Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic

 


So


Sobreproducció i subconsum

El terme “sobreproducció” s'empra tot sovint per a descriure la situació que inicia un període de crisi capitalista o recessió, en el qual s'han produït massa béns, que no poden vendre's, la producció es frena sobtadament, la gent perd la seva feina, la demanda cau i el cicle descendent s'accelera.

Sobreproducció és de fet una denominació poc apropiada, ja que la sobreproducció de béns és gairebé sempre una situació socialment útil, que combat el problema de la distribució i que actua com una assegurança davant futurs trencaments.

Els problema real es produeix quan ningú es pot permetre comprar les mercaderies; en altres paraules, la “sobreproducció” hauria d'anomenar-se millor “subconsum”.

Tot i això, en un altre sentit el terme “sobreproducció” si és vàlid; però en aquest cas no és que s'hagin sobreproduït béns i serveis, sinó el capital.

Durant un boom — la fase de creixement d'una crisi capitalista — els beneficis pugen i es genera una munt de capital fictici mitjançant l'especulació i els préstecs sobre una expansió futura sense garanties. Tot aquest capital fictici s'ha d'alimentar de la plus-vàlua extreta dels treballadors i això creix convertint-se en una càrrega cada cop més pesada sobre les esquenes dels treballadors fins que la rendibilitat ja no es pot mantenir, i té lloc l'ensulsiada.

Socialisme

"L'organització de la societat de tal forma que qualsevol individu, home o dona, es trobi en nèixer una igualtat de mitjans pel desenvolupament de les seves facultats respectives i per la utilització del seu treball. L'organització de la societat de tal forma que l'explotació per una persona del treball del seu veí sigui impossible, i on tothom pugui gaudir de la riquesa social únicament d'acord amb la seva contribució a la producció d'aquella riquesa."

August Bebel
Die Frau und der Sozialismus

De tant en tan guanyen els obrers, però només transitòriament. El resultat real d'aquestes lluites no es l'èxit immediat, sinó la unió, cada cop mes estesa dels treballadors. Aquesta unió ve afavorida pels creixents mitjans de comunicació, creats per la gran indústria i que posen en relació entre ells els obrers de localitats diferents. Però només cal contacte perquè les múltiples lluites locals, que tenen arreu el mateix caràcter, se centralitzin en una lluita nacional, de classes.

[...]

La condició essencial per a l'existència i el domini de la classe burgesa és l'acumulació de la riquesa a les mans de particulars, la formació i multiplicació del capital; la condició del capital és el treball assalariat. El treball assalariat recolza exclusivament en la competència dels obrers entre ells mateixos, El progrés de la indústria, del qual la burgesia és agent involuntari i passiu, posa al lloc de l'aïllament dels obrers per mitjà de la competència, la seva unió revolucionaria per mitjà de l'associació. Amb l'evolució de la gran indústria es treu, doncs, de sota els peus mateixos de la burgesia la base sobre la qual produeix i s'apropia els productes. La burgesa produeix sobretot el els seu propi enterramorts.

[...]

I la burgesia anomena l'abolició d'aquesta situació abolició de la personalitat i de la llibertat! I amb raó. Perquè es tracta, en efecte, de l'abolició de la personalitat, independència i llibertat del burgès.

Aquestes mesures seran diferents, és clar, segons els diferents països. Tanmateix, per als països més avançats podran ésser aplicades les següents, amb caràcter bastant general:

  1. Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les despeses de l'estat.

  2. Impostos fortament progressius.

  3. Abolició del dret d'herència.

  4. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.

  5. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu.

  6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.

  7. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i millora de les terres segons un pla comú.

  8. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment per a la agricultura.

  9. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp.

  10. Educació pública i gratuïta de tots els infants. Bandejament del treball dels infants a les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció material, etc.

Karl Marx i Friedrich Engels
El Manifest Comunista
Capítol 1 and Capítol 2

"Sorgeix llavors la qüestió: Quina transformació patirà l'estat en la societat comunista? En altres paraules, quines funcions socials hi continuaran que siguin anàlogues a les funcions actuals?

"Entre la societat capitalista i la comunista rau un període de transformació revolucionària d'una cap a l'altra. D'acord amb això hi ha un període de transició política en el qual l'estat no pot ésser res més que la dictadura revolucionària del proletariat.

Karl Marx
Kritik des Gothaer Programms
Randglossen zum Programm der deutschen Arbeiterpartei - IV

"La dictadura d'una sola classe és necessària no sols per cada societat de classes en general, no sols pel proletariat que ha derrocat la burgesia, sinó també per tot el període històric que separa el capitalisme de la "societat sense classes", del comunisme. Els estats burgesos són molt variats formalment, però llur essència és la mateixa: tots aquests estats, sigui quina sigui llur forma, en l'anàlisi final són inevitablement dictadures de la burgesia. La transició del capitalisme al comunisme generarà una tremenda abundància i diversitat de formes polítics, però l'essència serà inevitablement la mateixa: la dictadura del proletariat.

Vladimir Lenin
L'estat i la revolució
Cap 2.

"Allò amb el que hi hem de tractar és amb una societat comunista, no com s'ha desenvolupat sobre els seus propi fonaments, sinó, al contrari, precisament com emergeix de la societat capitalista; la qual cosa la fa des de tots els punts de vista econòmics, morals i intel·lectuals, marcada encara amb els senyals de naixement de l'antiga societat del ventre de la qual surt.

"D'acord amb això, el productor individual rep de la societat — després que s'hagin fet deduccions — exactament el que li dóna..."

"Però un humà és superior a un altre físicament, o mentalment, i aporta més treball amb el mateix temps, o pot treballar per un temps més llarg; i el treball, per tal de servir com a mesura, ha d'ésser definit per la seva duració o intensitat, d'altra forma deixa d'ésser un patró de mesura..

"Dretament, per la seva pròpia natura, sols pot consistir en l'aplicació d'un patró igual; però individus desiguals (i no hi hauria individus diferents si no fossin desiguals) sols són mesurables per un patró igual en la mesura que són observats sota un mateix punt de vida, són considerats únicament des d'un aspecte determinat — per exemple... un treballador està casat, l'altra no; un té més criatures que l'altre, etc. Així, amb una mateixa realització de treball, i per tant una aportació igual en el consum social, un rebrà de fet més que l'altre, un serà més ric que l'altre, etc. Per evitar tots aquests efectes, dretament, en lloc d'ésser iguals, hauran d'ésser desiguals."

Karl Marx
Kritik des Gothaer Programms
Randglossen zum Programm der deutschen Arbeiterpartei - I

"La primera fase del comunisme, per tant, no pot proveir justícia i igualtat; les diferències, i les diferències injustes en la riquesa persistira, però l'explotació de l'home per l'home haurà esdevingut impossible ja que serà impossible fer-se amb els mitjans de producció — les fàbriques, la maquinària, la terra, etc. — i fer-les propietat privada... Marx mostrà el curs del desenvolupament de la societat comunista... que [de primer] consisteix en la distribució dels béns de consum "d'acord amb la quantitat de treball realitzat" (i no [encara] d'acord amb les necessitats)."

"Però la diferència científica entre el socialisme i el comunisme és clara. El que habitualment anomenem socialisme fou anomenat per Marx "primera" fase, o inferior, de la societat comunista. En la mesura que els mitjans de producció passen a ésser de propietat comuna, el mot "comunisme" també s'hi pot aplicar, sempre que no ho oblidem que no és un comunisme complet."

Vladimir Lenin
L'estat i la revolució
Cap. 5: La primera fase de la societat comunista

Veieu també: comunisme i democràcia proletària.



Social-xovinisme

Patriotisme agressiu o fanàtic, particularment en temps de guerra, que dóna suport a una nació (normalment la pròpia, és a dir, el govern propi, la cultura pròpia, etc) contra altra o altres nacions. Durant la Primera Guerra Mundial, gairebé tots els partits polítics adoptaren una posició social-xovinista; amb poques excepcions. La majoria de socialistes abandonaren llurs conviccions en favor de la "defensa de la pàtria", i es giraren cap al social-xovinisme; com fou el cas de Sozialdemokratische Partei Deutschlands.

Dos exemples destacats de comunistes que lluitaren contra el social-xovinisme durant la Primera Guerra Mundial foren Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Remarcaren que l'única violència que cal emprar és la violència necessària per derrocar el govern propi. Lluitaren incansablement en la nació llur per mostrar que les relacions socials comunes uneixen els treballadors per sobre de qualsevol frontera nacional i que l'única sang que ha de vessar el proletariat és la sang per guanyar-se la llibertat.




Índex de la lletra s

Índex temàtic | Enciclopèdia del marxisme