Gi


Marina Ginestà (1919 – París, 6.1.2014)

Militant comunista. El seu pare, Bruno Ginestà, era un sastre de conviccions comunistes, que havia desertat de l’exèrcit el 1930 i era membre de la Cooperativa de Camiseria i Confecció. La seva mare, Empar Coloma, impulsora de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista, fou candidata del Partit Comunista en les eleccions municipals del 1934. La seva àvia materna era Micaela Chalmeta, activa en el moviment cooperativista. Marina, membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), participà en l’organització de l’Olimpíada Popular (juliol del 1936) que havia de contestar les olimpíades oficials, celebrades a Berlín sota els auspicis del règim nazi. En esclatar la rebel·lió militar el dia 18, derrotada a Barcelona el 19, s’adherí a les milícies antifeixistes juntament amb el seu germà, Albert. Fou la miliciana fotografiada el 21 de juliol del 1936 per Hans Gutmann en la terrassa de l’Hotel Colón, que havia esdevingut la seu del tot just fundat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els seus coneixements de llengües feren que fou destinada com a traductora de Mikhail Koltsov, enviat especial del Pravda. Acompanyà a Koltsov cap a Front d’Aragó, on el periodista rus entrevistà, entre d’altres, a l’anarquista Buenaventura Durruti (Bujaraloz, 14 d’agost del 1936). Després treballà com a periodista per a diversos mitjans, en la línia que Negrín va resumir com a «Con pan o sin pan, resistir», però també reportant les morts civils produïdes pels bombardejos facciosos. Caiguda Barcelona en mans franquistes el 26 de gener del 1939, va perdre el seu company en creuar la frontera amb l’estat francès. Poc després aconseguir de reunir-se amb els seus pares. Arran de la derrota de França la primavera del 1940, formà part del contingent de refugiats republicans que s’embarcà en direcció a Amèrica. Instal·lada a la República Dominicana, la persecució política del govern de Rafael Leónidas Trujillo va fer que abandonés aquest país. Casada amb un diplomàtic belga, en els anys 1960 va poder retornar per primera vegada a Barcelona. Més tard passà a residir definitivament a París, on des del 2008 va rebre en algunes ocasions periodistes després que se sabés que era ella la miliciana de la fotografia que havia esdevingut icònica.


Index de la lletra g

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia