6. Capítol. Els costos de circulació | Índex | 8. Capítol. Capital fix i capital circulant



Segonza secció
El recanvi de capital

__________

SETÈ CAPÍTOL
Temps de recanvi i nombre de recanvis

Hom ha vist que el temps global de circulació d’un capital concret és igual a la suma del seu temps de recanvi i del seu temps de producció. És el segment temporal des de l’instant de l’avançament del valor de capital en una forma determinada fins al retorn del valor de capital processat en la mateixa forma.

L’objectiu determinant de la producció capitalista és sempre l’ampliació del valor avançat, tant si aquest valor s’avança en la seua forma independent, és a dir en la forma monetària, o en mercaderia, de tal manera que la seua forma de valor posseeix en el preu de les mercaderies avançades tan sols una independència ideal. En tots dos casos aquest valor de capital passa durant el seu cicle per diverses formes d’existència. La seua identitat amb ell mateix es constata en els llibres del capitalista o en la forma de compte corrent.

Tant si prenem la forma D ... D’ o la forma P ... P, totes dues formes impliquen: 1. que el valor avançat funciona com a valor de capital i s’hi amplia; 2. que retorna a la forma amb la qual començà el seu procés després de descriure’l. L’ampliació del valor avançat D i alhora el retorn del capital a aquesta forma (la forma monetària) és palpablement visible en D ... D’. Però es troba el mateixa en la segona forma. Ja que que el punt de partida de P és la disponibilitat d’elements de producció, de mercaderies d’un valor donat. La forma inclou l’ampliació d’aquest valor (M’ i D’) i el retorn a la forma originària, ja que en la segona P el valor avançat posseeix de nou la forma d’elements de producció, amb la qual fou originàriament avançat.

Hom ho ha vist abans: «si la producció té una forma capitalista, també la té la reproducció. Així com en el sistema de producció capitalista el procés laboral apareix tan sols com un mitjà del procés d’ampliació de valor, també la reproducció és tan sols un mitjà per reproduir el valor avançat com a capital, és a dir el valor ampliat.» (Llibre I, cap. XXI, p. 588.)

Les tres formes I) D ... D’, II) P ... P i III) M’ ... M’ es diferencien en aquest punt: en la forma II (P ... P) la renovació del procés, del procés de reproducció, s’expressa com a real, i en la forma I, però, tan sols com a possibilitat. Però totes dues es diferencien de la forma III pel fet que el valor de capital avançat – bé com a diners, bé en la forma d’elements materials de producció – constitueix el punt de partida i per tant també el punt de retorn. En D ... D’ el retorn és D’ = D + d. Si el procés es renova a la mateixa escala, D constitueix de nou el punt de partida i d no hi entra, la qual cosa ens mostra tan sols que D s’hi amplia com a capital i genera en conseqüència una plus-vàlua d, que queda, però, fora. En la forma P ... P el valor de capital avançat en la forma d’elements de producció P constitueix similarment el punt de partida. Aquesta forma inclou la seua ampliació de valor. Si té lloc una reproducció simple, el mateix valor de capital, en la mateixa forma P, arrenca de nou el seu procés. Si té lloc una acumulació, P’ (la gradària de valor segons M’) obre ara el procés com a valor ampliat de capital. Però comença de nou amb el valor avançat de capital en la forma inicial si bé també amb un valor de capital més gran que abans. Per contra, en la forma III el valor de capital no comença el procés com un avançament, sinó com a ja ampliat, com a riquesa global que es troba en forma de mercaderies, de la qual el valor avançat de capital és tan sols una part. La darrera forma és important per a la tercera secció, on el moviment del capital individual es discuteix en connexió amb el moviment del capital global social. Contràriament, no se l’ha d’utilitzar pel recanvi de capital, que comença sempre amb l’avançament de valor de capital, bé en la forma de diners o mercaderies, i sempre condicionat pel retorn del valor de capital circulant en la forma que fou avançat. Dels cicles I i II el primer és especialment valuós quan s’estudia en general la influència del recanvi en la creació de plus-vàlua; el segon, pel que fa a la influència en la creació de producte.

Tan poc com els economies han distingit les diferents formes de cicles, els han considerat separadament en relació al recanvi del capital. Habitualment prenen la forma D ... D’, perquè domina al capitalista individual i li serveix pels comptes, fins i tot quan els diners constitueixen tan sols el punt de partida en l’aspecte de compte monetari. Altres van des de l’establiment en la forma d’elements de producció fins que, a conseqüència del flux del retorn reapareix en mercaderies o en diners, però sense parlar de les formes de retorn. Per exemple:

«El cicle econòmica, ... el curs sencer de la producció, des del moment de l’establiment fins que se’n reben els retorns». (Economic Cycle, ... the whole course of production, from the time that outlays are made till returns are received. In agriculture seedtime is its commencement, and harvesting its ending). - S. P. Newman, «Elements of Pol. Econ.», Andover and New York, p. 81.)

Uns altres comencen amb M’ (Forma III):

«El món del comerç es pot concebre al voltant del que anomenarem cicle econòmic, que acompleix una revolució a través dels negocis, i que torna a voltar mitjançant les transaccions successives fins al punt a partir del qual s’establí. El seu començament es pot datar a partir del punt en el qual el capitalista ha obtingut els retorns amb els quals el seu capital és reposat: a partir dels quals passa de nou a contractar treballadors; a distribuir entre ells, en salaris, la manutenció o, més aviat, el poder d’alçar-los; per aconseguir-ne a través, en la feina acabada, els articles amb els quals tracta específicament; per dur aquests articles al mercat i allà completar l’òrbita d’un seguit de moviment, en realitzar-ne la venda, i rebre, com a resultat, un retorn de tot allò invertit en el període» (Th. Chalmers, «On Pol. Econ.», 2nd ed., Glasgow 1832, p. 85.)

Tan aviat com el valor global de capital, invertit per un capitalista individual en qualsevol branca de la producció, ha descrit el cicle del seu moviment, es troba de nou en la seua forma inicial i pot repetir ara el mateix procés. L’ha de repetir si el valor s’ha de perpetuar i ampliar com a valor de capital. El cicle individual constitueix en la vida del capital tan sols una etapa, que es repeteix constantment, i per tant un període. En la conclusió del període D ... D’ es troba de nou el capital en la forma de capital monetari, que passa novament per la sèrie de transformacions que inclouen el seu procés de reproducció o d’ampliació de valor. En la conclusió del període P ... P es troba el capital de nou en la forma d’elements de producció, que constitueixen la precondició de la renovació del seu cicle. El cicle del capital entès no com a decurs individual sinó com a procés periòdic suposa el seu recanvi. La durada d’aquest recanvi la dóna la suma del seu temps de producció i del seu temps de circulació. Aquesta suma temporal constitueix el temps de recanvi del capital. Mesura doncs l’interval entre un període de circulació del valor global de capital i el següent; la periodicitat en el procés vital del capital, o si hom vol, el temps de renovació, repetició dels processos d’ampliació de valor o de producció del mateix valor de capital.

A banda d’aventures individuals que poden accelerar o escurçar el temps de recanvi d’un capital individual, el temps de recanvi del capital es diferencia segons les diferents esferes d’inversió.

Així com la jornada laboral és la unitat natural de mesura del funcionament de la força de treball, l’any constitueix la unitat natural de mesura del recanvi del capital en processament. La base natural d’aquesta unitat de mesura rau en el fet que les collites més importants de la zona temperada, que és la pàtria de la producció capitalista, són productes anuals.

Si anomenam l’any com a unitat de mesura del temps de recanvi U, el temps de recanvi d’un determinat capital u, el nombre dels seus recanvis n, això fa n = U/u. Suposam, doncs, que el temps de recanvi u és de 3 mesos, de forma que n = 12/4; el capital completa 4 recanvis l’any o hi canvia quatre vegades. Si u = 18 mesos, de forma que n 12/18 = 2/3 o el capital fa en un any tan sols 2/3 del seu temps de recanvi. Si el seu temps de recanvi requereix diversos anys, es compta per tant segons múltiples d’un any.

Per al capitalista el temps de recanvi del seu capital és el temps durant el qual ha d’avançar el seu capital per tal d’ampliar-lo i rebre’l en l’aspecte originari.

Abans que recercam la influència de recanvi en el procés de producció i ampliació de valor, cal considerar dues noves formes que s’afegeixen al capital a partir del procés de circulació i que actuen en la forma del seu recanvi.