàndia, en començar la retirada de tropes de Pèrsia, i en declarar per a Armènia el dret d’autodeterminació.

Un colp al capital financer internacional és el decret soviètic que anul·la els préstecs exteriors fets pels governs del tsar, els terratinents i la burgesia. El govern soviètic ha de continuar fermament en aquest camí fins a la victòria final per lliurar-se del jou del capitalisme siga guanyada a través de la revolta obrera internacional.

Com que l’Assemblea Constituent fou elegida a partir de llistes de candidats nomenats abans de la revolució de novembre, quan el poble en general no podia encara aixecar-se contra els llurs explotadors, i no sabia com de poderosa seria la força dels explotadors en la defensa dels llurs privilegis, i no havia començat encara a crear una societat socialista, l’Assemblea Constituent considera, fins i tot des d’un punt de mira formal, injust d’oposar-se al poder soviètic. L’Assemblea Constituent és de l’opinió que en aquest moment, en l’hora decisiva de la lluita del poble contra els explotadors, els explotadors no han de tindre representació en cap organització o institució governamental. El poder pertany completament i sense excepció al poble i als seus representants autoritzats – els soviets d’obrers, de soldats i de camperols.

En donar suport al domini soviètic i acceptar les ordres del Consell de Comissaris del Poble, l’Assemblea Constituent reconeix el deure de dibuixar una forma per a la reorganització de la societat.

Maldant al mateix temps per organitzar una unió lliure i voluntària, i per tant completa i forta, entre les masses treballadores de totes les nacions russes, l’Assemblea Constituent es limita a dibuixar la base de la federació de Repúbliques Soviètiques Russes, deixant al poble, als obrers i soldats, decidir per ells mateixos, en les llurs pròpies reunions de soviet, si volen i en quins condicions prefereixen, unir-se al govern federat i altres federacions d’empresa soviètica.


Aquests principis generals s’han de publicar sense retard, i els representants oficials dels soviets les hauran de llegir en la inauguració de l’Assemblea Constituent».


A les dues de la matinada del 19 de novembre, la «Declaració dels drets del poble treballador i explotat» fou sotmesa a votació, i refusada. El portaveu del partit bolxevic demanà la paraula, i llegí per la seua facció el següent comunicat:


«La gran majoria de les masses treballadores de Rússia, els obrers, camperols i soldats, han demanat que l’Assemblea Constituent reconegués els resultats de la gran revolució d’octubre, els decrets dels soviets en relació a la terra, la pau i la inspecció de condicions laborals, i per damunt de tot que reconegués el govern soviètic. Acomplint aquesta demanda de la gran majoria de la classe obrera russa, el Comitè Executiu Central Panrús ha proposat a l’Assemblea Constituent que l’Assemblea reconegués aquesta demanda com a vinculant. D’acord amb les demandes de la burgesia, però, la majoria de l’Assemblea Constituent ha refusat d’admetre aquesta proposta, llançant així el guant de batalla a tota la Rússia treballadora. La dreta social-revolucionària, el partit de Kerenski, Avksentiev i Txernov, ha obtingut la majoria de l’Assemblea Constituent. Aquest partit, que es fa dir partit socialista revolucionari, dirigeix la lluita de la burgesia contra la revolució obrera, i és en realitat un partit burgès contrarevolucionari. En el seu estat actual l’Assemblea Constituent és un resultat del balanç de forces partidàries abans de la gran revolució d’octubre. L’actual majoria contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent, elegida a partir de llistes obsoletes de partit, prova de resistir el moviment d’obrers i camperols. Les discussions de la jornada han mostrat clarament que el Partit Social-Revolucionari de la Dreta, com en l’època de Kerenski, fa concessions al poble, els promet tot, però en realitat ha decidit combatre contra el govern soviètic, contra les mesures socialistes que atorguen la terra i tot el que hi depèn als camperols sense compensació, nacionalitzen la banca i cancel·len el deute nacional.


Sense desitjar ni un moment de condonar els crims dels enemics del poble, anunciam que abandonam l’Assemblea Constituent, per tal de permetre el poder soviètic de decidir finalment la qüestió de les seues relacions amb el sector contra-revolucionari de l’Assemblea Constituent»


Amb això els bolxevics, els social-revolucionaris d’esquerres i els internacionalistes socialdemòcrates unificats abandonaren la cambra. Els delegats restants continuaren fent discursos, però no hi havia cor en allò que deien; sense els elements radicals, la Constituent era mort. A les tres aprovaven la resolució següent per transmetre-la a tot el món:


LA FORMA DE GOVERN DE RÚSSIA


En nom dels pobles que integren l’Estat Rus, l’Assemblea Constituent Panrussa proclama l’estat rus com a República Federada Democràtica Russa, unint indissolublement en un tot els pobles i territoris que són sobirans dins dels límits prescrits per la Constitució Federal.


LLEIS EN RELACIÓ A LA PROPIETAT DE LA TERRA


1. El dret a posseir privadament terra dins dels límits de la República Russa és abolit per sempre.


2. Tota la terra dins dels límits de la República Russa, amb totes les mines, boscos i aigües, és declarada propietat de la nació.


3. La República té el dret de controlar tota la terra, amb totes les mines, boscos i aigües, a través de l’administració central i local, d’acord amb la regulació prevista per la llei present.


4. Les províncies autònomes de la República Russa tenen dret a la terra d’acord amb la llei present i segons la Constitució Federal.


5. Les tasques dels governs central i local en relació a l’ús de terres, mines, boscos i aigües són:


a. La creació de condicions proclius a la millor utilització possible dels recursos naturals del país i al desenvolupament més elevat possible de les seues forces productives

b. La distribució justa de tota la riquesa natural entre el poble.


6. Els drets d’individus i institucions a la terra, mines, boscos i aigües es restringeix merament a la utilització pels dits individus i institucions.


7. L’ús de totes les mines, boscos, terra i agües és lliure per a tots els ciutadans de la República Russa, amb independència de nacionalitat o creença. Això inclou totes les unions de ciutadans, i també institucions governamentals i públiques.


8. El dret d’ús de la terra ha d’ésser adquirit i rescindit d’acord amb allò prescrit per aquesta llei fonamental.


9. Tots els títols de terres actualment detinguts pels individus, associacions i institucions són abolits en la mesura que contradiguen aquesta llei.


10. Totes les terres, mines, boscos, aigües, actualment en propietat i altrament en possessió d’individus, associacions i institucions, són confiscades sense compensació per la pèrdua incorreguda.


PAU DEMOCRÀTICA


En nom dels pobles de la República Russa, l’Assemblea Constituent Panrussa expressa la ferma voluntat del poble de suspendre immediatament la guerra i concloure una pau justa i general, crida als països aliats proposant de definir conjuntament els termes exactes de la pau democràtica acceptable per a totes les nacions bel·ligerants, per tal de presentar aquests termes, de part dels aliats, a tots els governs que lluiten contra la República Russa i els seus aliats.


L’Assemblea Constituent creu fermament que els intents dels pobles de Rússia de posar fi a la guerra desastrosa trobaran una resposta unànime per part dels pobles i dels governs dels països aliats, i que amb esforços comuns una ràpida pau serà assolida, que salvaguardarà el benestar i dignitat de tots els països bel·ligerants.


L’Assemblea Constituent resol d’elegir d’entre els seus membres una delegació autoritzada que durà les negociacions amb els representants dels països aliats i que presentarà la crida a formular conjuntament els termes amb els quals serà possible una ràpida terminació de la guerra, així com amb l’objectiu de realitzar les decisions de l’Assemblea Constituent en relació a la qüestió de les negociacions de pau amb els països que lluiten contra nosaltres.


Aquesta delegació, que ha de situar-se sota la guia de l’Assemblea Constituent, ha de començar immediatament a acomplir els deures que se l’imposen.


Expressant, en el nom dels pobles de Rússia, el lament que les negociacions amb Alemanya, que foren començades sense acord preliminar amb els països aliats, hagen assumit el caràcter de negociacions per a una pau separada, l’Assemblea Constituent, en el nom dels pobles de la República Federada, si bé continuen l’armistici, accepta la presa addicional de negociacions amb els països que ens fan la guerra per tal de treballar vers a una pau democràtica general que siga d’acord «amb la voluntat popular i protegesca els interessos de Rússia».


I ara els astuts polítics russos, davant d’aquest document històric, ens diuen que els social-revolucionaris de dretes i els menxevics defensen la guerra! Ens volen fer suprimir els soviets per continuar el combat. No hi ha pas dubte en el món que Rússia ha d’empènyer els alemanys fora de les seues fronteres. Però per què hauríem de malbaratar un munt d’energia en suprimir un govern popular per realitzar aquesta tasca, quan podem ajudar el govern que hi ha en el poder per fer el mateix? En l’Assemblea Constituent els partits socialistes moderats defensaven la confiscació de la propietat de terra sense compensació i la pau immediata. Els soviets no poden anar-hi més lluny; i no hi ha raó per creure que els defensors de la Constituents podien haver atret als aliats mentre continuaven l’armistici iniciat pels bolxevics, no hi ha raó per creure que haurien fet una pau menys desastrosa amb els alemanys; hi ha tota raó per creure que la pau hauria estat més terrible que no pas fou, perquè els soviets tenien al costat tota la força de les armes que hi havia.


Si dissonam dels soviets – necessàriament hem de dissonar també dels desitjos de la Constituent. És per això que jo, personalment, no veig el sentit de tallar pèls per aquesta qüestió d’aprovació. El principal problema per a Amèrica és si desitja o no l’amistat amb Rússia; i l’amistat mai no millorà barrejant-se amb querelles familiars.


Una hora després de l’aprovació de la resolució anterior de l’Assemblea Constituent – eren les quatre de la matinada – els mariners de Cronstadt que eren de guàrdia començaren a murmurar entre ells. Eren cansats i comentaven d’anar a casa. Finalment un s’aclarí la gola i digué: «Tota la gent bona se n’ha anat, per què no us en anau? Els guardes volen anar a dormir...» Així acabà la Constituent.


Per citar un col·lega anglès: «L’Assemblea es morí com el tsarisme, i la coalició abans d’ella. Cap dels tres mostrà en la manera de morir-se que retingués cap dret a viure».