Lenin

L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ

PREFACI A LA PRIMERA EDICIÓ

La qüestió de l’Estat adquireix actualment una importància singular, tant en l'aspecte teòric com en l'aspecte polític pràctic. La guerra imperialista ha accelerat i aguditzat extraordinàriament el procés de transformació del capitalisme monopolista en capitalisme monopolista d’Estat. L'opressió monstruosa de les masses treballadores per l’Estat, que es va fonent cada vegada més estretament amb les associacions omnipotents dels capitalistes, cobra proporcions cada vegada mes monstruoses. Els països avançats es converteixen - i al dir açò ens referim a la seua "reraguarda" - en presidis militars per als obrers.

Els inaudits horrors i calamitats d'aquesta guerra interminable fan insuportable la situació de les masses, augmentant la seua indignació. Va fermentant, sens dubtes, la revolució proletària internacional. La qüestió de l'actitud d'aquesta envers l’Estat adquireix una importància pràctica.

Els elements d'oportunisme acumulats durant dècades de desenrotllament relativament pacífic van crear el corrent de socialxovinisme imperant en els partits socialistes oficials del món sencer. Aquest corrent (Plekhanov, Potresov, Breshkovskaia, Rubanovij i després, sota una forma lleument velada, els senyors Tseretelli, Txernov i Cia., a Rússia; Scheidemann, Legien, David i altres a Alemanya; Renaudel, Guesde, Vandervelde, a França i a Bèlgica; Hyndman i els fabians, a Anglaterra, etc., etc.), socialisme de paraula i xovinisme de fet, es distingeix per l'adaptació vil i servil dels "caps" del "socialisme", no sols als interessos de "la seua" burgesia nacional, sinó, precisament, als interessos d’"el seu" Estat, perquè la majoria de les anomenades grans potències fa ja llarg temps que exploten i esclavitzen a moltes nacionalitats xicotetes i dèbils. I la guerra imperialista és precisament una guerra per la partició i el repartiment d'aquesta classe de botí. La lluita per arrancar a les masses treballadores de la influència de la burgesia en general i de la burgesia imperialista en particular, és impossible sense una lluita contra els prejudicis oportunistes relatius a l’"Estat".

Comencem examinant la doctrina de Marx i Engels sobre l'Estat, detenint-nos de manera especialment minuciosa en els aspectes d'aquesta doctrina oblidats o tergiversats d'una manera oportunista. Després, analitzarem especialment la posició del principal representant d'aquests tergiversacions, Carles Kautsky, el líder més conegut de la II Internacional (1889-1914), que tan lamentable fallida ha sofert durant la guerra actual. Finalment, farem el balanç fonamental de l'experiència de la revolució russa de 1905 i, sobretot, de la de 1917. Aquesta última tanca, evidentment, en els moments actuals (començaments d'agost de 1917), la primera fase del seu desenrotllament; però tota aquesta revolució, en termes generals, només pot comprendre's com una de les anelles de la cadena de les revolucions proletàries socialistes suscitades per la guerra imperialista. La qüestió de l'actitud de la revolució socialista del proletariat davant de l'Estat adquireix, així, no sols una importància política pràctica, sinó la importància més candent com a qüestió d'explicar a les masses què hauran de fer per a alliberar-se, en un esdevenidor immediat, del jou del capital.

L'Autor

Agost de 1917.