Ll


Lliga Comunista Internacional-Quarta Internacional (ICL)

Organització internacional, de tendència trotskista. El seu nom oficial és International Communist League-Fourth International. Proclama com a objectiu la construcció de partits leninistes com a seccions nacionals d'una internacional centralista-democràtica. Basa els seus principals en el materialisme dialèctic i històric de Marx, en l'obra de Lenin, Trotsky i James P. Cannon, en els quatre primers congressos de la Tercera Internacional, i en el Programa de Transició de la Quarta Internacional (1938). Els seus orígens es remonten a la Spartacist League/U.S., nascuda coma tendència del Socialist Workers Party (SWP), de la qual fou expulsada el 1963. El 1998 tingué lloc la seva Tercera Conferència Internacional. La seva secció a l'estat francès és la Ligue trotskyste de France (LTF).

Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI)

Organització internacional, de tendència trotskista. Fou fundada el 1985 per Nahuel Moreno. El seu objectiu es bastir el Partit Mundial de la Revolució Socialista. El 1994, s'hi escindí el Centre Internacional del Trotskisme Ortodox (CITO). A l'estat espanyol la seva secció oficial és el Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT) i té una secció simpatitzant, la Lucha Internacionalista (LI). A l'estat francès hi té el Groupe Socialiste Internationaliste (GSI).

Rodolf Llopis (Callosa d'En Sarrià, la Marina, 1895 - Albi, Lengadoc, 1984)

Polític. Estudià magisteri, i exercí a l'Escuela Normal de Cuenca (1919). Aquesta tasca la compaginà amb la difusió d'obres pedagògiques, que traduí a l'espanyol. El 1917 s'afilià al Partido Socialista Obrero Español (PSOE) i a la Unión General de Trabajadores (UGT), dinamitzà la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza. Durant el primer govern republicà fou director general de Enseñanza Primaria (1931-3), càrrec des d'on impulsà una escola moderna i progressista. Fou diputat a les Corts de Madrid durant les tres legislatures republicanes. Durant la guerra, participà en el govern de Largo Caballero, com a sotssecretari de la Presidència del Govern. La victòria feixista, l'obligà a marxar a terres occitanes. Fou president del govern republicà a l'exili (1-7.1947). El 1950 assumí la secretaria general del PSOE, càrrec al que sumà posteriorment la presidència de la UGT. Com a màxim dirigent del socialisme espanyol, tingué un protagonisme destacat a la Internacional Socialista. El 1962 va participar en la reunió de l'oposició antifranquista a München (1962). El 1972 se separà del PSOE per fundar el PSOE-histórico, que s'afermà en les posicions marxistes, alhora que el PSOE-renovado s'escorava cap a una socialdemocràcia cada cop més tèbia. El 1977 fou candidat al Senat per la circumscripció d'Alacant, però no fou escollit. El PSOE-histórico es transformà el 1982 en Partido Socialista (PS) i més tard en el Partido de Acción Socialista (Pasoc), del que ocupà la presidència d'honor. Obres: Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), El desarme moral (1931), La revolución en la escuela (1933), Hacia una escuela más humana (1934), Octubre del 34, Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936, en col·laboració amb Ramos Oliveira i C.Hernández), España espera su hora (1958).

Lluita

Òrgan del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). El primer número aparegué a principis del 1969, i ha continuat amb un periodicitat que en l'actualitat és bimensual.


Index de la lletra l

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia