(1905)
En els moments revolucionaris per que estem travessant, està a l’ordre del dia la qüestió de la convocatòria d’una Assemblea Constituent de tot el poble. Les opinions divergeixen quan es tracta de determinar com cal resoldre aqueixa qüestió. Es manifesten tres tendències polítiques. El govern tsarista admet la necessitat de la convocatòria dels representants populars, però no desitja de cap mode permetre que aqueixa assemblea siga de tot el poble i constituent. Sembla que es mostra d’acord, si es pot donar crèdit a les notícies de la premsa sobre la labor de la Comissió Bulyguin, amb una Assemblea Consultiva, elegida sense llibertat d’agitació i d’acord amb un sistema electoral estretament censatari o estretament corporatiu. El proletariat revolucionari, per quant està dirigit per la socialdemocràcia, exigeix el pas complet del Poder a l’Assemblea Constituent, tractant d’aconseguir amb aquest fi no sols el sufragi universal i no sols la completa llibertat d’agitació, sinó, a més, l’enderrocament immediat del govern tsarista i la substitució del mateix per un govern provisional revolucionari. Finalment, la burgesia liberal, que expressa els seus desitjos per boca dels caps de l’anomenat “partit demòcrata constitucionalista”, no exigeix l’enderrocament del govern tsarista, no propugna la consigna de govern provisional, no insisteix en les garanties reals perquè les eleccions siguen completament lliures i justes, perquè l’assemblea dels representants puga ser efectivament de tot el poble i efectivament constituent. En els fons, la burgesia liberal, l’única que constitueix el suport social seriós de la tendència d’Osvobozhdenie, tracta d’aconseguir una transacció, com més pacífica possible, entre el tsar i el poble revolucionari, una transacció tal, a més, que deixe la major part possible del Poder en els seus mans, en les de la burgesia, i la part menys considerable al poble revolucionari, al proletariat i als camperols.
Tal és la situació política en el moment actual. Tals són les tres tendències polítiques principals, corresponents a les tres forces socials principals de la Rússia present. Hem parlat ja més d’una vegada en Proletari (números 3, 4 i 5) de com els seguidors d’Osvobozhdenie cobreixen amb frases pseudodemocràtiques la seua política ambigua, és a dir, parlant d’una manera més directa i simple, de traïció, de traïció a la revolució. Vegem ara com conceben els socialdemòcrates les tasques del moment. En aquest sentit constitueixen un material excel·lent les dues resolucions adoptades recentment pel III Congrés del POSDR i per la “Conferència” del sector que s’ha separat del Partit. La qüestió de saber quina d’aquestes resolucions té en compte d’una manera més encertada el moment polític i defineix d’una manera més encertada la tàctica del proletariat revolucionari, té una importància enorme, i tot socialdemòcrata que desitge complir conscientment els seus deures de propagandista, agitador i organitzador, ha d’orientar-se amb tota atenció en aquest problema, fent completament a una banda les consideracions que no afecten l’essència de la qüestió.
S’entén per tàctica del Partit la seua conducta política, o el caràcter, l’orientació i els procediments de la seua actuació política. El Congrés del Partit pren resolucions tàctiques per a definir d’una manera precisa la conducta política del Partit en el seu conjunt, en relació amb les noves tasques o en vistes d’una nova situació política. Una nova situació d’aquesta naturalesa ha sigut creada per la revolució iniciada en Rússia, és a dir, per la divergència completa, decidida i oberta entre la immensa majoria del poble i el govern tsarista. El nou problema consisteix en saber quins són els procediments pràctics que cal emprar per a la convocatòria d’una Assemblea realment popular i realment constituent (des del punt de vista teòric, la qüestió d’una tal Assemblea ha sigut ja oficialment resolta fa molt de temps i amb anterioritat a tots els altres partits, per la socialdemocràcia, en el seu programa de partit). Si el poble s’ha divorciat del govern i la massa ha adquirit consciència de la necessitat d’establir un nou ordre de coses, un partit que s’ha imposat com a fi derrocar el govern necessàriament ha de pensar amb quin govern reemplaçarà l’antic, el que haja sigut derrocat. Sorgeix el nou problema sobre el govern provisional revolucionari. Per a resoldre’l plenament el Partit del proletariat conscient ha de dilucidar: primer, la significació del govern provisional revolucionari en la revolució que s’està desenrotllant i en tota la lluita del proletariat en general; segon, la seua actitud enfront del govern provisional revolucionari; tercer, les condicions precises de la participació de la socialdemocràcia en aquest govern; quart, les condicions de la pressió sobre aqueix govern des de baix, és a dir, en el cas que no participe en el mateix la socialdemocràcia. Només dilucidant totes aquestes qüestions, la conducta política del Partit en aquest sentit serà una actitud de principi, clara i ferma.
Vegem, doncs, com soluciona aquestes qüestions la resolució del III Congrés del POSDR. Heus aquí el text complet:
“Resolució sobre el govern provisional revolucionari
Considerant:
1) Que, tant els interessos immediats del proletariat com els interessos de la seua lluita pels objectius finals del socialisme, exigeixen la llibertat política més completa possible, i, per consegüent, la substitució de la forma de govern autocràtica per la república democràtica;
2) Que la realització de la república democràtica en Rússia és possible únicament com a resultat de la insurrecció popular victoriosa, l’òrgan de la qual serà el govern provisional revolucionari, únic capaç de garantir una llibertat completa d’agitació electoral i convocar, sobre la base del sufragi universal, igual, directe i secret, una Assemblea Constituent que expresse efectivament la voluntat del poble;
3) Que aquesta revolució democràtica en Rússia, donat el règim social i econòmic actual, no debilitarà, sinó que enfortirà la dominació de la burgesia, la qual intentarà inevitablement, en un moment determinat, sense detenir-se davant res, arrabassar al proletariat de Rússia la major part possible de les conquestes del període revolucionari,
El III Congrés del POSDR resol:
a) És necessari difondre entre la classe obrera una idea concreta sobre la marxa més probable de la revolució i sobre la necessitat de l’aparició, en un moment determinat de la mateixa, d’un govern provisional revolucionari, del qual el proletariat exigirà la realització de totes les reivindicacions polítiques i econòmiques immediates del nostre programa (programa mínim);
b) d’acord amb la correlació de forces i altres factors, que no és possible fixar amb precisió per endavant, és admissible la participació de mandataris del nostre Partit en el govern provisional revolucionari, a fi de lluitar implacablement contra tots els intents contrarevolucionaris i defensar els interessos propis de la classe obrera;
c) Condició necessària per a aquesta participació és el control rigorós del Partit sobre els seus representants i la salvaguarda constant de la independència de la socialdemocràcia, que aspira a la revolució socialista completa i és, per tant, irreconciliablement enemiga de tots els partits burgesos;
d) Independentment que siga o no possible la participació de la socialdemocràcia en el govern provisional revolucionari, s’ha de propagar entre les més extenses capes del proletariat la idea que és necessari que el proletariat armat, dirigit per la socialdemocràcia, pressione constantment el govern provisional, a fi de mantenir, consolidar i estendre les conquestes de la revolució”.