El Partit Socialista finlandès acaba de celebrar el seu vuitè congrés anual a Tommerfon.

El congrés s'ocupà principalment de qüestions de tàctica i d'organització, afeblida considerablement aquest darrer quinquenni, a causa de circumstàncies que li han estat desfavorables. La xifra de 80.000 afiliats a què ascendia el partit l'any 1906 ha baixat actualment a 52.000. Així i tot, compta encara amb divuit periòdics, amb un conjunt de 135.000 subscriptors. L'esmentat congrés ha causat la sensació que la crisi del partit ha estat purament accidental i que, malgrat les dificultats que se li presenten cada dia, la socialdemocràcia finlandesa continuarà amb força i energia creixent la seva lluita per la redempció del proletariat de Finlàndia.

Com en els congressos anteriors, s'ha afirmat en el d'aquest any, l'odi del Partit Socialista finlancès contra les vexacions de la Rússia despòtica i centralista, que va arrabassant les mgirades llibertats de la Finlàndia, que lluita desesperadament per aconseguir la seva autonomia nacional.

Entre les qüestions purament polítiques tractades pel congrés, algunes varen merèixer un particular interès.

El govern rus, abonat pels grans propietaris rurals, es disposa a imposar drets de duana sobre els cereals importats a Finlàndia.

Aquests drets encaririen considerablement el pa de l'obrer finlandès, tancant la porta als blats alemanys i americans, però permetria als terratinents russos enriquir-se a costa de la misèria del poble finlandès.

Com tantes altres vegades, el congrés s'ha vist obligat a protestar de nou contra les represàlies judicials. Els escriptors i els propagandistes socialistes són empresonats.

Ha estat necessari també protestar aquesta vegada, per altra banda, de les repressàlies exercides pels tribunals russos contra els magistrats finlandesos. Un nombre cada dia més gran d'alcaldes i de membres dels Tribunals d'Apel·lació de Finlàndia es troben a les presons de Petersburg per haver-se negat a sotmetre's als decrets contraris a les lleis de la seva pàtria.

I encara que el proletariat ha estat víctima en diverses ocasions –diu textualment l'acord-- de la parcialitat d'aquests magistrats burgesos, no pot negar-los el seu suport en el present cas en què sofreixen presó per haver defensat les lleis fonamentals i l'autonomia de Finlàndia.

No pot amagar-se a ningú la transcendència d'aquests acords.

La tirania russa, els continuats atropellaments a les llibertats i als drets de Finlàndia tenen la virtut suprema d'unir en un sol bloc formidable tots els elements, àdhuc els més antitètics, moguts i impulsats per un sol sentiment d'amor a la pàtria comuna i a les seves sagrades llibertats.