1923
LA PLATAFORMA DELS 46
AL POLITBURO DEL COMITÈ CENTRAL DEL PARTIT COMUNISTA RUS
Secret
L’extrema gravetat de la situació ens obliga (en interès del nostre partit, en interès de la classe obrera) a declarar obertament que una prossecució de la política de la majoria del Politburó ocasionaria greus desastres per a tot el partit. La crisi econòmica i financera iniciada a finals de juliol d’enguany, amb totes les conseqüències polítiques, incloent-hi les internes al partit, que se’n deriven, ha palesat implacablement la ineficiència de la direcció del partit, en el camp econòmic i sobretot en el camp de les relacions internes del partit.
El caràcter casual, poc meditat i gens sistemàtic de les decisions del Comitè Central, que no ha aconseguit obtenir resultats adequats en el camp econòmic, ha conduït a una situació en què, no obstant els indubtables èxits importants en el camp de la indústria, de l’agricultura, de les finances i dels transports (èxits obtinguts en l’economia del país de manera espontània i no gràcies a la direcció, a vegades tanmateix la seua incapacitat o, fins i tot, en absència de tota direcció), ens trobem davant de la perspectiva no sols de la finalització de tals èxits sinó també d’una greu crisi econòmica.
Estem amenaçats per un imminent enfonsament del txervonets, que ha anat transformant-se en la moneda principal després de la liquidació del dèficit del pressupost; per una crisi del crèdit, en la qual el Gosbank no pot ja, sense córrer el risc d’un seriós enfonsament, finançar la indústria o l’intercanvi de productes industrials i ni tan sols l’adquisició de gra per a l’exportació; per una interrupció de la venda dels productes industrials com a conseqüència dels preus elevats, que s’expliquen en part per l’absència d’una direcció organitzativa planificada en la indústria, i en part per una equivocada política creditícia; per la impossibilitat de portar a la pràctica el programa d’exportació de gra a causa de la incapacitat per a adquirir-lo; pels preus extremadament baixos per als articles alimentaris, que perjudiquen els camperols i amenacen de provocar una retracció en vasta escala de la producció agrícola; per les desigualtats en els salaris, que provoquen un natural descontent entre els obrers, junt amb un caos pressupostari, cosa que indirectament provoca el caos en l’aparell estatal. El mètode “revolucionari” d’efectuar reduccions pressupostàries, i noves i evidents reduccions en posar-lo en funcionament, ha deixat d’ésser una mesura transitòria i s’ha convertit en un fenomen regular que pertorba contínuament l’aparell estatal i, com a conseqüència de la manca de pla en les reduccions efectuades, el pertorba de manera casual i espontània.
Aquests són alguns dels elements de la crisi econòmica, creditícia i financera que ja ha començat. Si no s’adopten immediatament mesures àmplies, ben estudiades, planificades i enèrgiques, si continua l’actual absència de direcció, correm el risc d’un col·lapse econòmic extremadament agut que ocasionarà inevitablement complicacions polítiques internes i una paràlisi completa de la nostra influència i capacitat d’acció externa. I açò últim, com és comprensible, ens és més necessari que mai: en depèn la sort de la revolució mundial i de la classe obrera en tots els països.
Anàlogament, en el camp de les relacions internes del partit veiem la mateixa direcció equivocada que paralitza i divideix el partit; el que apareix com particularment clar en el període de crisi que estem travessant.
No creiem que tot es dega a la ineficiència política dels actuals dirigents del partit; al contrari, encara que diferim d’ells en l’apreciació de la situació i en l’adopció dels mitjans adequats per a modificar-la, considerem que els actuals dirigents no podrien deixar d’ésser designats pel partit per als llocs més importants en la dictadura proletària. Nosaltres expliquem els errors pel fet que darrere de la forma externa de la unitat oficial es produeix en la pràctica un reclutament unilateral dels individus, i una direcció dels assumptes que és unilateral i adaptada a les opinions i simpaties d’un grup restringit. Com a conseqüència d’una direcció del partit distorsionada per semblants consideracions estretes, el partit està deixant en gran manera de ser aquella viva col·lectivitat independent que amb sensibilitat aferra la realitat de les coses perquè està lligada a aquesta realitat per mitjà de milers de fils. Comprovem, per contra, la sempre creixent, i avui a penes oculta divisió del partit entre una jerarquia secretarial del partit i la “gent tranquil·la”, entre funcionaris professionals de partit designats des de dalt i la massa general del partit que no participa en l’activitat comuna.
Aquest és un fet conegut pels afiliats al partit. Membres del partit que estan insatisfets per aquesta o aquella decisió del Comitè Central o d’un comitè provincial, que tenen aquest o aquell dubte en la seua ment, que en privat emfatitzen sobre aquest o aquell error, irregularitat o desordre, tenen temor de parlar-ne en les reunions de partit, o a vegades fins i tot a tan sols conversar sobre tals problemes, a menys que l’interlocutor siga absolutament de fiar des del punt de vista de la “discreció”; la lliure discussió en l’interior del partit ha desaparegut pràcticament, l’opinió pública del partit està ofegada. En l’actualitat, no és el partit, no és el conjunt dels seus afiliats qui promou i elegeix els membres dels comitès provincials i del Comitè Central del PCR (b). Al contrari, la jerarquia secretarial del partit tria cada vegada amb major freqüència els participants de les conferències i congressos que s’estan convertint cada vegada més en les assemblees executives d’aquesta jerarquia.
El règim instituït en l’interior del partit és absolutament intolerable; destrueix la independència del partit, substituint el partit per un aparell burocràtic reclutat que actua sense oposició en temps normals, però que inevitablement la provoca en els moments de crisi, i que amenaça de transformar-se en completament ineficient enfront dels seriosos esdeveniments provocats per la crisi.
La situació així creada s’explica pel fet que el règim de la dictadura d’una fracció a l’interior del partit, creat de fet després del X Congrés, s’ha sobreviscut a si mateixa. Molts de nosaltres acceptàrem conscientment sotmetre’ns a tal règim. El gir polític de l’any 1921, i després, la malaltia del camarada Lenin, exigien, segons alguns de nosaltres, una dictadura en l’interior del partit com a mesura conjuntural. Altres companys des d’un començament assumiren enfront d’ella una actitud escèptica o negativa. De totes les maneres, ja en l’època del XII Congrés aquest règim estava superat. Havia començat a mostrar el revers de la medalla. Els lligams en l’interior del partit havien començat a debilitar-se, el partit s’apagava. En el seu si, moviments d’oposició extrems i evidentment malsans havien començat a adquirir un caràcter antipartit, atès que la discussió entre els companys sobre els problemes fonamentals i controvertits estava ofegada. Tal discussió hauria revelat sense dificultat el caràcter malsà d’aquests moviments tant a la massa del partit com a la majoria dels participants en ell. Aparegueren, en canvi, moviments il·legals que atragueren als membres del partit fora dels límits partidaris i provocaren un divorci entre el partit i les masses treballadores.
Si la situació així creada no és modificada radicalment en futur immediat, la crisi econòmica en la Rússia soviètica i la crisi de la dictadura de fracció en el partit infligiran durs colps a la dictadura obrera a Rússia i al Partit Comunista Rus. Amb tal pes sobre el seu coll, la dictadura del proletariat a Rússia i el seu guia, el PCR, no poden afrontar la fase imminent de noves agitacions a escala mundial, i la perspectiva és la d’ésser derrotats en tot el front de la lluita proletària. Naturalment, a primera vista seria més simple resoldre la qüestió dient que en aquest moment, considerades totes les circumstàncies, no hi ha ni pot haver-hi cap possibilitat de plantejar el problema d’un canvi en l’orientació del partit, de posar a l’ordre del dia nous i complicats objectius, etc. Però és perfectament clar que tal punt de vista equivaldria a tancar oficialment els ulls sobre la situació real, atès que tot el perill consisteix en el fet que no hi ha una vertadera unitat de pensament i d’acció enfront d’una situació interna i externa extremadament complicades. La lluita que s’està portant a terme en el partit és tant més aspra com més silenciosa i secretament s’entaula. Si nosaltres plantegem aquesta qüestió davant del Comitè Central, és precisament per a provocar la més ràpida i menys dolorosa solució de les contradiccions que laceren el partit i per a assentar-lo ràpidament sobre una base sana. És indispensable una real unitat en les opinions i en les accions. Les dificultats plantejades exigeixen de tots els membres del partit una acció unida, fraterna, plenament conscient, extremadament vigorosa, extremadament concentrada. El règim de fracció ha d’ésser abolit, i açò s’ha de fer en primer lloc pels que el crearen; ha d’ésser substituït per un règim d’unitat de camarades i de democràcia interna de partit.
A fi d’aclarir el que hem exposat i d’adoptar les mesures indispensables per a sortir de la crisi econòmica, política i de partit, nosaltres proposem al Comitè Central, com primera i urgent iniciativa, convocar una conferència dels membres del Comitè Central, junt amb els seus més eminents i actius funcionaris del partit, de tal mena que la llista dels convocats comprenga un cert nombre de companys que tinguen opinions diferents de les de la majoria del Comitè Central
Signatures sota la Declaració al Politburó del Comitè Central del PCR sobre la situació interna del partit del 15 d’octubre de 1923
E. Preobrazhenski
B. Breslav
L. Serebriakov
No estant d’acord amb alguns dels punts d’aquesta lletra que expliquen les causes de la situació creada, però considerant que el partit es troba enfront de problemes que no poden ésser completament resolts amb els mitjans posats en pràctica fins ara, m’associe plenament a la conclusió final d’aquesta lletra.
A. Beloborodov
Concorde plenament amb les propostes, encara que dissentisc sobre alguns punts dels considerants.
A. Rosengolts
M. Alski
Substancialment compartisc els punts de vista d’aquesta crida. L’exigència d’afrontar directament i sincera tots els nostres mals ha esdevingut tan urgent que suporte plenament la proposta de convocar la suggerida conferència a fi d’establir els mitjans pràctics per a escapar a l’acumulació de les dificultats.
Antonov-Ovseenko
A. Benediktov
I. N. Smirnov
No concorde amb diverses opinions de la primera part de la declaració. No concorde amb diverses caracteritzacions de la situació interna del partit. Al mateix temps, estic profundament convençut que la situació del partit requereix que s’adopten mesures radicals; perquè actualment aquesta situació no és sana. Compartisc plenament la proposta pràctica.
A. Bubnov
A. Voronski
V. Smirnov
E. Bosh
1. Bik
V. Kosior
F. Lokackov
Concorde plenament amb l’avaluació de la situació econòmica. Considere perillós en aquest moment un afebliment de la dictadura política, però és indispensable una clarificació. Considere absolutament indispensable una conferència.
L. Kaganovitx
Drobnis
P. Kovalenko
A. E. Minkin
I. Iakovleva
Concorde plenament amb la proposta pràctica.
B. Elsin
Signe amb la mateixa reserva del company Bubnov tanmateix que no compartisc la forma ni el to la forma del qual m’impulsa encara més a concordar amb la part pràctica de la declaració.
I. Paliudov
No concorde completament amb la primera part que tracta sobre la situació econòmica del país; efectivament, aquesta és molt greu i exigeix un examen extremadament atent, però fins ara el partit no ha produït homes que el dirigirien millor que aquells ho estan fent ara. Sobre el problema de la situació interna del partit, considere que hi ha un element substancial de veritat en tot el que s’ha dit i considere essencial l’adopció de mesures urgents.
F. Sudnik
Ju. Piatakov
V. Obolenski (Osinski)
N. Muralov
T. Sapronov
La situació en el partit i la situació internacional són tals que requereixen, ara més que mai, un especial esforç i concentració de les forces del partit. M’associe a la declaració i la considere exclusivament com una temptativa per a reconstituir la unitat del partit i preparar-lo per als futurs esdeveniments. És natural que en aquest moment calga excloure tot tipus de lluita a l’interior del partit. És necessari que el Comitè Central avalue ponderadament la situació i adopte urgents mesures per a eliminar el descontentament al si del partit i àdhuc entre les masses no pertanyents al partit.
A. Goldman
V. Maximovitx
D. Sosnovski
Danishevski
O. Smidel
N. Vaganian
I. Stukov
A. Lobanov
Rafaíl
S. Vasiltxenko
M. Zakov
A. M. Puzakov
N. Nikolaev
Atès que en els últims temps he estat sobretot al marge del treball dels organismes del partit, m’abstinc de tot judici sobre els dos primers paràgrafs de la part introductòria; sobre la resta estic d’acord.
Averin
Concorde amb l’exposició de la primera part sobre la situació econòmica i política del país. Considere que en la part que descriu la situació interna del partit hi ha una certa exageració. És absolutament indispensable adoptar immediatament mesures per a salvaguardar la unitat del partit.
L Bogoslavski
P. Mestxaiev
T. Shorecko