Publicada originalment com a lletra
a New International, Volume
IX No. 3, March 1943, pp. 94–95
Transcrita i
indexada per: Damon Maxwell.
Revisada per Einde O’Callaghan
per a Marxists’ Internet Archive (febrer del
2015). Traducció de la SC del MIA (desembre del 2019).
A l’editor de The New International:
Tot just he llegit el número de febrer de The New International on apareix una revisió crítica de la biografia de Frölich sobre Rosa Luxemburg per Reva Craine [Politics and Rosa Luxemburg]. M’afany per trametre per a publicació els comentaris següents que, em sembla, cal fer-hi urgentment. L’única secció de l’article que em preocupa de moment s’anomena Sobre el paper de l’acumulació. Reva Craine discuteix la teoria luxemburguiana d’acumulació de capital com si fos la teoria acceptada en el moviment revolucionari. Diu que Luxemburg no «merament» defensà Marx sinó que «estengué» les seues teories. Li manca afirmar que l’«extensió» fou decididament refusada per Lenin. Com que, malauradament, les principals crítiques de Lenin no són disponibles en anglès, aprofit aquesta oportunitat de familiaritzar els lectors anglesos amb elles.
L’Acumulació de capital de Rosa Luxemburg es publicà el gener del 1913. (Totes les referències al llibre són de la traducció russa de Dvoilatsky, sota l’edició de Bukharin, 1921). El mateix any Lenin escrigué en les seues notes (publicades com a Sborniki) dos resums de les seues idees sobre el llibre. Un consisteix en els seus comentaris sobre diverses seccions del llibre, i l’altre és un resum d’un article que evidentment pretenia d’escriure però que mai no completà. Amb tot, l’any següent escrigué per a l’Encyclopedia Granat un article, Karl Marx, que ha aparegut en anglès. En aquest afegí una bibliografia on descriu el llibre de Luxemburg com «una interpretació incorrecta de la teoria marxista». Els comentaris en el Leninski Sbornik (Vol. 22, pp. 343–348) són més extensos. El resum de l’article que pretenia escriure segueix:
EL SUPLEMENT NO REEIXIT DE ROSA LUXEMBURG A LA TEORIA MARXISTA p. 322
Per exemple:
Fa 14 anys. Els narodniks contra els marxistes. Marxistes legals i socialdemòcrates.
La perversió de R. Luxemburg.
Presentació del problema teòric.
El («suplement») de Rosa Luxemburg. Crítica. Anticrítica.
El «suplement»
de Rosa Luxemburg. Un fracàs.
V bis. La premsa
socialdemòcrata alemanya i «baralla».
Dialèctica i eclèctica.
Imperialisme i realització de plus-vàlua.
(Rothstein, etc.)
Es pot veure de l’anterior que Lenin s’oposava absolutament a la teoria de Rosa. Tant en aquesta nota com en totes les del llibre es refereix repetidament a la seua disputa amb els narodniks. No puc entrar-hi en la disputa tret de dir que la veritable arrel era la qüestió de l’acumulació de capital, un tema al que Lenin dedicà nombrosos articles i les seccions inicials del seu famós Desenvolupament del capitalisme a Rússia. En les seues notes marginals constantment es refereix al darrer.
La mateixa Rosa Luxemburg no es feia cap il·lusió sobre les relacions de les seues idees amb les de Lenin. Fa moltes referències a Ilyin (el pseudònim de Lenin de llavors) i tracta de la seua polèmica amb els narodniks. En les pàgines 222–223 cita Lenin a efecte que el creixement constant del capital constant a expenses del capital variable és una llei característica de la producció capitalista, i comenta després:
Bulgakov, Ilyin i Tugan Baranovsky s’equivoquen enormement quan declaren que amb aquesta llei han descobert el caràcter específic de l’economia capitalista en la qual la producció és un objectiu en ell mateix i el consum individual merament una condició subsidiària.
Argumentà contra els marxistes russos i provà de trobar una solució a les posicions conflictives sobre la qüestió d’acumulació entre les dues posicions, entre el que anomenava (pàgines 256–257); «l’escepticisme petit-burgès de Sismondi, Kirchman, Vorontsev i Nikolai – que consideraven l’acumulació impossible – i l’optimisme vulgar de Ricardo, Say i Tugan Baranovsky pels quals el capital pot fructificar-se indefinidament».
Cal recordar que la disputa és teòrica, que té lloc en el marc del capitalisme abstracte de Marx. La disputa gira al voltant de l’argument de Luxemburg que l’acumulació capitalista és teòricament impossible si el capitalisme no pot trobar estrats no-capitalistes a casa i a fora. Això ho nega Lenin sense concessions. Lenin no nega, com cap persona sensata faria, el fet que el capitalisme cerca mercats exteriors. Però Luxemburg pensava que ho havia de fer per tal de realitzar plus-vàlua. Lenin afirmava que ho feia per tal de poder produir més plus-vàlua. Per tots els seus comentaris l’hostilitat de Lenin a l’afirmació específica de Luxemburg és manifesta. Oposat a la seua frase: «El capitalisme té la necessitat d’estrats socials no-capitalistes com a mercat de la seus plus-vàlua», Lenin remarca «deixalla» en un lloc i «kasha» (farineta) en altra. Tota la secció del llibre de Luxemburg (pp. 312–336) que descriu la recerca del capitalisme de mercats exteriors la puntualitza Lenin així:
...El capitalisme entra en terres endarrerides no amb l’objectiu de realitzar plus-vàlua sinó pels avantatges d’explotació, treball gratuït, etc. El percentatge és superior! Això és tot. Pillatge de terres (regalades), préstecs a 12-13%, etc., etc. – ací hi ha l’arrel.
L’arrel de l’afirmació de Rosa era completament diferent.
Reva Craine s’equivoca no tan sols en descriure el lloc que el llibre de Luxemburg ocupa en el moviment marxista, sinó també en el resum de l’objectiu teòric del llibre. Escriu:
D’acord amb les formulacions de Marx sobre acumulació i reproducció ampliada, demostra que l’expansió, sense la qual el capitalisme no pot existir, avançar per una gran extensió del mercat mundial a través de la penetració i explotació d’àrees no-capitalistes. (Cursiva meua – F.F.)
Rosa Luxemburg, d’altra banda, escriu (p. 207):
(Bulgakov) pensa que amb l’ajut d’aquestes fórmules matemàtiques resolgué la qüestió de l’acumulació... Bulgakov ací segueix dòcilment el mètode marxista d’investigació i imita el mateix plantejament incorrecte de la qüestió, sense adonar-se’n de la incorrecció.
A més (p. 232) Luxemburg emfasitza «la insuficiència dels diagrames al final del Volum II». Dedica tot un capítol del llibre a les Contradiccions en l’esquema de reproducció ampliada. Conclou (p. 242):
Així els diagrames marxians de reproducció amplia no podrien explicar el procés d’acumulació tal com té lloc en realitat i es desenvolupa històricament.
En relació amb el que Reva Craine anomena les «formulacions» cal considerar els diagrames al final del Volum II del Capital ja que cap part de la disputa sobre l’acumulació mai considerà les fórmules excepte en relació estreta amb els diagrames. Rosa mateixa utilitza «fórmules», «diagrames», «esquema», «esquemes» indiferentment. Fa grans tirades per expressar el seu desacord amb les premisses teòriques de l’obra de Marx sobre l’acumulació capitalista en el Volum II. (Afirmava que Marx mai no conclogué l’obra, que fou aplegada a partir de fragments i que no representava res semblant a les seues idees completes i que, de fet, contradeia els Volums I i III). Prengué primer de res tots els diagrames i mostra que, considerats per ells mateixos no podien permetre cap altra interpretació que la de producció pel bé de producció, que anomenava «un cercle viciós ad infinitum com exposava Tugan Baranovsky» (p. 229). Amb tot, ella passava a citar extensament tots tres volums del Capital i Teories de la plus-vàlua i concloïa (pp. 228-230) que:
...fins i tot quan Marx parla de l’«estructura real de la societat», para atenció exclusivament als participants en el consum de plus-vàlua i salaris i, en conseqüència, tan sols als estrats adherits a les categories capitalistes bàsiques de la producció... Així no hi ha pas dubte que Marx volia descriure el procés d’acumulació en una societat integrada exclusivament per capitalistes i treballadors sota el domini general i exclusiu del mètode capitalista de producció. Però sota aquestes circumstàncies les seues fórmules no permeten cap altra interpretació que la producció pel bé de la producció.
Amb això hi discrepava violentament. Ataca amb un intent d’introduir-hi el subconsum: «I així qui realitza la plus-vàlua constantment creixent?» (p. 231). I finalment, a la p. 257, afirma les seues pròpies conclusions emfàticament:
L’acumulació de capital no es pot concebre, si pressuposam el domini exclusiu i absolut del mètode capitalista de producció; encara més, és inconcebible en cap sentit sense cercles no-capitalistes.
És al costat d’aquest passatge que Lenin escrigué: «L’arrel de l’error». No hi pot haver reconciliació de cap mena de la seua posició i la de Luxemburg.
Aquesta no és de cap manera una qüestió acadèmica o que corresponga al passat distant. William Blake, al seu Un americà mira Karl Marx, publicat el 1939, dedica pràcticament vint pàgines a Rosa Luxemburg i al debat de l’«acumulació». En el seu recent (1942) Assaig d’economia marxiana, Joan Robinson lamenta el fet que l’intent de Rosa Luxemburg de fer de Marx un subconsumista no haja estat pres seriosament en el moviment revolucionari. A Amèrica la qüestió ha estat una vegada més reoberta per l’estalinista Paul Sweezy, qui, en la seua Teoria del desenvolupament capitalista, si bé critica Luxemburg en la línia de la crítica de Lenin, fa ell mateix un intent desesperat de convertir la teoria marxista en una de subconsumisme.
Ens correspon estudiar el problema més profundament. No era la meua intenció en aquesta lletra, ni podia fer-ho en un espai tan breu, detallar totes les posicions de Lenin i Luxemburg. El que volia fer i el que, en la meua opinió, cal fer immediatament és respondre les impressions completament falses (i perilloses) que Reva Crane ofereix en la seua «revisió crítica». Cap revisor crític no pot passar per alt els diferents punts de mira d’aquest debat històric. O, en qualsevol cas, deixar impressions falses com les que han de sorgir certament de frases com la següent:
D’acord amb la seua teoria, Rosa Luxemburg demostrà la inevitabilitat del col·lapse del capitalisme, que no pot emergir de les seues contradiccions i continuar una expansió il·limitada. (Cursiva meua. – F.F.)
Si Reva Craine accepta la base de Luxemburg té dret, és clar, a la seua opinió però, si més no, hauria d’haver afirmat que Lenin i altres grans marxistes ni acceptaren la base ni el pensament que la inevitabilitat del col·lapse del capitalisme pogués provar-se damunt d’aquella base.
Reva Craine escriu a més:
(Luxemburg) posa doncs el socialisme damunt d’una base més científica, despullant-lo de les darreres vetes d’utopisme.
Quins, podria demanar, eren els elements d’«utopisme» en la doctrina de Marx en general i de l’acumulació en particular que foren eradicats per Luxemburg?