Nikolaj Lenin

Petersburg després del 9 de gener


Article titulat Peterburg posle 9-go janvarja, i publicat a «Vperjod», n. 5, el dia 25 de gener (7 de febrer) del 1905.


El dilluns 10 de gener, Petersburg semblava una ciutat acabada de prendre per l'enemic. Pels carrers passaven constantment patrulles de cosacs. Ací i allà es feien visibles grups inflamats d'obrers. Al vespre la foscor solca la majoria de carrers. No hi ha ni electricitat ni gas. Grups de porters protegeixen les cases aristocràtiques. Notícies candents il·luminen estranyament munions de gent.

En el Neva hi ha enfrontaments entre el poble i l'exèrcit. De nou es dispara contra la multitud. Vora el palau Anic'kov hi hagué tres tiroteigs. La policia tancà les armeries i en retirà totes les armes cap a sòtans, prenent, és clar, tota mena de mesures per evitar que els obrers s'armassen. Els càrrecs de les agències governaments s'alarmaren especialment, emporugits pels incendis i les explosions, i han marxat de Petersburg pel pànic.

Les barricades de l'illa Vasiljevska, preses el diumenge per l'exèrcit, foren reconstruïdes el dilluns i de nou preses pels soldats.

No hi ha diaris. Els centres educatius són tancats. Els obrers discuteixen en massa en reunions clandestines els esdeveniments i les mesures de resistència. Multituds de simpatitzants, especialment d'estudiats, encerclen els hospitals.

S'informa que d'un 20 a 30 mil obrers de Kolpino marxaren dimarts al matí amb una petició a Carskoje Selo. La guarnició de Carskoje Selo hi envià forces d'infanteria i una bateria de camp. A cinc verstes de Kolpino hi hagué una enfrontament, les tropes dispararen i finalment venceren i dispersaren els obrers a les 4 de la vesprada. Un munt de morts i ferits. Els obrers atacaren dues vegades el ferrocarril de Carskoje Selo, però foren refusats. Foren danyats 7 verstes de vies, i els trens no hi circularen pel matí.

El govern soterrà a la nit, en secret, les víctimes del diumenge de sang de Vladimir. Els amics i familiars dels mots foren deliberadament enganyats per fer impossible les manifestacions als funerals. Carros sencers de cossos foren enviats al cementiri de Preobraz'enskij. En certs llocs, amb tot, la multitud prova, malgrat totes les precaucions de la policia, de fer manifestacions en honor dels combatents caiguts per la llibertat.

L'animositat de la població contra l'exèrcit era enorme. Els diaris forasters informen, segons declaracions de testimonis, que el dimarts 11 de gener, els cosacs aturaren a l'Avinguda del Bols'oi un konku [tramvia de cavalls], ple d'obrers. Un dels obrers havia cridat als cosacs: «Botxins!». Els cosacs, després d'haver aturat el konku, havien fet baixa tots els ocupants un per un i els colpejaven amb la part plana dels sabres. Així en feriren un. Els veïns de les cases properes obriren les finestres i també cridaren als cosascs: «Assassins! Lladres!». El divendres s'informà a través de telegrames que durant aquest incident els cosacs també havien fet baixar una dona. Presa del pànic deixà anar la seua criatura, que fou esclafada pels cavalls dels cosacs («The Times»). Aquesta mena de victòries de les nostres tropes damunt els obrers són essencialment autèntiques victòries pírriques.