El moviment revolucionari de les masses proletàries i dels camperols contra la guerra imperialista ha assolit en els últims temps enormes èxits en tots els països, particularment als Balcans, Àustria i Alemanya. Però precisament aqueixos èxits han provocat en la burgesia internacional, al capdavant de la qual s’han posat ara la burgesia anglonord-americana i la francesa, una fúria enorme i l’afany d’organitzar-se precipitadament com a força contrarevolucionària per a sufocar la revolució i, en primer terme, el seu principal focus en el moment present: el poder soviètic a Rússia.

La burgesia alemanya i el govern alemany, derrotats en la guerra i amenaçats per un poderós moviment revolucionari interior, s’agiten cercant la salvació. Part dels cercles governants d’Alemanya pensa fer llargues a l’assumpte fins a l’hivern i preparar la defensa militar del país en una nova línia de fortificacions. Una altra part cerca febrilment un acord amb la burgesia anglofrancesa contra el proletariat revolucionari i els bolxevics. Per quant la tendència d’aquesta última part entropessa amb la màxima intransigència dels vencedors, dels imperialistes anglofrancesos, tracta d’intimidar-los amb l’espantall del perill bolxevic i de guanyar-se la seua bona disposició prestant-los serveis contra els bolxevics, contra la revolució proletària.

La burgesia dels països sotmesos a Alemanya o ocupats per ella cerca amb major afany encara arribar a un acord amb l’Entente, sobretot en els casos en què, com per exemple a Finlàndia, Ucraïna, etc., té consciència de la impossibilitat absoluta de mantenir el seu poder sobre les masses treballadores explotades si no compta amb el suport de les baionetes estrangeres.

En conseqüència es crea una situació molt peculiar per al poder soviètic: d’una part, mai hem estat tan a prop com avui de la revolució proletària internacional: d’una altra, mai ens hem vist en una situació tan perillosa com la present. Ja no hi ha dos grups de feres imperialistes que es devoren i debiliten mútuament i que posseïsquen aproximadament la mateixa força. Queda tan sols el grup dels vencedors, dels imperialistes anglofrancesos, que es disposa a repartir tot el món entre els capitalistes; es planteja l’objectiu de derrocar a tota costa el poder soviètic a Rússia i de substituir-lo pel de la burgesia; es disposa ara a atacar Rússia pel Sud, verbigràcia, pels Dardanels o la Mar Negra, o a través de Bulgària i de Romania; una part, almenys, dels imperialistes anglofrancesos confia, sens dubte, que el govern alemany, per acord directe o tàcit amb ells, retire les seues tropes d’Ucraïna tan sols a mesura que la vagen ocupant les tropes anglofranceses, a fi de no permetre la victòria, d’una altra manera inevitable, dels obrers i els camperols ucraïnesos i la formació d’un govern obrer i camperol a Ucraïna.

La consciència que darrere dels contrarevolucionaris de Krasnov i dels guàrdies blancs prepara un atac contra nosaltres una força incomparablement més perillosa, la burgesia contrarevolucionària internacional, en primer lloc l’anglonord-americana i la francesa, no ha calat en totes parts, ni fins al fons, en les àmplies masses obreres i camperoles. Nosaltres hem de portar constantment aqueixa consciència a les masses. Cal prestar la més viva atenció al reforçament del Front Sud i a la formació i armament d’un Exèrcit Roig incomparablement més poderós que el d’avui en dia. Cada organització obrera, cada associació de camperols pobres, cada institució soviètica en tot moment ha de posar en primer pla el problema de l’enfortiment de l’exèrcit, ha d’examinar una vegada i una altra si allò que hem fet és prou i què noves mesures podem i hem de prendre.

En l’estat d’ànim de les nostres masses obreres i camperoles s’ha produït un canvi evident. Les masses s’han sobreposat a l’immens cansament de la guerra. L’exèrcit es crea, s’ha creat ja. S’ha forjat una nova disciplina, la disciplina comunista, la disciplina conscient, la disciplina dels treballadors. I aquest fet ens dóna ple fonament per a abrigar la ferma seguretat que podem salvaguardar i salvaguardarem la pàtria socialista i assegurarem la victòria de la revolució proletària internacional.