Dolores Ibárruri

Des del Madrid inconquerible

Discurs pronunciat en el Cinema Monumental de Madrid, el 8 de novembre del 1936 


«Desde el Madrid inconquistable».


 

Treballadors, camarades de Madrid,

Quan els obusos de l’enemic comencen a batre les cases de la nostra ciutat; quan sobre el cel de la capital de la República volen els avions facciosos, vessant metralla mortífera sobre dones i nens indefensos, sembla increïble arribar a celebrar un acte d’aquesta natura. I això no cal per aixecar el vostre esperit, que ben trempat el teniu a través de dies de lluita inenarrables, sinó per a dir-vos que som aquí i que no ens n’hem anat. Que som aquí junt a vosaltres, com hem estat sempre, i disposats també a complir amb el deure d’agrair des d’aquí, des del Madrid inconquerible, a la Unió Soviètica, a l’entranyable País Soviètic, la seua solidaritat envers el nostre poble i la seua defensa de la República a Ginebra.

Des d’aquell país ens diu l’heroic poble soviètic – que sabé vèncer no tan sols a l’enemic interior, sinó també a l’enemic exterior – i ens criden dones: Germans espanyols, som amb vosaltres!

Gràcies a aquesta solidaritat ens sentim més segurs; no ens sentim sols i podem dir-li a l’enemic que ¡no passarà!

És precís que el món conega l’alt nivell moral del nostre poble, que no es deixe abatre per la superioritat enemiga.

Hem dit moltes vegades que Madrid no es defensa sols des de dins, sinó també des de fora. I no fa gaires dies que el Partit Comunista publicà una crida a tots els treballadors, i principalment als comunistes, en aquest sentit. «Cal que el comunisme – deia aquest manifest – siga un soldat que s’organitze, un comissari polític que eduque i prepare els combatents; que siga el primer en la lluita i en el sacrifici». Complint les decisions del nostre Comitè Central, ens hem desplaçat a províncies, i no més tard que ahir hem recorregut les regions de Llevant, per demanar als camperols i treballadors llevantins ajut per a Madrid, i ens l’han promès, i han començat ja l’organització de l’enviament de queviures.

El fet que hi haja tantes dones en aquest míting ens permet, sense por a equivocar-nos, proclamar amb orgull que no s’ha extingit la tradició heroica de les dones espanyoles, que en tots els moments que fou amenaçada la integritat de la pàtria foren junt amb els seus homes i amb ells saberen lluitar i morir. I per això ens sentim profundament orgullosos i segurs de la victòria. Perquè una causa que defensen les dones i les mares, malgrat els avatars de la lluita, serà sempre una lluita victoriosa.

Des d’aquesta mateixa tribuna vaig dir que teníem el necessari per a començar l’ofensiva. Després, un dia, us vaig dir: Camarades, cal resistir els embats de l’enemic, dos, tres, quatre, vuit dies, els que siga precís. Heu resistit, resistiu i Madrid s’ha fet inconquerible.