Lenin

La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la

Edicions Internacionals Sedov. Versió catalana establerta des de: La catástrofe que nos amenaza y como combatirla, en Obras Escogidas en XII toms, Tom VII, Editorial Progreso, Moscou, 1977, pàgines 175-220. Versió també disponible en .pdf.




LES MESURES DE CONTROL SÓN CONEGUDES PER TOTHOM I FÀCILMENT APLICABLES


Pot sorgir la pregunta de si els mitjans i les mesures de control no són quelcom extraordinàriament complicat, difícil, mai experimentat i fins i tot desconegut. ¿No es deuran les dilacions a què els estadistes del Partit Demòcrata Constitucionalista, de la classe industrial i comercial, així com dels partits eserista i menxevic, porten ja mig any esforçant-se a més no poder per indagar, estudiar i descobrir les mesures i els mitjans de control, sense que hagen arribat encara a una solució del problema, donada la seua extraordinària dificultat?


Ni de bon tros! El que es vol és “donar gat per llebre” i presentar les coses d’aqueixa forma als mugics incultes, analfabets i oprimits i als petitburgesos, que creuen en tot i no aprofundeixen en res. La realitat és que fins i tot el tsarisme, fins i tot el “vell règim”, en crear els comitès de la indústria de guerra coneixia la mesura fonamental, el mitjà principal i la via del control: agrupar la població per professions, per finalitats i branques de treball, etc. Però el tsarisme temia que la població s’agrupés, i per això recorria a tot per a limitar i obstaculitzar artificialment aqueixa via i aqueix mitjà de control, tan universalment coneguts, tan fàcils i tan aplicables.


Tots els Estats bel·ligerants, que pateixen el pes extraordinari i les calamitats de la guerra, que pateixen (en grau major o menor) la ruïna i la fam, han traçat, determinat,aplicat i provat fa ja molt de temps tota una sèrie de mesures de control, que es redueixen quasi sempre a agrupar la població, a crear o fomentar associacions de tipus diversos vigilades per l’Estat, en què participen els seus representants, etc., etc. Aquestes mesures de control són conegudes per tothom, i se n’ha parlat i escrit molt. Les lleis relatives al control dictades per les potències bel·ligerants més avançades han sigut traduïdes al rus o exposades fil per randa en la premsa del nostre país.


Si el nostre Estat volgués realment aplicar el control d’una manera seriosa i efectiva; si les seues institucions no s’haguessen condemnat elles mateixes a “la passivitat completa” amb el seu servilisme envers els capitalistes, li bastaria amb extraure a mans plenes mesures de control, ja conegudes i aplicades, del copiós dipòsit existent. L’únic obstacle que s’alça en aqueix camí (obstacle que oculten al poble els democonstitucionalistes, eseristes i menxevics) era i continua sent que el control posaria al descobert els fabulosos guanys dels capitalistes i els frustraria.


Per a aclarir millor aquesta qüestió importantíssima (que equival, en els fons, a la qüestió del programa de tot govern realment revolucionari que vullga salvar Rússia de la guerra i de la fam), enumerarem i examinarem per separat les més importants mesures de control.


Veurem que a un govern que es denominés democràtic revolucionari no sols en to de burla, li hauria bastat de decretar (prescriure, ordenar), ja en la seua primera setmana de vida, la implantació de les principals mesures de control; d’imposar càstigs seriosos, no irrisoris, als capitalistes que pretengueren burlar de manera fraudulenta aqueixes mesures, i invitar la població a vigilar per si mateixa els capitalistes, a comprovar si compleixen o no honradament les disposicions sobre el control, i aquest hauria sigut implantat a Rússia fa ja molt de temps.


Heus aquí les mesures més importants:


1. Fusió de tots els bancs en un banc únic i control per l’Estat de les seues operacions, o nacionalització dels bancs.

2. Nacionalització dels consorcis, és a dir, de les associacions més importants, monopolistes, dels capitalistes (consorcis sucrer, petrolier, huller, metal·lúrgic, etc.).

3. Abolició del secret comercial.

4. Sindicació obligatòria (és a dir, agrupació obligatòria) dels industrials, els comerciants i els patrons en general.

5. Agrupació obligatòria de la població en societats de consum o foment i control d’aquestes organitzacions.


Vegem ara quina importància tindria cadascuna d’aquestes mesures, sempre que s’implantessen per via democràtica revolucionària.