In


Instruments de treball

Un instrument de treball és un objecte, o un conjunt d'objecte, que el treballador posa entre ell i el subjecte del seu treball, i que li servei com a conductor de la seva activitat. Fa ús de les propietats mecàniques, físiques i químiques d'algunes substàncies per fer que altres substàncies segueixen els seus objectius.

Sense considerar aquells mitjans de subsistència ja aptes pel consum, com la fruita, en la que la recolecció amb les pròpies extremitats ja serveix com a instrument de treball, la primera cosa que ha de posseir un treballador no és el subjecte de treball sinó el seu instrument. Aixó la natura esdevé un dels òrgans de la seva activitat, un que s'uneix al seus propis òrgans corporals, i li afegeix estatura malgrat el que diu la Bíblia. Així com la terra és el seu rebost original, també és la seva caixa d'eines. Li aporta, per exemple, pedres per llençar, moldre, prèmer, tallar, etc. La pròpia terra és un instrument de treball, però quan s'usa com a tal a l'agricultura hi calen tota una sèrie d'altres instruments i un desenvolupament comparativament més gran del treball.

No són els articles fets, sinó com són fets, i amb quins instruments, allò que ens permet de distingir les diferents èpoques econòmiques ... [i] les condicions socials sota les quals es realitza aquell treball...

Karl Marx
Capital:
Arbeitsprozeß und Verwertungsprozeß

Veieu també: Treball i Mitjans de producció



La Internacional

La International (L'Internationale) és l'himne revolucionari del socialisme internacionalista. Va nàixer en el contexte de la Comuna de París. La lletra és de Pottier, musicada més tard per Degeyter. L'Internationale ha estat l'himne de la Segona, la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria de partits socialistes i comunistes de l'actualitat. També fou l'himne de la Unió Soviètica des del 1922 fins el 1952. La lletra original és aquesta:

Debout les damnés de la terre

Debout les forçats de la faim

La raison tonne en son cratère

C'est l'éruption de la fin

Du passé faisons table rase

Foules, esclaves, debout, debout

Le monde va changer de base

Nous ne sommes rien, soyons tout

***

C'est la lutte finale

Groupons-nous, et demain

Groupons-nous, et demain

L'Internationale

Sera le genre humain

***

Il n'est pas de sauveurs suprêmes

Ni Dieu, ni César, ni tribun

Producteurs, sauvons-nous nous-mêmes

Décrétons le salut commun

Pour que le voleur rende gorge

Pour tirer l'esprit du cachot

Soufflons nous-mêmes notre forge

Battons le fer quand il est chaud

***

L'état comprime et la loi triche

L'impôt saigne le malheureux

Nul devoir ne s'impose au riche

Le droit du pauvre est un mot creux

C'est assez, languir en tutelle

L'égalité veut d'autres lois

Pas de droits sans devoirs dit-elle

Egaux, pas de devoirs sans droits

***

Hideux dans leur apothéose

Les rois de la mine et du rail

Ont-ils jamais fait autre chose

Que dévaliser le travail

Dans les coffres-forts de la bande

Ce qu'il a crée s'est fondu

En décrétant qu'on le lui rende

Le peuple ne veut que son dû

***

Les rois nous saoulaient de fumées

Paix entre nous, guerre aux tyrans

Appliquons la grève aux armées

Crosse en l'air, et rompons les rangs

S'ils s'obstinent, ces cannibales

A faire de nous des héros

Ils sauront bientôt que nos balles

Sont pour nos propres généraux

***

Ouvriers, paysans, nous sommes

Le grand parti des travailleurs

La terre n'appartient qu'aux hommes

L'oisif ira loger ailleurs

Combien, de nos chairs se repaissent

Mais si les corbeaux, les vautours

Un de ces matins disparaissent

Le soleil brillera toujours.

***

I ací teniu la versió catalana de Maximilià Thous Llorens:

Amunt els pàries de la terra

amunt els qui pateixen fam

el proletaris cridem guerra

tot el món és de guerra un clam.

***

Del passat no en deixarem cap rastre

estols d'esclaus tots amunt, tothom

el mon canviarà de base,

no hem estat res, ho serem tot.

***

És la lluita darrera,

unim-nos i demà

la internacional

serà el gènere humà

serà el gènere humà

***

No esperes salvacions supremes

de Déu, dels reis ni del tirà

obrer és la sang de tes venes

que triomfant et salvarà.

***

La força del tirà sotmesa

ton puny deixarà quan voldrà;

atiem la fornal encesa,

el ferro és fill del nostre braç.

***

És la lluita darrera,

unim-nos i demà

la internacional

serà el gènere humà

serà el gènere humà

***

Obrers, llauradors, la batalla

ha començat i finirà,

la terra és per qui la treballa

qui no treballe morirà

***

Si del cel de la nostra terra

foragitem dels corbs l'estol,

pau dolça seguirà a la guerra

i sempre més brillarà el sol.

***

És la lluita darrera,

unim-nos i demà

la internacional

serà el gènere humà

serà el gènere humà.






Index de la lletra i

Index temàtic | Index de l'enciclopèdia