Vi


Jose María Vidal Villa (Mèxic D.F., 1942 - Barcelona, 18.9.2002)

Economista. Nascut al si d'una família catalana, exiliada a Mèxic arran de la victòria feixista del 1939. Durant l'època d'estudiant dirigí “Nosotros”, revista de fills d'espanyos i catalans exiliats. El 1959 marxà a Barcelona, on es llicencià (1964) en economia per la Universitat de Barcelona (UB). El 1969 anà a Cuba, on creà i dirigí el Departamento de Planificación Regional del Instituto de Economía de la Universidad de la Havana, i la revista “Economía y Desarrollo”. Dissenyà una divisió regional del país que fou adoptada oficialment el 1976. Després d'això tornà a Barcelona, on es doctorà en economia per la UB (1974) i treballà en el consell de redacció de l'edició en espanyol de “Monthly Review”. Milità en Bandera Roja i en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). També col·laborà, en diferents etapes, amb “Serra d'Or”, “Nous Horitzonts”, “Revista Econòmica de Catalunya”. Professor d'Economia Internacional a la Universitat de Sinaloa, a Mazatlán (1980-81), i catedràtic d'Economia Mundial a la UB (1986). En la recerca se centrà en les relacions entre el centre del món capitalista i Iberoamèrica (director del Grup de Recerca d'Economia Mundial, GREM). També realitzà estudis econòmics locals sobre Sabadell, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Fundà la Xarxa d'Estudis de l'Economia Mundial i Món-3. Fou vicepresident de la World Economy Society. Obres: Introducció a l'economia marxista, Cap a una economia mundial. Coordinador i col·laborador de Nord-sud: diagnòstic i perspectives, Cap a un món més o menys igualitari? (2002).

Rafael Vidiella (Tortosa, 1890 - Barcelona, 1982)

Polític. D’ofici era tipògraf. Afiliat a la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), després la deixà per unir-se a la Unión General de Trabajadores (UGT) i al Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Durant la Primera Dictadura fou director a València de «Solidaridad Obrera». Després es traslladà a Barcelona, on es va fer càrrec de la Federació del PSOE al Principat (1931). Com a representant de la Federació Catalana del PSOE participà en el Comitè d’Enllaç amb la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari. Fou Vidiella qui proposà el nom de Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per a l’organització en la qual confluïren aquests quatre partits en el juliol del 1936. Ocupà successivament les conselleries de Comunicacions (7-12.1936), Justícia (12.1936-5.1937) i Proveïments, Treball i Obres Públiques (5.1937). Durant la pugna entre Joan Comorera i la direcció del Partido Comunista de España (PCE), s’alineà amb els darrers, i ocupà posteriorment importants càrrecs al si del PSUC. Després de la guerra s’establí a Budapest, des d’on col·laborà en «Nous Horitzonts». El 1976 es traslladà definitivament a Barcelona.

Arxiu d'obres de Rafael Vidiella.

Pierre Vilar (Frontinhan, Lengadoc, 1906 – Nafarroa, 7.8.2003)

Historiador. En un principi estudià geografia, i segons explica, es va passar al camp de la història (de la història econòmica) en veient, pel cas de Barcelona, que amb els factors geogràfics no n'hi havia prou per explicar-ho tot. Professor de l'Institut Français de Barcelona (1934-36; 1945-57), director d'estudis de l'École Practique des Hautes Éstudes (1951) i professor a la Universitat de París (1965). El seu concepte d'història total és d'inspiració marxista (1960) i es defineix com "la sola ciència global i dinàmica de les societats", que abarca el nombre dels homes, la producció i la distribució i el moviment social i els fets polítics. En aquesta concepció històrica l'economia és el nucli. El 1947 publicà Histoire de l'Espagne, i el 1956, Le temps du Quichotte (1956). Pel que fa a la història catalana, s'ocupà de Le déclin catalan du bas moyen-âge (1959) i va fer Le Manual de la Companyia Nova de Gibraltar, 1709-1723(1962), alhora que emprenia Catalunya dins l'Espanya moderna (1962). Director d'una Història de Catalunya (1987-90). Cal destacar també els seus estudis sobre el fet nacional català i la relació entre la reivindicació nacional catalana i el socialisme.


Índex de la lletra v

Índex onomàstic | Índex de l'enciclopèdia