Stéphane Just

Defensa del trotskisme (1)


Advertiment

És en la perspectiva de la reconstrucció de la IVª Internacional que se situa l’estudi de Stéphane Just que apareix en aquest número de « LA VERITÉ ». Constitueix l’acompliment d’una de les tasques, necessàries a aquesta etapa, en la via de la reconstrucció de la IVª Internacional: una anàlisi de conjunt de posicions del centre revisionista i liquidador que ha destruït la Internacional fundada per Leon Trotski el 1938; un balanç de la seua activitat política.

L’internacionalisme del qual es reclama aquesta revista, hem insistit sempre en aquest moment, té un contingut polític precís: perseguir, en les condicions actuals, la lluita impulsada per Leon Trotski per la IVª Internacional. Aquestes condicions actuals, no són pas únicament les que crea la disposició present de forces de classe a escala internacional, l’evolució de la lluita de classes, la crisi conjugada de l’imperialisme i de la burocràcia. Que aquesta lluita haja de presentar-se avui com una lluita per la reconstrucció de la IVª Internacional mostra força que el revisionisme i la seua activitat constitueixen un element objectiu que cal tindre en compte.

Avui, la perspectiva de la reconstrucció de la IVª Internacional correspon no tan sols a una necessitat històrica – no és més que a través d’una organització internacional, de fet el caràcter internacional de la lluita de classe, que es pot construir la direcció revolucionària – sinó a les exigències polítiques més urgents que s’expressen mitjançant la crisi del moviment obrer.

Però aquestes circumstàncies favorables no tenen significat més que en la mesura que són explotades pels revolucionaris. El Comitè Internacional, de fet la lluita política internacional que ha menat com a activitat real en la lluita de classes de les organitzacions que se’n reclamen, ha pogut prendre la iniciativa d’organitzar, pel curs de l’any 1966, una conferència internacional d’organitzacions trotsquistes afiliades al Comitè Internacional. Aquesta Conferència, que serà preparada per la més gran discussió política, obrirà concretament la via a la reconstrucció de la IVª Internacional. És dins del marc d’aquesta preparació que se situa l’estudi de S. Just.

El centre revisionista – el pretès «Secretariat Unificat de la Quarta Internacional» - pateix massa directament els contra-colps del desenvolupament de la lluita de classes internacional, i de la crisi conjugada de l’imperialisme i de la burocràcia. Es disloca en funció justament de les línies de ruptura que hi ha al si dels aparells burocràtics. Li ha calgut «suspendre» el seu pare espiritual, Pablo, obertament alineat amb la burocràcia russa en el conflicte sino-soviètic. Li cal prohibir tota discussió de fons sobre la capitulació oberta del seu «gran partit», el Lanka Sama Samaya Party, de Ceilan. Li cal conciliar la seua adaptació amb la socialdemocràcia en certs països d’Europa, les seues proclamacions pro-xineses i l’oportunisme més cínicament exhibit dels seus partidaris americans.

El recent colp d’estat d’Alger ridiculitzar les seues pomposes afirmacions sobre el «govern obrer i camperol» de Ben Bella, sobre el socialisme en marxa a Algèria. A Bèlgica, exclòs per una burocràcia socialdemòcrata resolta a demostrar que la ingratitud és una virtut política, els seus partidaris es dediquen a l’aventura d’un «partit dels treballadors valons», amb el concurs d’elements reformistes de dreta que tot just acaben de trencar aquesta organització per fundar un partit nou, obertament burgès!


És ben bé doncs el moment de consagrar un llarg estudi al naixement i al desenvolupament del revisionisme al si de la IVª Internacional, fins a la seua destrucció en tant que totalitat política coherent, per un centre liquidador, ara que justament aquest centre s’esfondra, que els esdeveniments el ridiculitzen? Les idees de Pablo, de Frank, de Germain no són prou desacreditades com perquè n’hi haja prou amb relegar-les a un museu de monstruositats teòriques per així passar als problemes proposats per la reconstrucció de la Internacional?

La descomposició del centre revisionista, lluny de disminuir la importància de la lluita contra ell pel Comitè Internacional, n’exigeix la intensificació. D’entrada, el fet que aquest centre continue a usurpar el nom de la IVª Internacional, a reclamar-se del trotskisme, constitueix un obstacle important al reagrupament al voltant del programa de la IVª Internacional, del programa de transició, de forces revolucionàries que es desenvolupen en la lluita de classes. A més, aquest revisionisme, que expressa la permanència del domini d’aparells burocràtics sobre el moviment obrer, no es redueix a la seua forma actual: si desaparegués, reapareixeria sota identitats diverses.

A la fi i sobretot, com més aquest centre revisionista es descompose, més s’afirma el seu paper – per reprendre l’expressió de Just de «flanc-guarda» de la burgesia. És aquest rol en la lluita de classes, aquesta funció del revisionisme, que cal demostrar i precisar per una anàlisi rigorosa de textos i de fets.


Aquest objectiu explica el pla seguit per Just. No es tracta pas essencialment de traçar la història de la lluita que s’ha desenvolupat des del 1950 entre el trotskisme i els seus nous adversaris. Es tracta de mostrar totes les qüestions essencials, alhora la unitat i les formes diverses preses pel revisionisme «pablista». Així l’estudi ha estat conduït per encarar els problemes d’una estratègia revolucionària que la lluita contra el revisionisme ha col·locat en primer pla. Pel mateix es tracta, a través de la polèmica, aquesta forma natural d’expressió del marxisme, d’un treball teòric i polític de fons.

Després d’haver situat, en la introducció, el lloc històric de la IVª Internacional i del seu programa, Just subratlla en una primera part les contradiccions que existien al si de la IVª Internacional en l’eixida de la guerra, i descobreix les arrels del revisionisme del qual Pablo havia de fer-se’n el defensor coherent.

Després els capítols següents examinen els grans temes del revisionisme: la divisió del món en «blocs», que substitueix la lluita de classes internacional, «la guerra-revolució», la revisió de la teoria marxista de l’estat i de la concepció trotskista de la revolució política, l’abandonament de la teoria de la revolució permanent, l’arrenglerament amb les tesis reformisme sobre el «neocapitalisme».

Per cada qüestió, la permanència de posicions revisionistes es demostra alhora que el llur desenvolupament i la lògica d’aquest desenvolupament són curosament analitzats.

Després, l’atitud dels revisionistes davant de la lluita del proletariat és reexaminada en el seu conjunt, a partir de tres exemples: França, Bèlgica i Ceilan.

En fi, el darrer capítol presenta concretament els problemes de la reconstrucció de la IVª Internacional.


Pels marxistes, teoria i pràctica són inseparables. Això no significa tan sols que la teoria expressa, en generalitzar-la, l’experiència de la lluita. Bol dir que l’activitat teòrica és una component indispensable de l’acció. L’estudi de Stéphane Just, des d’aquest punt de vista, constituirà una arma preciosa per l’avant-guarda obrera.

LA VÉRITÉ.

 

N.-B. En tots els textos citats en el curs d’aquest estudi, el que és subratllat ho és en el text, tret d’indicació expressa del contrari.