Publicat originàriament («Lo que aprendimos y lo que enseñamos») l’1 de gener del 1959, amb motiu del segon aniversari del desembarcament del Granma.
En el mes de desembre, mes del Segon Aniversari del desembarcament del «Granma» convé fer una mirada retrospectiva als anys de lluita armada i a la llarga lluita revolucionària el ferment inicial de la qual el fa el 10 de març, amb l’assonada batistiana, i la seua campanada primera el 26 de juliol de 1953, amb la tràgica batalla del Moncada.
Llarg ha estat el camí i ple de penúries i contradiccions. És que en el curs de tot procés revolucionari, quan aquest és dirigit honestament i no frenat des de posicions de responsabilitat, hi ha una sèrie d’interaccions recíproques entre els dirigents i la massa revolucionària. El Moviment 26 de Juliol ha patit també l’acció d’aquesta llei històrica. Del grup de joves entusiastes que assaltaren el Quarter Moncada en la matinada del 26 de juliol de 1953, als actuals directors del moviment, essent molts d’ells els mateixos, hi ha un abisme. Els cinc anys de lluita frontal, dos dels quals són d’una franca guerra, han conformat l’esperit revolucionari de tots nosaltres amb els xocs quotidians amb la realitat i amb la saviesa instintiva del poble. Efectivament, el nostre contacte amb les masses camperoles ens ha ensenyat la gran injustícia que entranya l’actual règim de propietat agrària, ens convenceren de la justícia d’un canvi fonamental d’aquest règim de propietat; ens il·lustraren en la pràctica diària sobre la capacitat d’abnegació del camperol cubà, sobre la seua noblesa i lleialtat sense límits. Però nosaltres ensenyàrem també; ensenyàrem a perdre la por a la repressió enemiga, ensenyàrem la superioritat de les armes populars sobre el batalló mercenari, ensenyàrem, a la fi, la mai no prou repetida màxima popular: «la unió fa la força».
I el camperol alertat de la seua força imposà al Moviment, a la seua avantguarda combativa, el plantejament de reivindicacions que es feien més conscientment audaces fins a plasmar-se en la Llei n. 3 de Reforma Agrària de la Sierra Maestra recentment emesa.
Aquesta Llei és avui el nostre orgull, el nostre penó de combat, la nostra raó d’ésser com a organització revolucionària. Però no sempre foren així les nostres exposicions socials; cercats en el nostre reducte de la Sierra, sense connexions vitals amb la massa del poble, alguna vegada crèiem que podíem imposar la raó de les nostres armes amb més força de convicció que la raó de les nostres idees. Per això tinguérem el nostre 9 d’Abril, data de trista memòria que representa en el social el que l’Alegría de Pío, la nostra única derrota en el camp bèl·lic, significà en el desenvolupament de la lluita armada. De l’Alegría de Pío extraguérem l’ensenyament revolucionari necessari per no perdre ni una sola batalla més; del 9 d’Abril hem après també que l’estratègia de la lluita de masses respon a lleis definides que no es poden burlar ni tòrcer. La lliçó està clarament apresa. Al treball de les masses camperoles, a les que hem unit sense distinció de banderes en la lluita per la possessió de la terra, agregam avui l’exposició de reivindicacions obreres que uneixen a la massa proletària sota una sola bandera de lluita, el Front Obrer Nacional Unificat (F.O.N.U.), amb una sola fita tàctica propera: la vaga general revolucionària.
No significa això l’ús de tàctiques demagògiques com a expressió d’habilitat política; no investigam el sentiment de les masses com a simple curiositat científic; responem a la seua crida, perquè nosaltres, avantguarda combativa dels obrers i camperols que vessen sang en les serres i planes de Cuba, no som elements aïllats de la massa popular, som part mateixa del poble. La nostra funció directiva no ens aïlla, ens obliga. Però la nostra condició de Moviment de totes les classes de Cuba, ens fa lluitar també pels professionals i comerciants al detall que aspiren a viure en un marc de lleis decoroses; per l’industrial cubà, l’esforç del qual engrandeix la Nació creant fonts de treball, per tot home de bé que vol veure a Cuba sense el seu dol diari d’aquestes jornades de patiment. Avui, més que mai, el Moviment 26 de Juliol, lligat als més alts interessos de la nació cubana, fa la seua batalla, sense provocacions però sense claudicacions, pels obrers i camperols, pels professionals i petits comerciants, pels industrials nacionals, per la democràcia i la llibertat, pel dret d’ésser fills lliures d’un poble lliure perquè el pa e cada dia siga la mesura exacta del nostre esforç quotidià.
En aquest segon aniversari, canviam la formulació del nostre jurament. Ja no serem «lliures o màrtirs»: serem lliures, lliures per l’acció de tot el poble de Cuba que trenca cadena rere cadena amb la sang i el patiment dels seus millors fills.