Miralls de Moscou

Louise Bryant

Leon Trotski

Senyor soviètic de la guerra


MINISTRE DE GUERRA, Leon Trotski, no té cap prototip en la història. Per tant, no se'l pot comparar, tan sols se'l pot contrastar. És sens dubte el caràcter més dramàtic produït durant tot l'agranament de la revolució russa i n'és l'únic gran organitzador. Cap home farà ombra a la seua eminència en la història de la revolució excepte Lenin. Romandran les dues personalitats més distinguides. Són figures complementàries. Lenin representa el pensament; Trotski representa l'acció. El geni de Troski s'hauria cremat en algun salvatge entusiasme o en alguna ràbia consumidora si no ho hagués estat per la influència refredadora de Lenin. D'altra banda, els plans de Lenin, tant se val com d'acuradament reflexionats, no s'haurien pogut materialitzar sense un exèrcit obrer millor que un exèrcit combatent ja que el fa més feliç construir que destruir. Però tot el seu geni organitzatiu no va enlloc si no pot tindre ordre i disciplina.

Fa uns tres anys Lenin nomenà Trotski ministre de ferrocarrils a més del seu càrrec de ministre de guerra. Trotski féu un viatge pel país i trobà els transports generalment esclafats i els empleats ferroviaris tan mancats de moral com abans s'havia trobat els soldats russos. Immediatament començà a reconstruir els transports amb cada àtom de la seua energia. Si un tren no era a l'hora, s'hi havia de donar una raó, cosa que s'havia deixat de fer en aquells dies. De fet, ningú no fou mai profundament preocupat sobre les arribades i sortides exactes de trens sota cap règim. El Ferrocarril Trans-Siberià era l'únic eficient que mai s'havia operat a Rússia. Però Trotski començà un gir tan perdurable sobre aquestes qüestions que els ferroviaris s'atemoriren. Sempre hi havia hagut improvisació i peresa i indiferència, i no tenien cap dubte que sempre n'hi hauria, fins i tot sota control governamental. Trotski els espantà, els amenaçà d'empresonament i fins i tot amb la mort. El resultat fou que els sindicats s'agitaren tant que amenaçaren amb una vaga general. La situació empitjorà més i més. Finalment Lenin, per evitar una crisi nacional, destituí Trotski i escrigué una lletra oberta als sindicats sobre això i Trotski mostrà la seua fermesa real de caràcter en acceptar la derrota en silenci. I amb tot, si hagués estat encarregat de les rutes certament no serien en la condició que són ara i molts milers de vides de l'àrea de la fam s'haurien salvat.

Trotski no pot suportar la peresa russa i s'irrita constantment per la indiferència russa amb la higiene. Insisteix fins al màxim en la pulcritud i netedat de tothom qui treballa amb ell. Un divertit escàndol tingué lloc a Moscou en l'època d'una de les convencions internacional. Troski havia instruït un metge de l'Exèrcit Vermell per a la inspecció de l'hotel on els delegats estrangers havien d'allotjar-se i reportar si era en ordre. El metge merament hi anà a l'edifici i en trobar-hi un gran piano, passà l'estona tocant i deixà passar la inspecció. Arribat el moment els delegats s'hi instal·laren i la primera nit foren tots expulsats del llit pels insectes. Això arribà a les orelles de Trotski i s'enfadà tan furiosament que féu arrestar el metge i anuncià que l'afusellaria. Els delegats l'envoltaren en un bell estat d'ànim amb una petició que signaren tots implorant Trotski que perdonàs la vida del metge. De fet, Trotski no l'hauria fet afusellar, però les seues amenaces recorden l'època del tsar Pere que trobà necessari afusellar una sèrie de nobles abans que els altres escurçassen els llargs abrics com havia ordenat per decret reial.

Trotski és un estudiant de la revolució francesa. Visqué molt de temps a França i estima França, malgrat la seua hostilitat a la Rússia Soviètica. Alguns dels seus amics més íntims són francesos que el conegueren a París i que el seguiren a Rússia i hi treballen amb ell. Mai no oblida els seus amics i té una capacitat real per fer amistats permanents. Els russos són, per norma general, molt mudables en les relacions personal però hom pot confiar en Trotski.

Com a orador recorda molt més als oradors revolucionaris francesos. Els russos parlen més lentament i més lògicament i amb menys foc. Trotski agita les audiències amb la seua pròpia força i amb frases colpidores. Hi hagué vegades que aquestes frases esplèndidament literàries enfurien Lenin; des de la tribuna pública en una ocasió anomenà Trotski "frasificador". Però això era fa temps en els dies de Smolni quan Trotski era més indòcil que no és ara, i abans que Lenin s'adonàs que Trotski seria el seu ajudant més capaç.

Mentre Trotski era a Amèrica fou editor d'un diari rus i aparentment li prengué el desig americà de seguir les notícies al minut. És el càrrec més fàcil d'entrevistar a Moscou i completament el més satisfactori, ja que és lliure de la reticència i malfiança generals de la premsa que tenen la majoria dels comissaris. En una ocasió li vaig escriure una nota dient que escrivia una història sobre l'Exèrcit Vermell i que m'agradaria tindre'n material. El mateix dia m'envià un gran sac de còpies. Hi havia moltes revistes i diaris de l'Exèrcit Vermell dels quals no n'havia sentit. Hi havia manuals i estatístiques i mapes i, a banda de tot això, hi havia un permís per anar a qualsevol dels fronts i per assistir a qualsevol de les classes en les diverses escoles.

Un dels departaments més importants de l'Exèrcit Vermell és el conegut com a polític-cultural. Es feia diàriament un report per aquest Departament sobre la moral dels soldats i la relació entre l'exèrcit i la població civil. Aquesta Departament realitza les classes de lectura i escriptura i ensinistrament tècnic elemental i preparació professional; la feina es du a terme fins i tot en dies de combat i fins al mateix front.

Als soldats també se'ls ensenya a interessar-se en la cultura física i han après jocs com el rugby. Hi hagué un alt grau d'animació en l'Exèrcit Vermell quan un equip rus derrotà un d'integrat per delegats estrangers al Tercer Congrés de la Internacional en Moscou.

Es promou que els soldats assistesquen a gal·leries d'art i a teatres. Mostres d'art i conferències sobre art tenen lloc en els clubs de solats. Ací també sovint munten i representen les pròpies obres; la majoria són sobre la revolució i sens dubte gradualment s'assentaran en èpiques patriòtiques nacionals.

És difícil saber si Trotsky tindrà mai una altra oportunitat per experimentar tal com li agradaria amb el seu Exèrcit Laboral, però aquesta és la seua ambició. L'opinió de Lenin és que és absolutament un experiment que pot funcionar tan sols si els mateixos homes es disposen a sotmetre's a aquest pla pel bé de Rússia. Els homes mai no fan una feina eficient si no ho volen, creu Lenin. Trotsky repon aquest argument dient, "però tenim l'avantatge sobre la resta del món en aquest sentit; podem provar qualsevol pla que ens plaga i si no funciona, podem canviar d'opinió". El seu pla d'un Exèrcit Laboral l'he pres de notes i cit els mots exactes de Trotski:

"Rússia és un país no desenvolupat industrialment; i el nostre aparell econòmic s'ha arruïnat amb sis anys de guerra i revolució. Hem d'ésser capaços de concentrar feina en certes tasques d'emergència - on és més necessària. Per exemple, el districte miner de l'Ural necessita cinquanta mil treballadors qualificats, dos-cents mil semi-qualificats i dos-cents mil obrers. Hem d'ésser capaços d'enviar aquests treballadors on més calen; és clar que això es faria en cooperació i després de consultar-ho amb els sindicats i comitès de planta".

La seua idea de mantindre una força combatent regular és tindre-la a una escala molt més petita. "A Rússia es redibuixen ara els districtes. Els nous districtes seran ordenats d'acord amb el llur caràcter econòmic, com a unitats econòmiques. Cada districte serà el quarter general d'una divisió la tasca de la qual serà mobilitzar la població no tan sols per a l'exèrcit sinó per a la feina.

“Els divisions militars de les fronteres s'han de renovar constantment. Cadascuna romandrà en servei durant tres o quatre mesos, i després serà enviada a casa a treballar. D'aquesta manera tota la població masculina serà ensinistrada e les armes, cadascú coneixent el seu lloc en el regiment, i per tant també la seua feina pròpia".

En el breu període anterior a l'ofensiva polonesa, l'Exèrcit Laboral havia començat a tota màquina i en aquella època tenia l'aprovació de l'exèrcit i dels sindicats. Potser en un altre mig any funcionarà de nou. És interessant conèixer com ho gestionaren. Oferiré un exemple. En sis setmanes l'Exèrcit Laboral construí el gran pont d'acer damunt del riu Kam, volat per Koltxak. Així es restaurà la ruta directa a Sibèria. Restauraren el ferrocarril a Iamburg. Tallaren milions de peus de llenya per a les ciutats. Feien tants progressos que si l'ofensiva polonesa no hagués tingut mai lloc, les ciutats haurien estat realment aprovisionades i fornides de llenya abans de la primera neu d'aquell any.

Hom pot fer enorme especulació sobre Trotski. És la mena d'home que, si se'l concedeix plens poders en un gran pla d'aquesta mena, obrarà miracles, però que si és obstaculitzat per petites disputes laborals i un miler de petites gelosies, fracassarà completament. Sempre he cegut que si hagués estat interessat en les finances per comptes de la revolució social ara seria el nostre més gran banquer. Si hagués estat interessat en la guerra des del punt de mira aliat hauria estat un gran heroi militar.

Trotski nasqué el 1877. És fill d'un coló de fe jueva de la governació de Kherson prop d'Elisabetgrad. Fou imputat en una investigació judicial del Sindicat de Treballadors del Sud de Rússia el 1898 i sentenciat a Sibèria durant quatre anys. S'assentà en la ciutat de Verkholensk i més tard hi escapà. Esdevingué president del Soviet de Representants de Treballadors a Petrograd el 1905. Per activitats en aquella organització fou enviat de nou a l'exili a Tobolsk i de nou hi escapà. Després d'això visqué a París i Viena i més tard als Estats Units. Retornà a Rússia després de l'inici de la revolució. Trotski té dona i dos fills. La seua dona és jove i extraordinàriament de bon veure i és interessada en activitats revolucionàries. Trotski, com Lenin, és molt orgullós de la seua dona.

Trotski potser mai no hauria escrit el seu nom tan indeleblement com ho ha fet en la pàgina de la història si no hagués estat per les circumstàncies peculiars de la guerra. Els seus esforços heroics es podrien haver esmerçat sense objectiu, si la sort no li hagués llençat a les mans la tasca de reconstruir un exèrcit. I cap home pot construir un gran exèrcit d'uns parracs i no fer-se famós. Molts punts li foren favorables a banda de la circumstància. Potser no hauria trobat suficients el seu geni o la seua vitalitat per confrontar una oposició mundial sense l'ús d'oficials preparats, homes que eren disposats a submergir les llurs pròpies opinions polítiques de moment per tal de salvar Rússia. Potser vindrà un dia quan els mots del general Brusilov seran coneguts per tots els alumnes russos com els mots de Patrick Henry ho són als infants americans. Aquest fou el seu consell a totes les classes de russos durant la intervenció i el bloqueig:

“Quan un vapor en l'oceà inacabable és en perill, no és temps de començar baralles per aquest o aquell principi, o de cercar les nombroses causes pel fet que el nostre vaixell d'estat puga haver emergit en una mar desfavorable, sinó que és el nostre deure exercir immediatament tots els nostres pensaments i forces per salvar la nau de la destrucció i tornar-la a port amb la més petita pèrdua possible”.

Vaig veure Trotski de nou aquest estiu (l'estiu del 1922) i li vaig demanar què havia fet sobre la reducció de l'exèrcit. És clar que, degut a la nova política econòmica, un Exèrcit Laboral era fora de qüestió. Em digué que havia reduït l'exèrcit de 5.300.000 a 800.000 incloent-hi l'armada. Una reducció més gran que aquesta, deia, era impossible.

“Sempre som disposats a reduir el nostre exèrcit”, deia Trotski, “fins i tot a liquidar-lo completament, sempre que els nostres veïns més propers i més llunyans accepten un programa de desarmament. El gener oferirem desarmament. Europa refusà fins i tot el suggeriment. Més tard ho demanàrem als nostres veïns propers, amb el mateix resultat. Si Amèrica prengués tan sols la iniciativa en aquest sentit”, s'arronsà i somrigué, “bé, li donaríem suport amb tot el nostre cor”.