El fullet que oferisc a l’atenció del lector va ser escrit a Zuric durant la primavera de 1916. En les condicions en què em veia obligat a treballar vaig haver d’ensopegar, naturalment, amb una certa insuficiència de materials francesos i anglesos i amb una gran carestia de materials russos. No obstant, l’obra anglesa més important sobre l’imperialisme, el llibre de J A. Hobson, ha estat utilitzada amb l’atenció que, al meu entendre, mereix.
El fullet està escrit tenint en compte la censura tsarista. És per açò que no sols em vaig veure obligat a limitar-me estrictament a una anàlisi exclusivament teòrica (sobretot econòmica) sinó, també, a formular les indispensables i poc nombroses observacions de caràcter polític amb una extraordinària prudència, per mitjà d’al·lusions, del llenguatge a l’Ísop, maleït llenguatge a què el tsarisme obligava a recórrer a tots els revolucionaris quan prenien la ploma per a escriure alguna cosa amb destí a la literatura «legal».
Produeix pena rellegir ara, en els dies de llibertat, els passatges del fullet desnaturalitzats, comprimits, continguts en un anell de ferro per la preocupació de la censura tsarista. Per a dir que l’imperialisme és el preludi de la revolució socialista, que el socialxovinisme (socialisme de paraula, xovinisme de fet) és una traïció completa al socialisme, el pas complet al costat de la burgesia, que eixa escissió del moviment obrer està relacionada amb les condicions objectives de l’imperialisme, etc., em vaig veure obligat a parlar en un llenguatge servil, i per açò no tinc més remei que remetre als lectors que s’interessen pel problema a la col·lecció dels meus articles de 1914-1917, publicats a l’estranger, que seran reeditats en breu. Paga la pena, particularment, d’assenyalar un passatge de les pàgines 119-120: per tal de fer comprendre al lector, en forma adaptada a la censura, el mode indecorós de com menteixen els capitalistes i els socialxovinistes que s’han passat al costat d’aquells (i contra els quals lluita amb tanta inconseqüència Kautsky), en tot allò que es refereix a la qüestió de les annexions, el desvergonyiment amb què encobreixen les annexions dels seus capitalistes, em vaig veure obligat a prendre l’exemple... del Japó! El lector atent substituirà fàcilment el Japó per Rússia, i Corea, per Finlàndia, Polònia, Curlandia, Ucraïna, Jivà, Bujará, Estlandia i altres territoris de l’imperi tsarista no poblats per grans russos.
Vull abrigar l’esperança que el meu fullet ajudarà a orientar-se en la qüestió econòmica fonamental, sense l’estudi de la qual és impossible comprendre res en l’apreciació de la guerra i de la política actuals, a saber: la qüestió de l’essència econòmica de l’imperialisme.
L’AUTOR
Petrograd, 26 d’abril de 1917