Sylvia Pankhurst

Lletra a Lenin
27 d’octubre de 1920


Font: The Guardian.


Benvolgut camarada,

La situació es mou en una direcció revolucionària més ràpidament, però naturalment som encara ben lluny. Els preus dels bénsde primera necessitat pugen, però el cost de la vida se suposa que no hauria pujat totalment aquest mes. La desocupació és ara aguda, i els sense-feina s’agiten. Una de les trobades de Lansbury fou rebentada per membres del meu partit perquè aconsellava mètodes pacífics, i la multitud donà suport als joves estibadors, mariners i d’altres del meu partit que se li oposaren. Sense-feina marxaren a les fàbriques, hi entraren, feren discursos, i parlaven d’utilitzar-les. Ex-soldats s’armen i s’entrenen. No exagerau aquestes coses – no són encara formidables.


Sense-feina trencaren vidres i robaren joies dilluns passat, quan els alcaldes de Londres els dugueren fins a Westminster. Els partits comunistes tot sols no són ni prou grans ni prou sòlids per posar-se al nivell de l’ocasió...


A Coventry un membre del nostre partit, Emery, dirigeix una campanya per disposar una fàbrica que treballe per a la Rússia soviètica, amb una fàbrica controlada pels obrers. A ‘The Dreadnought’ vaig provar de mantindre una política més rigorosa i ho hauria de discutir amb la meua executiva aquesta vesprada, però m’arrestaren dijous passat i sóc sota una fiança de 2000 lliures de no trobar-me o comunicar amb cap de les nostres persones responsables de redactar la publicació fins el meu judici dijous, de forma que tan sols m’hi puc comunicar indirectament.


Esper un empresonament de sis mesos. Consider una vaga de fam, però tem que aquesta arma ha estat destruïda ara ja que el govern deixa morir els vaguistes de fam irlandesos.


Trob tots els partits comunistes, excepte el Partit Comunista Escocès del Treball de Gallagher, escèptics quant a la unitat. El parlamentarisme i la docilitat de la gent del B.S.P. són punts aspres amb el nostre partit, i hauria tingut una lluita dura per polir-los. Ara no hi seré, segons sembla.


He fet menys que el deuria en veure gent, perquè he tingut una lluita ben terrible d’ençà que vaig tornar a casa. La impremta on fèiem la nostra publicació patia perquè ‘The Dreadnought’ devia diners. Mentre era fora un compte va córrer massa, i un creditor aconseguí un ordre de pagament contra nosaltres en els tribunals. En tornar els agents vingueren dues vegades en una setmana, i he lluitat amb la situació des de llavors.


La Tercera Internacional a Moscou sentí la meua sol·licitud quan hi era, i em va prometre ajut. Aquesta setmana els camarades miners del sud de Gal·les demanaren 6.000 còpies extres de ‘The Dreadnought’. Vaig manllevar paper del ‘Herald’. Ara no tinc paper per a la propera setmana. No és agradable anar a presó així!

Salutacions comunistes,
SYLVIA PANKHURST.